Drus el Vell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Drus el Vell.

Neró Claudi Drus conegut normalment com a Drus el Vell o Drus Major (després de la seva mort va rebre el cognom de Germànic) fou el germà petit de l'emperador Tiberi, fill de Lívia Drusil·la (la futura dona d'August) i Tiberi Claudi Neró. Inicialment es deia Dècim, nom que va canviar a Neró.

August i Lívia es van enamorar i Lívia es va divorciar de Tiberi Claudi Neró i es va casar amb August. Drus va néixer a casa d'August als tres mesos de casat amb Lívia i van córrer rumors de què August era en realitat el pare (38 aC). August el va enviar al pare Tiberi Claudi Nero, però aquest va morir al cap de poc i va nomenar a August guardià dels seus fills Tiberi i Drus.

Va créixer sota la custòdia d'August i pel seu caràcter fou més estimat pel poble que el seu germà gran Tiberi; era republicà i va escriure al seu germà per influir a demanar a August la renúncia de l'imperi, però Tiberi va ensenyar la carta a August. Aquest no obstant li va mantenir l'estima almenys aparent durant la seva vida.

Es va casar amb Antònia coneguda com a Antònia Menor a la que es va estimar i fou fidel. El casament es devia fer essent força jove, ja que Drus va morir amb trenta anys i va deixar tres fills vius i alguns que havien mort infants.

El 19 aC va obtenir el permís especial del senat per exercir magistratures cinc anys abans de l'edat establerta. El 16 aC quan August va anar a la Gàl·lia i se'n va emportar a Tiberi, que llavors era pretor, Drus va assolir aquest càrrec com a suplent del seu germà.

El 15 aC fou qüestor i fou enviat contra els recis o retis que eren acusat d'haver atacat a comerciants romans o aliats romans; les muntanyes de Rètia estaven dominades per bandits que cobraven impostos als cultivadors de les planes, els quals atacaven a tot aquell que no pagava per quedar lliure dels seus atacs. Drus va atacar als bandits i va matar a tots els mascles que van caure a les seves mans i els va derrotar els Alps Tridentins on els recis havien fet una incursió. Va obtenir honors pretorians per la seva victòria.

Els recis foren expulsats d'Itàlia però van seguir atacant zones de la Gàl·lia i Tiberi fou enviat per ajudar a Drus, i els dos germans conjuntament van derrotar recis i vindèlics, i algunes tribus es van sotmetre voluntàriament; el país va haver de pagar un tribut i part de la seva població fou deportada de manera que ja no hi havia més possibilitats de revolta.

Va retornar a Roma el 13 aC i fou enviat a la Gàl·lia on s'havia produït una revolta causada per les exaccions del governador romà Licini, que per incrementar la recaptació havia augmentat el nombre de mesos de l'any fins a 14 i així podia cobrar 14 vegades. Drus va prendre mesures per apaigavar la revolta i va controlar els tumults que les seves mesures financeres van provocar.

Els sicambris i els seus aliats amb l'excusa d'anar a un festival anyal fet a Lugdunum a l'altar d'August, van instigar a algunes tribus de la Gàl·lia a la revolta, i els sicambris van creuar al Rin en el seu ajut. Drus va anar a Batàvia i els perseguir fins al seu propi territori que va assolar. Va seguir llavors el curs del riu Rin, va arribar a la mar, i per mar va atacar als frisis i després va passar a territori dels caucs, on els seus vaixells van quedar varats, però es va lliurar per l'ajut dels frisis.

Estrabó esmenta una batalla naval al riu Ems contra els brúcters després de la qual es van dominar les illes de la costa entre elles Vyrchamis (Borkum), i probablement Drus va operar al Zuidersee (Lacus Flevus). Va tornar a Roma l'any 11 aC i fou nomenat pretor urbà.

El mateix any va tornar a Germània i va dominar als usipets, va fer un pont sobre el riu Lippe, va envair el territori dels sicambris (enfeinats en una guerra contra els cats), va passar pel territori dels queruscs fins al Visturgis (Weser) i va retornar per manca de provisions i perquè s'acostava l'hivern. A un perillós pas anomenat Arbalo, es va escapar per poc i va rebutjar l'atac dels germans (queruscs, sueus i sicambris). Drus va construir dos fortaleses, una a la confluència del Luppia (Lippe) amb l'Aliso (potser l'Alm o el Lise) que podria ser la moderna Elsen Nehaus al districte de Paderborn o Lipstadt al districte de Münster, i l'altra al país dels cats al Rin (aquesta darrera probablement la moderna Cassel).

Altre cop va tornar a Roma amb una alta reputació i va obtenir del senat el honor d'una ovació i les insígnies del triomf, i es va decretar que al final de la seva pretoria tindria autoritat proconsular. August no li va permetre usar el títol d'Imperator que l'exèrcit del Rin li havia donat i que començava a tenir un sentit diferent de l'antic.

L'any 10 aC va tornar a Germània on els cats havien abandonat els territoris que els romans els havien assignat; inicialment els cats es van negar a aliar-se als sicambris però finalment van signar un acord amb aquest poble contra els romans. Però les forces unides foren derrotades per Drus. Aquest va atacar llavors als nervis dirigits per Senectius i Anectius i segurament en la campanya va construir una fortalesa sobre el Taunus.

Després va deixar Germània i es va reunir amb August i Tiberi que s'esperaven a Lugdunum i van tornar tots junts a Roma i només arribar fou elegit cònsol per l'any 9 aC.

Abans de començar el consolat el gener de l'any 9 aC ja va marxar altra vegada cap a Germània. Aquell hivern hi va haver fortes turmentes i inundacions. Drus va atacar als cats als que va derrotar en un ferotge batalla, i va entrar llavors als país dels sueus derrotant als marcomans, que eren una tribu dels sueus, i segurament fou quan va nomenar a Vanni com a rei. Llavors va marxar contra els queruscs, va creuar el Weser i va arribar fins a l'Elba.

Aquí no va arribar a creuar el riu suposadament per un fet miraculós: una dona més gran que un ser humà se li va aparèixer i li va dir "on vas insaciable Drus, els deus prohibeixen el teu avanç, aturat! El final dels teus fets i de la vida es imminent". Drus va tornar llavors cap al Rin i a la tornada es van produir alguns fets que van espantar als supersticiosos romans: llops, genets, laments de dones, estels fugaços al cel. Drus va morir entre l'Elba i el Sala (probablement el Saal a Turíngia) segons Tit Livi a conseqüència d'una caiguda de cavall que li va trencar la cama (va morir al cap de 13 dies segurament de la gangrena). Els altres historiadors no esmenten la cama de Drus. Suetoni diu que Drus va ser enverinat per August i és probable que l'emperador estigués enfadat per la seva ofensiva excessiva però no sembla probable que arribés a l'enverinament.

Tiberi que era amb August i Livia a Pavia quan es va conèixer la malaltia de Drus, va recórrer la distància fins al lloc on era, creuant un perillós país, viatjant nit i dia, i va arribar just a temps de tancar els ulls del seu germà (segons Plini el Vell). Tiberi va assolir el comandament. El campament on va morir rebia el nom de Scelerata; el cos fou portat al campament romà a Moguntiacum (Magúncia). Tiberi va portar després el cos a Itàlia i fou enterrat al Camp de Mars i les cendres dipositades a la tomba propietat d'August. Es va decretar la concessió del cognom Germànic a títol pòstum per ell i per la posteritat i un arc de marbre fou erigit en memòria seva a la via Àpia.

Els diversos historiadors parlen de la fúria amb què va actuar a Germània on milers de persones foren deportades, milers executades, moltes regions devastades i una atmosfera de terror es va imposar entre les tribus germàniques. Drus era un combatent incansable i sovint desafiava als caps enemics a combat singular. La zona entre el Rin i el Weser va quedar dominada sota el seu comandament i va erigir nombroses fortaleses per assegurar el poder romà en aquestes regions al Mosa, el Weser i fins a l'Elba (Florus diu que unes cinquanta fortaleses a la vora del Rin i més enllà, riu sobre el que va construir dos ponts)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Drus el Vell Modifica l'enllaç a Wikidata