Ducat de Neopàtria
|
||||
|
Escut |
||||
| Capital | Neopàtria | |||
| Idioma oficial | Català | |||
| Altres idiomes | Grec entre les classes populars. | |||
| Religió | Cristianisme Catòlic oficialment, Ortodoxa grega popularment |
|||
| Forma de govern | No especificat | |||
| Període històric | Edat Mitjana | |||
| • Establert | 1204 | |||
| • Conquerit per la Gran Companyia Catalana | 1319 | |||
| • Conquerit per la República de Florència | 1390 | |||
| Membre de: Corona d'Aragó | ||||
El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia. Administrativament estava dividit en les capitanies de Siderocastrom, Neopàtria i Salona. El ducat tenia seu a l'actual ciutat de Ipàtia.
Extinta la dinastia dels Àngelos a Tessalia,[1] l'infant català Alfons Frederic de Sicília amb tropes almogàvers van conquerir el 1319 Siderocastrom i el sud de Tessàlia, amb les que es va formar el ducat de Neopàtria i elevat a ducat en unió del d'Atenes. La ciutat de Neopàtria fou poblada per catalans però a poc a poc va anar decaient i després del govern de Roger de Llúria (1362-1370) i les embranzides de l'imperi Bizantí anaren disminuint progressivament el seu territori, fins que el ducat va restar reduït pràcticament a la ciutat.
El 1377 el rei Pere el Cerimoniós assumí el títol ducal però el 1390 caigué totalment en mans dels florentins. El títol de duc de Neopàtria fou mantingut nominalment pels reis d'Aragó i els seus successors fins al regnat de Carles II de Castella i d'Aragó.
Llista de Ducs de Neopàtria [modifica]
- 1319-1338 : Alfons Frederic d'Aragó, senyor de Negrepont, fill natural de Frederic II de Sicília
- 1338-1348 : Joan de Sicília, marquès de Randazzo, fill del rei Frederic II
- 1348-1355 : Frederic I d'Atenes, marquès de Randazzo, fill de l'anterior
- 1355-1377 : Frederic III, rei de Sicília, cosí de l'anterior
- 1377-1381 : Maria de Sicília, reina de Sicília, filla de Frederic III
- 1381-1390 : Pere IV d'Aragó, el Cerimoniós, rei d'Aragó
El ducat d'Atenes i Neopàtria tingué diferents vicaris
-
- Mateu de Montcada i Sclafani [2]
- (1367-1370) Roger de Lloria, fill de Joan de Lloria i d'Amichi i nebot de l'almirall Roger de Llúria [3][2]
- Mateu de Peralta
- (1375-1380): Lluís Frederic d'Aragó, comte de Salona i vicari de Frederic III de Sicília; el 1379 oferí el ducat al rei Pere IV d'Aragó el Cerimoniós, el qual el confirmà com a vicari seu.
- Dalmau de Rocabertí
- Bernat de Cordella
Referències [modifica]
- ↑ Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum V. Edicions Pàtria, 1920, p.254.
- ↑ 2,0 2,1 Rubió i Lluch, Antoni: Els Governs de Matheu de Moncada y Roger de Llúria en la Grècia catalana
- ↑ Enciclopèdia Catalana: Llinatge de Llòria
