Drets i deures fonamentals de la Constitució Espanyola

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La Constitució Espanyola de 1978 en un exemplar a les Corts.

Els Drets i deures fonamentals de la Constitució Espanyola de 1978, es troben recollits en el Capítol segon del Títol primer de la mateixa. Els podríem diferenciar en 5 grans blocs. És important recordar que la secció primera d'aquest capítol de la Constitució, articles que van des del 14 fins al 29 i el 30.2, són drets que solament poden ser regulables per llei orgànica.[1]

Drets sobre llibertats personals[modifica | modifica el codi]

Dret a la vida[modifica | modifica el codi]

L'article 15 de la constitució Espanyola recull el dret a la vida, però a més a més, recull el dret a la integritat física (A totes les parts del teu cos) i a la integritat moral. Quedant expressament prohibida la tortura.

Dret a la llibertat religiosa[modifica | modifica el codi]

L'estat espanyol es declara un estat aconfessional el que a efectes pràctics vol dir que s'han de respectar totes les religions a efectes del que indica l'article 16 de la Constitució Espanyola. Alguns juristes indiquen, que a tal efecte, qualsevol ensenyança religiosa hauria de ser recollida per l'escola pública en virtut d'aquest dret fonamental.

Dret a la llibertat i la seguretat[modifica | modifica el codi]

L'article 17 de la Constitució Espanyola salvaguarda el dret a la llibertat personal mente no es viola la llibertat d'algú altre. En aquest sentit, la carta magna reconeix que ningú pot ser detingut sense causa i preveu el procediment d'habeas corpus que haurà de ser desenvolupat per llei, regulació que fou efectiva amb llei 6/1984. D'aquesta manera s'evita que qualsevol detenció, en la qual el detingut considera que és il·legal, el procediment de detenció s'allargui més de 24 hores d'ençà que es demana l'aplicació d'aquest dret.[2]

Dret a la intimitat personal i familiar[modifica | modifica el codi]

Amb l'article 18, la constitució espanyola pretén regular el dret a la pròpia imatge, inclòs el dret a la inviobilitat del domicili.

Dret al secret de comunicacions[modifica | modifica el codi]

En el mateix article 18, s'intenta garantir el secret de comunicacions entre ciutadans espanyols. Una de les conseqüències de l'aparició d'aquest dret en la Constitució fou l'elaboració de la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD) que fou aprovada l'any 1999.[3]

Dret a llibertat de circulació i residència[modifica | modifica el codi]

Amb l'article 19, la constitució Espanyola regula que tot espanyol és lliure de moure's pel territori, de fet, amb els Acords de Schengen, qualsevol ciutadà espanyol és lliure per moure's en tot l'espai Schengen. Igualment, la Constitució reconeix el dret dels espanyols a residir on vulgui dins el territori nacional.

Drets de participació[modifica | modifica el codi]

Dret a la llibertat d'expressió[modifica | modifica el codi]

Dins l'article 20, es regula el dret d'expressió que es basa en la capacitat d'expressar el que es vulgui (creació literària, llibertat de càtedra, etc.) sense que es caigui en la calúmnia. Es té el dret de comunicar i de rebre informació veraç.

Dret a l'ensenyament[modifica | modifica el codi]

La Constitució regula, a l'article 27, el dret a l'ensenyament i es reconeix l'ensenyament lliure. Aquest dret, en contra del es podria pensar, no obliga a qualsevol espanyol en edat d'escolarització a ser ensenyat en un centre educatiu, sinó que permet que aquest dret es faci a casa sempre sota l'empara del que la Llei Orgànica d'Educació dispongui.

Dret de reunió[modifica | modifica el codi]

La Constitució reconeix, a l'article 21, el dret de reunió sense comunicació, de les persones sempre que, sigui pacífica i sense armes, a excepció del cas que s'ocupi la via pública on s'haurà de comunicar a les autoritats que sols podran prohibir-la quan es consideri que posin en perill l'ordre públic.

Dret d'associació[modifica | modifica el codi]

La Constitució, reconeix el dret d'associar-se en funció d'una finalitat conjunta. Les entitats que s'inscribin en el registre corresponent seran reconegudes com a tal, a excepció de que la seva finalitat sigui constitutiva d'un delicte.

Dret de participació[modifica | modifica el codi]

La Constitució reconeix, a l'article 23, a tots els espanyols la possibilitat de participar en política, i en les institucions públiques, així com l'accés en igualtat de condicions a la funció publica.

Basant-se en aquest article, el Tribunal Constitucional ha consagrat els anomenats drets fonamentals dels parlamentaris, que són susceptibles de protecció mitjançant el recurs d'empara. Així, s'ha regulat jurídicament dos aspectes fonamentals del procés polític: el sistema electoral i el funcionament dels òrgans representatius. Aquesta es tracta d'una jurisprudència de gran transcendència democràtica, ja que permet protegir les minories parlamentàries contra els possibles abusos dels grups majoritaris, garantint la pluralitat política inherent a tota societat democràtica consolidada.

Dret de Petició[modifica | modifica el codi]

L'article 29 de la Constitució espanyola reconeix als ciutadans el dret de petició davant les autoritats competents, que consisteix a poder fer qualsevol sol·licitud tant a nivell individual com col·lectiu, respecte a ells mateixos o a la gent del seu entorn. S'interpreta però, que si als 3 mesos de la sol·licitud es produeix el silenci administratiu la petició és desestimada, com també queda recollit en la llei 30/1992.

Drets Institucionals[modifica | modifica el codi]

Dret a la tutela judicial[modifica | modifica el codi]

En funció de l'article 24 de la Constitució espanyola, els espanyols tenen dret a:

  • Lliure accés als tribunals.
  • A obtenir un veridicte.
  • Al compliment del veridicte.
  • A la legalitat penal i al procediment administratiu sancionador.
  • presumpció d'innocència

Aquest dret també es desenvolupa en l'article 25 on es recull que la pena privativa de llibertat ha d'estar sempre encaminada a la reinsericó del reu.

Dret a l'educació[modifica | modifica el codi]

L'article 27, també desenvolupa el dret a l'educació, gratuïta i obligatòria.


Drets econòmics i socials[modifica | modifica el codi]

En aquest apartat podriem dir que es recullen el dret a:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Constitució Espanyola
  2. LEY ORGÁNICA 6/1984, sobre Regulación del procedimiento de Hábeas Corpus
  3. Ley Orgánica 15/1999, de 13 de diciembre, de Protección de Datos de Carácter Personal.
  4. Llei Orgànica de Llibertat Sindical