Drus Cèsar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Drus Cèsar (7[1]-33) fou fill de Germànic i Agripina Major. Va assolir la toga viril l'any 23 i el senat li va concedir el dret a ser candidat a les magistratures cinc anys bans del marcat per la llei i fou primer qüestor. Més tard fou nomenat àugur.

Tenia un caràcter poc amistós i la seva mare Agripina tenia com a fill favorit al seu germà gran Neró Cèsar, que esperava acabés assolint la successió imperial. Drus va començar a envejar a Neró i el cap dels pretorians Sejà, que també aspirava a la successió imperial i es volia desempallegar de tos els familiars de l'emperador que el podien obstaculitzar, es va aprofitar d'aquesta enveja i va aconseguir el final desterrament i mort de Neró Cèsar. Tiberi, al que no agradaven les mostres de suport a favor de Neró i Drus, va afavorir secretament aquesta eliminació.

Unes paraules de Drus sota els efectes de l'alcohol van arribar a palau i allí Tiberi va recollir tortes les acusacions diverses que s'havien llençat contra Drus i finalment el va fer condemnar a mort (any 30) com enemic de l'estat; Tiberi li va commutar la pena per empresonament a una cambra de palau (per guardar-lo com a alternativa en cas d'un intent de prendre el poder per part de Sejà), però finalment s'ho va repensar i va donar ordres de deixar morir a Drusa de gana (any 33). Al cap de nou dies, embogit de gana, va intentar menjar el matalàs de la cambra amb ànsia i es va ofegar. El terrorífic relat dels seus anys d'empresonament, amb les palisses dels centurions, els càstigs, les queixes i les darreres paraules foren narrats pel centurió Actius i el llibert Didymus i quan foren llegides al senat per odre de Tiberi, aquest cos va aconseguir aturar la lectura fingint queixes cridaneres contra Drus.

L'any 31 un pretendent a l'imperi va aparèixer a les illes Cíclades dient que era Drus. Va recollir molts partidaris i podia haver estat seriós si les legions de Síria i Egipte li haguessin donat suport, però abans fou atacat per Poppeu Sabí a Nicòpolis i el va agafar presoner i sota tortura va confessar ser fill de Marc Silà. Va morir de fam a la presó el 33.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. The Annals of Tacitus: comprising the career of Germanicus (en anglès). Sanborn, 1913, p. Llibre 1, p.143.