Dromedari

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Dromedari
07. Camel Profile, near Silverton, NSW, 07.07.2007.jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Domesticat
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Clade: Artiodactyla
Família: Camelidae
Gènere: Camelus
Espècie: C. dromedarius
Nom binomial
Camelus dromedarius
Linnaeus (1758)

El dromedari (Camelus dromedarius) és un gran ungulat nadiu del nord d'Àfrica i de l'oest d'Àsia i el més conegut dels camèlids.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Distribució dels dromedaris

Els dromedaris són originaris de zones àrides des del Pròxim Orient, nord de l'Índia i les parts més seques d'Àfrica principalment el desert del Sàhara. Van ser introduïts a Etiòpia i més tard a Austràlia central, en aquest darrer lloc s'ha asilvestrat. Als Estats Units també n'hi havia d'asilvestrats fins a l'any 1905. Actualment i des de fa uns 2.000 anys, no hi ha dromedaris en estat pròpiament salvatge. La seva domesticació data d'uns 4.000 anys enrere (3.100 anys al nord de l'Àfrica) i la primera evidència sobre això s'ha trobat arqueològicament a Abu Dhabi Es creu que el focus original de dispersió de l'espècie és del sud d'Àsia a la península d'Aràbia. Són sensibles al fred i la humitat per la qual cosa les introduccions fora de climes càlids i secs han fracassat.[1]

Descripció[modifica | modifica el codi]

Els adult viuen de 40 a 50 anys (en captivitat) i pesen de 300 a 690 kg. El color dels dromedaris acostuma a ser marró-caramel o marró-sorrenc però poden variar de quasi negre a quasi blancs. Els dromedaris tenen un coll llarg i corbat un pit estret i profund i, sobretot, un únic gep. El gep té greix i teixits fibrosos i actua com a reserva. La mida del gep varia segons la salut i l'estat nutritiu de l'animal. Els llavis del dromedari estan adaptats a alimentar-se de vegetals durs i espinosos. Els peus tenen forma de coixí i estan adaptatts per caminar sobre l'arena però es poden ferir sobre pedres punxagudes. Els mascles pesen un 10% més que les femelles i uns 10 cm més alts. L'alçada dels adults és d'1,8 a 2 m. Tenen una doble filera de parpelles que proegeix els seus ulls de la sorra i la pols i, com els camells bactrians, poden tancar els narius en cas de necessitat.

Per conservar l'aigua el dromedari pot deixar fluctuar la temperatura del seu cos durant el dia des de 34 °C a 42 °C sense necessitat de suar. Mentre que altres mamífers el màxim de pèrdua d'aigua que poden tolerar està en el 15% el dromedari pot arribar al 30%. A més els dromedaris es poden rehidratar ràpidament i també com els camells bactrians, poden beure 100 litres d'aigua en tan sols 10 minuts, cosa que seria mortal per a altres animals.[2]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Grup de Dromedaris al Nègueb

Les femelles de dromedari arriben a la maduresa sexual al voltant dels 3 anys mentres que els mascles ho fan als 6 anys. L'acoblament ocorre a l'hivern durant les escasses pluges del desert, la gestació transcorre durant 15 mesos i les cries neixen amb un pes d'uns 37 kg. Encara que ja caminen el dia que han nascut, les cries no són independents fins passats de 12 a 24 mesos.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Són hervíbors remugants, primordialment mengen plantes amb espines, herbes seques i arbusts halòfits però poden menjar qualsevol cosa que creixi en el desert. Els dromedaris necessiten de 6 a 8 vegades més sal que altres animals per tal d'absorbir i emmagatzemar aigua, per tant un terç de la seva ingestió de plantes ha d'estar composta per plantes halòfites. Els dromedaris mengen vegetació que creix fins a una alçada de 3,5 m.

Importancia econòmica[modifica | modifica el codi]

Cuscus fet amb carn de dromedari

Des de la seva domesticació han estat animals de càrrega (també s'han fet servir per a la guerra) i han donat carn, llet, llana, cuir i combustible (del fem sec).[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dromedari
  1. Nowak (1991)
  2. Schmidt-Nielsen 1979, Schmidt-Nielsen et al 1956
  3. Encyclopedia of Life Contributors Robert Naumann (author), University of Michigan.