Droog

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Droog, en neerlandès, sec, és una empresa de disseny conceptual situada a Amsterdam, Paisos Baixos. Va ser fundada l'any 1993 pel dissenyador Gijs Bakker i la historiadora de disseny Renny Ramakers, amb l'objectiu de promoure el disseny i generar projectes d'avantguarda arreu del món. Tenen un estudi basat en la producció d'objectes, projectes i esdeveniments innovadors i d'alta qualitat. Col·labora amb dissenyadors, clients i socis d'arreu del món.

Des dels anys 90 Droog busca noves vies de treball que expressessin el desenvolupament tant del disseny com dels dissenyadors, dins del marc contemporani. Actualment, Droog continua desenvolupant nous conceptes i escenaris de productes, espais, esdeveniments i eines de comunicació. Droog manté el seu objectiu per aconseguir resultats estètics, minimalistes i amb una consciència clara del que existeix. Des del seu naixement, l'any 1993, Droog ha defensat la carrera i la producció d'un gran nombre de dissenyadors, definint un nou enfocament pel disseny amb la intenció de generar un debat al voltant de la idea de disseny, fent sortir noves orientacions del disseny, així com replantejar les nocions internacionals del concepte de luxe, generar eines creatives, incidir i qüestionar la cultura de consum i generar  objectes que modifiquin l'experiència de la vida quotidiana.

Alguns dels dissenyadors més rellevants amb els que Droog ha treballat han estat, entre d'altres, Marcel Wanders, Hella Jongerius, Tejo Remy, Richard Hutten, Ed Annink, Jurgen Bey, Joris Laarman i Martí Guixé.

Història[modifica | modifica el codi]

L'any 1992 Renny Ramakers va decidir exposar diverses peces de joves dissenyadors holandesos recorrent Holanda i Bèlgica, però el seu èxit va ser tan escàs que no van ni cobrir els gestos generats. Per aquella època,era editora de la revista de disseny industrial Ontwerpen, que defenia haver arribat a “una escletxa molt clara que trencava amb el passat del disseny”. Sabent que Gijs Bakker era llavors professor a la Design Academy d'Eindhoven i que tenia planejat portar alguns dels seus alumnes al Saló del Moble de Milà del 1993, va proposar-li de col·laborar-hi junts. 

L'any 1993 van presentar 14 obres al Saló entre els quals hi havia la prestatgeria de calaixos de Tejo Remy o les 85 làmpades de Rody Graumans, sota el nom de Droog Design, en holandés sec, en anglès dry, donant un sentit irònic, simple i d'humor subtil, que caracteritzava a totes les peces que s'hi van exhibir. Droog design va tenir èxit, moltes de les peces que s'hi van exhibir ara es consideren objectes emblemàtics de la dècada dels 90.

Molts dels joves dissenyadors que hi van tenir l'oportunitat d'exposar han acabat convertint-se en figures clau del disseny contemporani. Quan Droog design va néixer, era totalment diferent del disseny que l'envoltava, combinant la simplicitat amb una meticulosa elecció de materials, aportaven aquest toc d'humor amb el qual els objectes aconsegueixin relacionar-se amb l'usuari. Durant els anys, han anat realitzant presentacions de disseny que reflecteixen un esperit clar del seu temps i el context que els envolta. L'any 1996, van estendre la seva esfera d'activitats mitjançant l'inici de projectes experimentals. L'any següent, Droog rebre el seu primer encàrrec d'una companyia. El 2003 Droog BV es va establir al costat de la Fundació Droog, per a la producció i distribució de la col·lecció de productes Droog. Des de finals de 2004, la seva seu s'ha situat a Amsterdam, conjuntament amb la seva  botiga, una sala d'exposicions, una biblioteca i una cuina.

El 1999 es va celebrar una exposició sobre Droog a la Fundació Joan Miró de Barcelona ​​seguida d'una exposició retrospectiva el 2006/2007 al Museu d'Art i Disseny de NovaYork titulada  Simply Droog. El 2004 es va publicar el llibre sobre Droog Design i El 2009, Droog va obrir una botiga al Soho de Nova York

Membres[modifica | modifica el codi]

Fundadors[modifica | modifica el codi]

  • Renny Ramakers: Cofundadora i directora creativa de l'estudi Droog Design, Ramakers participa en projectes, exhibicions  i conferencies arreu del món. Va estudiar Historia de l'Art a la Universitat de Leiden situada als Països Baixos. Els seus objectius han estat, ja des de jove, incidir en la història del disseny plantejant-se els seus límits a través del design thinking, una metodologia de treball que té en compte els problemes dins d'una comunitat i treballa per aconseguir uns beneficis i un desenvolupament del grup social. La seva responsabilitat és promoure projectes amb un contingut que aposti per una perspectiva avantguardista, innovadora i moderna en el món del disseny.

“Less is more, but only if it adds something of meaning, If it makes space for something else” (2002) Renny Ramakers

Renny Ramakers manté una posició proactiva pel desenvolupament en contra de l'excés  de producció d'objectes i productes que existeixen avui dia. Té una visió optimista quant a l'accessibilitat a un estil de vida amb més qualitat, intentant mantenir una consciència clara pel que fa al desgast de recursos que comporta la producció en excés. Com comissaria d'art i disseny en exposicions, pretén incorpora un disseny que interactuar amb l'usuari, sempre amb elements o instal·lacions influenciats per les tradicions del seu lloc d'origen. Avui dia, Renny Ramakers treballa amb el llibre de Droog Lab sèries "Here, There, Everywhere " el qual reflexiona com circumstàncies quotidianes d'una persona poden influenciar o inspirar la direcció o desenvolupament del disseny.  Posa a prova aquesta metodologia a través d'un sistema que ha inaugurat OikosHUB, una xarxa internacional que integra individus de diferents nivells socials que comparteixen l'interès de desenvolupar i estimular la innovació social com a societat. Forma part de diverses taules directives i participa de forma activa com a consellera al Dutch Council of Culture (1995-2001 ) . És directora de la Junta Thnk a Amsterdam School of Creative Lidership . Com a crítica de disseny ha contribuït en revistes, llibres i catàlegs internacionals. El 2012 va ser nomenada en l'article de Newsweek 150 Women Who Shake the World juntament amb Angela Merkel i Oprah Winfrey.

  • Gijs Bakker (Amersfoort, 1942) és un joier holandés i dissenyador industrial, que va estudiar a l'Academia Gerrit Rietveld d'Amsterdam, Països Baixos i a Konstfackskolan a Estocolm, Suècia. El seu treball reuneix des de peces de joieria, mobiliari i electrodomèstics, a dissenys d'espais públics i privats. Ha treballat per companyies com Polaroid, Artifort, HEMA i ENO studio. El 1993 funda Droog Design amb Renny Ramakers. En conjunt van treballar per reunir visions i perspectives del disseny en tots els sectors, Bakker s'enfocava a fer la selecció de productes i com a director d'art fins al 2009. Bakker ha estat professor en diferents universitats com Delft University of Technology and Design i The Design Academy of Eindhoven de 1987 a 2012, avui en dia és el director dels programes de màster. Imparteix tallers i xerrades al voltant del món. El seu treball ha estat exposat al Victoria and Albert Museum a Londres, el Stedelijk Museum Hertogenbosch, The Centraal Museum in Utrecht, Galerie Ra a Amsterdam i Gallery Deux Poissons a Tòquio. Gijs Bakker treballa en un projecte el qual investiga sobre la relació entre l'artesania i el disseny. Des de 2009 ha explorat aquest vincle com a Director Creatiu de HAN gallery a Taiwan on constantment intenta crear una relació més coherent entre l'artesania taiwanesa i el corrent de disseny contemporani.

Dissenyadors [cal citació][modifica | modifica el codi]

  • Tejo Remy (1960) és un dissenyador holandès de productes, interiors i espais públics que ha dissenyat per Droog des del seu origen. Actualment treballa conjuntament amb el dissenyador René Veenhuizen, fent-se dir Remy & Veenhuizen.

Els productes de Tejo Remy són una crítica cap a l'aglutinament d'objeces i l'excés de consumisme de la nostra societat, I també són representatius de la consciència ecològica amb la que Droog Design sempre s'ha aferrat. “La idea que cada part que conforma l'objecte hagi de tenir una màquina que la pugui desenvolupar, és un crim en termes ecològics.” El projecte de graduació de Tejo Remy l'any 1991, incloïa una calaixera feta a partir de calaixos recuperats de la brossa, una cadira feta amb peces de roba aglutinades i una làmpada creada a partir d'ampolles de llet ja inservibles. Sota aquesta idea es presenta Chest of Drawers. Una calaixera caòtica, cada calaix porta els seus propis records que són apilonats tal com passa amb les experiències viscudes dins el nostre cap. El millor de la calaixera és que serveix per entrenar la teva memòria, com a usuari has de recordar exactament què és el que va a cada calaix.  

  • Arian Brekveld (1968, Apeldoorn, Países Bajos) es va graduar a l'Acadèmia de Disseny d'Eindhoven l'any 1995. 

Des de l'any 1998, Brekveld ha estat treballant de forma independent des del seu estudi a Rotterdam, on dissenya els seus propis productes i realitza encàrrecs. És el principal dissenyador de 3D de JongeriusLab, l'agència de Hella Jongerius . Un dels seus objectes més emblemàtics és la Soft Lamp, una làmapada que dóna un nou ús a la tècnica comuna amb la qual s'utilitza el PVC. Aquest material fa que el cable elèctric sembli fondre's amb la pantalla tova que forma la làmpada, i això provoca que entenguem el llum com un conjunt inseparable, cosa que anteriorment no s'havia vist mai.Quan s'encén la làmpada en el material, aparentment opac, irradia una llum càlida que impregna tot el que està al seu voltant. Arian Brekveld es va graduar a la Design Academy d'Eindhoven l'any 1995 i de seguida va entrar a formar part de Droog Design, per als quals ha desenvolupat alguns projectes que han acabat adquirint institucions com el MOMA de Nueva York. 

  • Arnout Visser (1962) va estudiar a l'escola d'Arts dels Països Baixos(1984-1989) i posteriorment es va graduar a la Domus Academy de Milan, Itàlia. 

La seva principal inspiració és el món de la lògica. Pretén fer recordar "com funcionen les coses" amb el disseny d'objectes que es basen en la ciència de les  lleis físiques o mecàniques. Els seus dissenys es poden trobar a les col·leccions del Museu d'Art Modern de Nova York, Londres Design Museum, Kunsthal Rotterdam i Groningen Museum, entre d'altres. Amout Visser ha estat treballant amb Droog Design des de 1991 aportant projectes des de diferents disciplines; des del disseny de producte o mobiliari fins a projectes més vinculats al disseny gràfic. Acostuma a anomenar-se a ell mateix com a dissenyador i buscador de formes. Sempre acaba atribuint als seus objectes un toc d'humor intentant fer sentir als usuaris, propers als objectes. Les seves idees en el camp del disseny sovint estan promogudes per lleis físiques o mecàniques.

Visser afirma que a l'hora d'afrontar un projecte no té cap preferència per material tot i que té una certa debilitat pel vidre i acaba tendint cap a ell. Per això gran part de la seva obra es desenvolupa en aquest material i en les seves múltiples aplicacions i processos. En això segueix la tradició d'inventors i científics que han utilitzat aquest antic material en aplicacions tècniques. El caracteritza el fet d'atribuir la part científica del disseny. La gerra Table Tap va ser dissenyada per Visser l'any 2000. Inspirada en els instruments de recerca científica, posant la seva funció bàsica en un nou context. El laboratori passa a formar part dels estris de taula. Omplir un got d'aigua es converteix en tota una experiència, com si tu mateix fossis el qui està creant la mateixa aigua. Es tracta d'un objecte estètic creat amb una gran sensibilitat i una gran cura pels detalls conceptuals.

El condesation Bowl és una altra de les peces més properes i elegants de Visser. Es tracta d'un bol amb un espai interior que conté una petita quantitat d'aigua. Si el bol és omplert per un líquid calent, l'aigua de l'espai s'evapora i es condensa en forma de gotes a la part interior del bol creant un aspecte màgic al conjunt. Al contrari, si el bol es posa al congelador, apareixen flors de gel a la part interior. La força del concepte és que l'ornamentació de la peça no és estàtica, sinó que està influenciada per un procés físic, desencadenant per l'usuari establint així una relació sorprenent entre ell i l'objecte.  

  • Hella Jonguerius (1963) va néixer a De Meern, Paisos Naixos. Els seus estudis inicials els va realitzar a l'Academia de Disseny d'Eindhoven. Un cop graduat, va treballar per Droog Design, sent així una de les primeres dissenyadores a qui Droog va promocionar. L'any 1993 va fundar el seu estudi a Rotterdam anomenat Jongeriuslab. Alguns dels seus clients han estat, entre d'altres, Maharam (Nueva York), KLM (Països Baixos), Vitra (Suiza), IKEA(Suècia), Camper (Espanya). Els seus dissenys s'han exposat a diverses galeries i museus com el Moma de Nova York, Design Museum de Lndres, Museu Boijmans Van Beuningen de Rotterdam. 

  “When I graduated in 1993, Droog chose one of my products - a soft bathmat (1993 polyurethane bathmat) - to produce for their collection. A month later, I showed them the Soft Vase (a 1994 polyurethane vase) and, again, they were enthusiastic. After that, for years every product I desig- ned went into the Droog collection. It was a very luxurious position: all I had to do was design and Droog took my work around the world. I'm very lucky - and maybe talented - to have been on top of this wave during the 1990s.”

Des de la seva col·laboració amb Droog, Jongerius ha estat una de les grans referències del disseny holandès. Movent-se sempre entre l'art, l'artesania i la indústria. Jongerius aconsegueix fusionar les influències tradicionals amb les contemporànies per a crear peces amb un caràcter únic que acaben sent molt properes a l'usuari provocant-ne la interacció. La seva obra ha progressat cap a nous camins des dels inicis de la seva carrera, tot i així, ella afirma que el que la movia a dissenyar segueix sent el mateix, allò que més la caracteritzava, però afegint matisos diferents:

“I still have the same preoccupations I had in the beginning of my career: unique/industrial, high/low tech, 2050/1700 etc. But my work is also less sober than it was in the beginning. It's richer. There's more celebration of the materials, more decoration, more colour, more comfort and more sex.”

A l'hora de decidir la forma dels seus productes, Jongerius hi dedica especial atenció, ja que sap que en gran mesura és el que determinarà la manera en què la peça es comuniqui amb l'usuari. Als inicis de la seva carrera, va tenir una gran preocupació pels arquetips que la va fer començar a indagar en la història de les grans col·leccions. Aquests estudis la van portar a un gran interès per l'artesania i els seus processos. El factor temps també era relevant, tenint en compte que ella provenia d'una base molt més industrial on cada segon que es perd en el procés són diners que es veuran incrementats en el producte final. Això fa que l'objecte adquireixi importància, que sigui proper i que l'usuari s'hi senti identificat.

“I'm trying to make products that can be loved and that people want to own their whole lives to then pass them on to. 

  • Thomas Bernstrand (Estocolm, Suècia, 1965) va estudiar a  Konstfack, la Universitat d'Arts, Artesania i Disseny  d'Estocolm i al Denmarks Designskole, disseny industrial de Copenhague, Dinamarca. La làmpada Do Swing és una col·laboració que va fer al 200 amb Droog que permet a l'usuari una gran interacció i una nova percepció de l'espai des de nous punts de vista. Un cop col·locada al sostre, l'usuari pot agafar-se de la làmpada i simplement lliscar com si es tractés d'un joc de nens. Va ser dissenyada l'any 1991 com a projecte de final de carrera de Bernstrand i és el que li va acabar donant pas per començar a produir per Droog.
  • Martí Guixé va néixer el 1964 a Navas, situada a la comarca del Bages.  És un dissenyador gastronòmic català, que des de ben jove va traslladar-se a Barcelona, on va estudiar disseny industrial i interiorisme a l'Escola Tècnica Superior de Dissenyy Elisava. L'any 1994, després d'una temporada treballant a cavall entre Seül (Corea del Sud) i Berlín (Alemanya) com a dissenyador industrial, va tenir la idea de barrejar dos conceptes tan distanciats com són el disseny i la gastronomia. A partir d'aquell moment s'ha caracteritzat per realitzar creacions comestibles com bolígrafs de regalèsia o cubs decoratius de garrofa, així com la introducció del disseny en l'àmbit dels utensilis de cuina. Al llarg de la seva carrera ha exposat en els millors museus d'art contemporani del món, destacant el MACBA de Barcelona, el Centre Pompidou de París o el MoMA de Nova York. L'any 2007 fou guardonat amb el Premi Nacional de Disseny, concedit per la Generalitat de Catalunya, per les exposicions que va fer l'any 2006 a Alemanya, Catalunya, Itàlia, Japó i "pel conjunt de la seva obra, que es caracteritza per la recerca de nous sistemes de productes, la introducció del disseny en els àmbits del menjar i la presentació a través de la performance. Un dels projectes més rellevants de Guixé és Do Frame, una cinta adhesiva que permet a l'usuari  convertir en obra d'art tot allò que ell decideixi, de qualsevol talla o forma i a qualsevol lloc. Només cal que adherir la cinta a una superfície emmarcant allò que l'usuari vulgui elevar al nivell de l'art. Martí Guixé va participar en aquest projecte amb un altre producte, el Do Scratch. En aquest cas es tracta d'una làmpada coberta d'una capa de pintura negra en la qual l'usuari pot rascar una frase o dibuix.

Col·lecció [cal citació][modifica | modifica el codi]

Droog Studio[modifica | modifica el codi]

Renny Ramakers funda Studio Droog l'any 2011. Des de l'estudi es creen conceptes, espais i productes basats en quatre principis; el context, la rellevància i coherència de l'obra, la bellesa i l'astúcia. Els dissenys i les col·leccions emfatitzen la idea que menys és més i l'elegància i senzillesa són les característiques principals de l'estudi. Studio Droog es compromet a crear dissenys únics amb identitat pròpia. La utilitat i rellevància no tenen per què influenciar en la bellesa i la fantasia dels objectes. Cada disseny comença a partir d'una reinterpretació d'una situació, subjecte  o producte. Els resultats són únics i expliquen una història por si ells mateixos.

Marielle Janmaat és la directora de l'equip, el qual consisteix en un grup de dissenyadors industrials, dissenyadors de moda i arquitectes. L'equip està complementat per una varietat de dissenyadors freelance que treballant puntualment en certs projectes. Alguns dels clients més recents han estat Ketel One, una companyia de Vodka que s'acosta Droog per aconseguir transformar una marca en un concepte que inclogui productes i experiències.      

Hotel Droog[modifica | modifica el codi]

Hotel Droog es troba ciutat al centre històric d'Amsterdam, l'hotel Droog es basa en un espai que disposa d'un bar, un restaurant, un Spa, una tenda, patis i sales des d'on es realitzen les conferències i exposicions. L'hotel és un edifici del segle XVII el qual d'ona lloc a un creixement i desenvolupament del disseny holandès. El concepte de l'hotel ha estat invertit, perquè només disposa d'una habitació, potenciant el resta de les activitats que es poden realitzar. Renny Ramakers recrea un espai on es reuneixen el disseny industrial, exposicions i conferències, invitant als usuaris a participar de la manera en què ells ho desitgin.       

Actualitat [cal citació][modifica | modifica el codi]

Amsterdam Business Award 2014[modifica | modifica el codi]

Droog va guanyar el premi Amsterdam Business Award el 2014, on Renny Ramakers va recolir el premi a l'Hotel NH Krasnapolsky el 8 de maig de 2014. Aquest premi va ser otorgat per la mà d'obra de l'Estudi en integrar la ciutat d'Amsterdam al món del disseny.

Here, There, Everywhere[modifica | modifica el codi]

El llibre Here, There; Everywhere reuneix el treball  visual i textual dels projectes realizats per Droog Lab amb col·laboració amb Winy Maas, Metahaven, Jurgen Bey, Richard Hutten entre altres més . El llibre va ser Editat Per la cofundadora de Droog, Renny Remakers i Agata Jaworska, la comissaria de Droog Lab mostra en un recull de 16 projectes de nou capítols, assaigs, converses i entrevistes d'alguns dels dissenyadors . El llibre mostra diferents llocs del món  com Canadà, Dubai, Rússia i Bèlgica . Per l'edició del llibre  s'hi inclouen projectes dels dissenyadors Jahr Quatre Durant, on s'expressa el caràcter de Droog Lab i de com l'estudi col·labora amb diversos dissenyadors i professionals de l'àmbit.

Saló del Moble Milà 2014[modifica | modifica el codi]

A partir de la Influència del museu Rijksstudio m2, Droog crea l'escenari de nou estudi que conté una entrada, habitació, cuina, menjador i saló. Els tapissos de les parets han sigut decorats per Irma Boom i inspirats en les obres d'artistes com Vermeer i Rembrandt. Droog Complementa l'espai combinant mobiliari, disseny de producte i decoració, uns resultats que es poden veure reflectits a la Fira Internacional del Moble de Milà el 2014 .

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Droog Modifica l'enllaç a Wikidata