Duc de York

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Duc de York és un títol de noblesa del Regne Unit. Des del segle XV ha estat habitualment concedit al segon fill del monarca britànic. Ha estat creat en 11 ocasions, 8 com a "Duc de York" i tres com a "Duc de York i Albany". Des de 1461, quan el besnet del primer duc esdevingué el rei Eduard IV, cap dels següents deu ducs el passà als seus hereus: o bé van morir sense hereus masculins o bé van ser coronats reis. El Duc actual és el Príncep Andreu, segon fill de la Reina Elisabet II. Actualment Andreu no té hereus masculins i, des del seu divorci el 1996, està solter. L'esposa del Duc de York és coneguda com la Duquessa de York.

Història[modifica | modifica el codi]

A l'edat mitjana York (Anglaterra) era la principal ciutat del nord d'Anglaterra I seu de l'Arquebisbe de York des de l'any 735. Yorkshire era el principal comtat de la zona.

Al interval entre la caiguda de Jorvic sota Eric el Sanguinari, darrer rei de Jòrvik († 954) i la primera creació del Ducat de York, van haver alguns comtes de York.

El títol de Duc de York va ser creat per primera vegada als Pars d'Anglaterra el 1385 per a Edmund de Langley, el quart fill supervivent d'Eduard III, i un important personatge a l'obra Ricard II de Shakespeare. El seu fill, Eduard de Norwich, que heretà el títol, va morir a la batalla d'Agincourt el 1415. El títol passà al seu nebot Ricard, fill de Richard of Conisburgh (que va ser executat per conspirar contra el rei Enric V). El jove Ricard aconseguí que li restituïssin el títol, però quan el seu fill gran, que havia heretat el títol, esdevingué Rei el 1461 com Eduard IV, el títol va fusionar-se amb la Corona.

El títol tornà a ser creat per a Ricard de Shrewsbury, segon fill d'Eduard IV. Ricard va ser un dels Prínceps a la Torre, i, en morir sense descendència, el títol s'extingí a la seva mort.

La tercera creació va ser per a Enric Tudor, segon fill d'Enric VII. Quan el seu germà gran, Arthur, Príncep de Gal·les, va morir el 1502, Enric esdevingué l'hereu al tron. Quan finalment Enric passà a ser el rei Enric VIII, els seus títols es fusionaren amb la Corona.

El títol va ser creat per quarta vegada per a Carles Stuart, segon fill de Jaume I. Quan el seu germà, Enric Frederic, Príncep de Gal·les, va morir el 1612, Carles esdevingué hereu. Va ser nomenat el 1616 Príncep de Gal·les i quan finalment passà a ser Carles I el 1625, el títol de nou passà a la corona.

La cinquena creació va ser en favor de Jaume Stuard, el segon fill de Carles I. La ciutat i l'estat de Nova York, actualment dels Estats Units van ser batejades així per aquest Duc de York en particular. Quan el seu germà el rei Carles II va morir sense hereus, Jaume el succeí al tron com Jaume II, i de nou el títol passà a la corona.

A inicis del segle XVIII, el pretenent Jacobita al tron, Jaume Francesc Eduard Estuard, fill de Jaume II, donà el títol de Duc de York (entre els pars Jacobites) al seu segon fill, Enric. Jaume Francesc era conegut per aquells que rebutjaven les seves pretencions com "El Vell Pretenent"; el seu fill gran, Carles, va ser anomenat "El Jove Pretenent" (o "Bonnie Prince Charlie" entre els seus partidaris). Enric, que es convertiria en cardenal de l'Església Catòlica, va ser conegut com el Cardenal Duc de York. Pels jacobites, són els reis Jaume III, Carles III i Enric IX, respectivament (des de la perspectiva jacobita, aquesta creació del títol es combinà amb la corona a la mort de Carles, sense descendència legítima, i la successió d'Enric amb els seus drets).

Durant el segle XVIII, es creà el Ducat de York i Albany en diverses ocasions entre els Pars de Gran Bretanya. El títol va ser concedit per primera vegada al Príncep Ernest Augustus de Brunswick-Lüneburg, Bisbe d'Osnabrück, el germà menor del rei Jordi I. Va morir sense hereus. La segona creació va ser pel Príncep Eduard, el germà petit del rei Jordi III, que també morí sense hereus en no haver-se casat mai. La tercera i darrera creació del Ducat de York i Albany va ser pel Príncep Frederick Augustus, el segon fill del rei Jordi III. Serví com a Comandant en Cap de l'exèrcit britànic diversos anys, i va ser el Gran Vell Duc de York (Grand old Duke of York) de la cançó popular. També va morir sense hereus.

La sisena creació del Ducat de York (sense combinar-se amb Albany) va ser pel príncep Jordi de Gal·les, segon fill d'Albert Eduard, Príncep de Gal·les, futur Eduard VII. Va ser creat Duc de York després de la mort del seu germà gran, Príncep Albert Victor, Duc de Clarence. El títol passà a la corona quan Jordi succeí al seu pare com a Jordi V.

La setena creació va ser pel Príncep Albert, segon fill del Rei Jordi V i germà petit del futur Rei Eduard VIII. Albert pujà al tron inesperadament quan el seu germà abdicà, prenent el nom de Jordi VI, i el ducat passà de nou a la corona.

El títol va ser creat per vuitena vegada pel Príncep Andreu, el segon fill de la Reina Elisabet II. Actualment (juny del 2012), només té dues filles. Si en el futur no tingués cap fill mascle, la qual cosa sembla possible, el títol s'extingiria a la seva mort. Si se segueix la tradició de concedir el títol al segon fill del monarca, llavors el títol aniria a parar al Príncep Enric, el segon fill del Príncep Carles i de Diana de Gal·les. Habitualment es concedeixen els títols en casar-se, i si el casament d'Enric fos abans de la mort d'Andreu, presumiblement se li concediria un altre títol (tot i que seguint el precedent de que el comtat de Wesses ha estat atorgat al germà del duc de York, el Príncep Eduard, amb la promesa que més endavant se li concediria el ducat d'Edimburg, el príncep Enric podria ser fet comte a l'espera de ser fet Duc de York a la mort del seu oncle.)

Des de la seva primera creació, cada cop que s'ha creat el ducat de York només ha tingut un únic ocupant, car aquest o bé ha pujat al tron o bé ha mort sense hereus.

L'esposa del Duc de York és coneguda com la Duquessa de York.

Ducs[modifica | modifica el codi]

Ducs de York[modifica | modifica el codi]

Primera creació, 1385–1415, 1425–1461[modifica | modifica el codi]

Duc Retrat Naixement Casaments Mort
Edmund de Langley
Casa de York (fundador)
1385–1402
també:Comte de Cambridge (1362)
Edmund de Langley
5 de juny de 1341
Kings Langley
fill de Eduard III d'Anglaterra i Felipa de Hainault
Isabel de Castella i Padilla
1372
3 fills

Joan de Holland
sense fills
1 d'agost de 1402
Kings Langley
61 anys
Eduard de Norwich
Casa de York
1402–1415
també:Duc d'Aumale (1397–1399), Comte de Cambridge (1362–1414),
Comte de Rutland (1390–1402), Comte de Cork (c. 1396)
Edward of Norwich
1373
Norwich
fill d'Edmund de Langley i Isabel de Castella i Padilla
Philippa de Mohun
sense fills
25 d'octubre de 1415
Agincourt
42 anys
El germà d'Eduard de Norwich, Ricard de Conisburgh, havia estat condemnat a mort i executat per traïció a l'agost de 1415. Aquesta condemna aturà el camí al seu fill Richard Plantagenet a que succeís a Eduard fins que el rei considerà prudent restaurar-lo.
Ricard Plantagenet
Casa de York
1425–1460
també:Comte d'Úlster (1264), Comte de March (1328), Comte de Cambridge (1414, restaurat 1426),
Lord feudal de Clare (bt. 1066–1075), Baró Mortimer of Wigmore (1331)
Ricard Plantagenet
21 de setembre de 1411
fill de Richard of Conisburgh i Anne de Mortimer
Cecily Neville
1437
13 fills
30 de desembre de 1460
Wakefield (West Yorkshire)
49 anys
Eduard Plantagenet
Casa de York
1460–1461
també:Comte d'Úlster (1264), Comte de March (1328), Comte de Cambridge (1414),
Lord feudal de Clare (bt. 1066–1075), Baró Mortimer de Wigmore (1331)
Edward Plantagenet
28 d'abril de 1442
Rouen
fill de Richard Plantagenet i Cecily Neville
Elizabeth Woodville
1 de maig de 1464
10 fills
9 d'abril de 1483
Ciutat de Westminster
40 anys
Eduard Plantagenet pujà al tron com Eduard IV al 1461, i tots els seus títols passaren a la corona.

Segona creació, 1474–1483[modifica | modifica el codi]

Duc Retrat Naixement Casaments Mort
Ricard de Shrewsbury
Casa de York
1474–1483
també duc de Norfolk (1477), Comte de Nottingham (1476),
possiblement Comte de Warenne (1477)
Richard of Shrewsbury
17 d'agost de 1473
Shrewsbury
fill de Eduard IV d'Anglaterra i Elizabeth Woodville
Anna de Mowbray
15 de gener de 1478
sense fills
Desconegut
Com va morir Richard és una controvèrsia, un tòpic sovint debatut i no hi ha proves sòlides de la data o lloc de la seva mort, tot i que estava empresonat a la Torre de Londres amb el seu germà, sent popularment coneguts com els Prínceps a la Torre.
És gairebé segur que va morir sense descendència, i els seus títols s'extingiren.

Tercera creació, 1494–1509[modifica | modifica el codi]

Duc Retrat Naixement Casaments Mort
Enric Tudor
Casa de Tudor
1494–1509
també:Príncep de Gal·les i Comte de Chester (1504), Duc de Cornwall (1502)
Henry Tudor
28 de juny de 1491
Palau de Greenwich
fill d'Enric VII d'Anglaterra i Elisabet de York
Caterina d'Aragó
11 de juny de 1509
1 filla

Anna Bolena
25 de gener de 1533
1 filla

Jane Seymour
30 de maig de 1536
1 filla

Anna de Clèveris
6 de gener de 1540
sense fills

Caterina Howard
28 de juliol de 1540
sense fills

Caterina Parr
12 de juliol de 1543
sense fills

28 de gener de 1547
Palau de Whitehall
55 anys
El germà gran d'Enric, Arthur, Príncep de Gal·les morí abans que el seu pare, de manera que Enric va ser nomenat Príncep de Gal·les i succeí el seu pare com Enric VIII al 1509, i tots els seus títols passaren a la corona.

Quarta creació, 1605–1625[modifica | modifica el codi]

Duc Retrat Naixement Casaments Mort
Carles Stuart
("Sant Carles el Màrtir")
Dinastia Estuard
1605–1625
també: Príncep de Gal·les i Comte de Chester (1616), Duc de Cornwall (1337), Duc de Rothesay (1398),
Duc d'Albany, Marquès d'Ormond (1600), Comte de Carrick (1598), Comte de Ross (1600),
Baró Renfrew (1398), Lord Ardmannoch (1600), Lord de les Illes, Príncep i Gran Majoral d'Escòcia (1598)
Charles Stuart
19 de novembre de 1600
Palau Dunfermline
fill de Jaume I d'Anglaterra i Anna de Dinamarca
Henrietta Maria de França
13 de juny de 1625
9 fills
30 de gener de 1649
Palau de Whitehall
48 anys
El germà gran de Carles Enric Frederic va morir abans que el seu pare, de manera que Carles va ser nomenat Príncep de Gal·les, i el succeí com Carles I al 1625, i els seus títols revertiren a la corona.

Cinquena creació, (1633) 1644–1685[modifica | modifica el codi]

Duc Retrat Naixement Casaments Mort
Jaume Stuart
Dinastia Estuard
1633/1644–1685
també:Duc d'Albany (1660), Comte de l'Úlster (1659)
James Stuart
14 d'octubre de 1633
Palau de St. James
fill de Carles I d'Anglaterra i d'Escòcia and Henrietta Maria de França
Anne Hyde
3 de setembre de 1660
8 fills

Maria de Mòdena
21 de novembre de 1673
7 fills
16 de setembre de 1701
Château de Saint-Germain-en-Laye
67 anys
El Príncep Jaume va rebre el títol de Duc de York en néixer i va ser creat oficialment al 1644. Quan el seu germà va morir sense descendència legítima, Jaume el succeí com Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia al 1685, els seus títols revertiren a la corona.

Ducs de York i Albany[modifica | modifica el codi]

Despres de la Unió de Gran Bretanya el 1707, els reis de Hannover van lluir títols dobles, un d'un país i un de l'altre, per donar èmfasi a la unitat.

Primera creació, 1716-1728[modifica | modifica el codi]

Duc Retrat Naixement Casaments Mort
Príncep Ernest Augustus
Dinastia Hannover
1716–1728
també:Príncep-Bisbe d'Osnabrück (1715–1728), Comte de l'Úlster (1716)
Prince Ernest Augustus
7 de setembre de 1674
Osnabrück
fill d'Ernest August de Brunsvic-Lüneburg i Sofia del Palatinat
no es casà mai
14 d'agost de 1728
Osnabrück
53 anys
El Príncep Ernest era el germà petit de Jordi I i morí sense descendència

Segona creació, 1760–1767[modifica | modifica el codi]

Duc Retrat Naixement Casaments Mort
Príncep Eduard
Dinastia Hannover
1760–1767
també:Comte de Ulster (1760)
Príncep Edward
25 March 1739
Norfolk House
fill de Frederic, Príncep de Gal·les i Augusta de Saxònia-Gotha
no es casà mai
17 de setembre de 1767
Palau del Príncep de Monaco
28 anys
En lloc de ser el segon fill del sobirà, el Príncep Eduard era el segon fill de, i germà petit de Jordi III. Eduard morí sense descendència quan encara no tenia 30 anys després d'una curta malaltia.

Tercera creació, 1784–1827[modifica | modifica el codi]

Duc Retrat Naixement Casaments Mort
Príncep Frederick
Dinastia Hannover
1784–1827
també:Comte de l'Úlster (1784)
Príncep Frederick
16 d'agost de 1763
Palau de St. James
fill de Jordi III del Regne Unit i Charlotte of Mecklenburg-Strelitz
Frederica Carlota de Prússia
29 de setembre de 1791
Sense fills
5 de gener de 1827
Rutland House
63 anys
El Príncep Frederic se separà de la seva única esposa Federica Carlota, amb la que no va tenir cap fill, però corria el rumor que havia tingut diversos fills il•legítims

Ducs de York[modifica | modifica el codi]

Després que la Reina Victòria del Regne Unit decidís no atorgar el ducat disponible al seu segon fill, com era tradicional (possiblement a causa de les seves connexions amb Hannover), concedí el ducat de York (sol, en lloc de "York i Albany"), al segon fill (tot i que llavors era el més gran viu) del seu fill.

Sisena creació, 1892–1910[modifica | modifica el codi]

Duc Retrat Naixement Casaments Mort
El Príncep Jordi
Casa de Windsor
1892–1910
també:Príncep de Gal·les i Comte de Chester (1901), Duc de Rothesay,
Comte de Carrick (1398), Comte d'Inverness (1600), Baró Renfrew (1398), Baró Killarney (1892),
Lord de les Illes, Príncep i Gran Majoral d'Escòcia (1398)
Príncep George
3 de Juny de 1865
Marlborough House
fill d'Eduard VII del Regne Unit i Alexandra de Dinamarca
Maria de Teck
6 de juliol de 1893
6 fills
20 de gener de 1936
Sandringham House
70 anys
El Príncep George succeí com Jordi V al seu pare al 1910 quan aquest morí, i els seus títols passaren a la corona.

Setena creació, 1920–1936[modifica | modifica el codi]

Duc Retrat Naixement Casaments Mort
El Príncep Albert
Casa de Windsor
1920–1936
també:Comte d'Inverness, Baró Killarney (1920)
El Príncep Albert
14 de desembre de 1895
Sandringham House
fill de Jordi V i Maria de Teck
Elisabet Bowes-Lyon
26 d'abril de 1923
2 fills
6 de febrer de 1952
Sandringham House
56 anys
El Príncep Albert pujà al tron com a Jordi VI després que el seu germà abdiqués al 1936, i el seu títol passà a la corona

Vuitena creació, 1986–Present[modifica | modifica el codi]

Duc Retrat Naixement Casaments Mort
El Príncep Andreu
Casa de Windsor
1986–present
també:Comte d'Inverness, Baró Killyleagh (1986)
El Príncep Andreu
19 de febrer de 1960
Palau de Buckingham
fill de Elisabet II i Felip d'Edimburg
Sarah Margaret Ferguson
23 de juliol de 1986 – 30 de maig de 1996
(divorci)
2 filles
posseïdor actual
El Príncep Andreu no té fills.

Possible futur del títol[modifica | modifica el codi]

Segons la llei actual, la vuitena creació del títol s'extingiria a la mort del Príncep Andreu (a no ser que tornés a casar-se i tingués un fill), i llavors el monarca podria recrear de nou el títol. Podria ser que fos recreat per al Príncep Enric, a no ser que es casés abans o que el Príncep Andreu morís abans.

Els ducats de York, Cornwall, Lancaster, Clarence i Gloucester formen el grup original creat entre 1337 i 1385. El Príncep Carles actualment és el Duc de Cornwall, la Reina és la Duquessa de Lancaster, i el seu cosí Ricard és el Duc de Gloucester. De tots ells, l'únic que actualment no existeix és el de Clarence, atorgat per darrera vegada per la Reina Victòria del Regne Unit al seu nét, el Príncep Albert Victor, qui morí el 1892.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Duc de York Modifica l'enllaç a Wikidata