Ducat d'Alburquerque

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Ducat d'Alburquerque és un títol nobiliari espanyol de caràcter hereditari concedit per Reial Cèdula d'Enrique IV De Castella de 26 de setembre de 1464 a seu valgut el senyor Beltrán De La Cova, sent una de les mercès que aquest va obtenir per la seva renúncia al càrrec de Gran Mestra de l'Ordre De Santiago.

El seu nom fa referència a la vila d'Alburquerque (badajoz), i pertany al grup dels denominats "Grans d'Espanya de 1520", primers títols espanyols en obtenir la Grandesa d'Espanya per mercè de Carlos I D'espanya després de la seva coronació com a Emperador Del Sacre Imperi Romà Germànic.

El seu actual propietari és Juan Miguel Osorio Y Bertrán De Lis, que ocupa el decimo novè lloc en la llista de successió en el títol.

Història[modifica | modifica el codi]

Escut del ducat.

Enrique IV De Castella havia atorgat al seu valgut Beltrán De La Cova el Maestrazgo de l'Ordre De Santiago, fet que va irritar tant la noblesa castellana, per la qual cosa el monarca li va demanar que renunciés a l'esmentada dignitat.

A canvi d'això, rebria les viles d'Anguix, Cuéllar, Alburquerque amb el títol de ducat, Roa, La Codosera, Aranda, Molina i Atienza, i havia d'allunyar-se per un temps de la Cort. A totes aquestes dignidades hauria d'unir-se la concessió del Comtat d'huelma, per Reial Cèdula de 20 d'agost de 1474, ja que el senyor Beltrán havia cedit el comtat de Ledesma al seu fill primogènit.

Cap a 1530 l'emperador Carlos V concedeix el títol de Marquès De Cuéllar a Francisco Ii Fernández De La Cova Y Girón, Iv Duque de Alburquerque i besnét del senyor Beltrán.

A partir de l'any 1562 el Marquesat De Cuéllar serà el títol que portaran els hereus al ducat, vinculant així ambdós títols. Por tanto, todos los duques de Alburquerque poseyeron unidos los títulos de: Ducado de Alburquerque, el Marquesado de Cuéllar y los Condados de Ledesma y de Huelma.

Per tant, tots els ducs d'Alburquerque van posseir units els títols de: Ducat d'Alburquerque, el Marquesat de Cuéllar i els Comtats de Ledesma i d'Huelma.

El Segle XVII s'extingeix la branca primogènita més directa en morir el cinquè Duc sense successió, heretant el ducat els descendents del segon Duque, línia que continua fins i tot 1757 quan mor sense successió Francisco Fernández De La Cova Y De La Verra, Xi Duc. D'acord a les clàusules de fundació de la primogenitura, va recaure a la Casa Comtal De Siruela, mantenint el cognom originari i afegint altres títols nobiliarios a la Casa.
Esta línia no perdura ni un segle, doncs el 1811 mor a Londres el seu últim portador, el Xiv Duque. S'inicia llavors un llarg plet per la divisió de les cases i primogenitures acumulades en la seva persona, que va durar fins i tot 1830, recaient el Ducat d'Alburquerque i els seus estats corresponents en la gran família dels Osorio, Marquesos D'alcañices i dels Balbases, en la que perdura en l'actualitat.

Reial Cèdula de concessió[modifica | modifica el codi]


Per Reial Cèdula datada en 20 d'agost de 1464 el Rei concedeix a Beltrán de la Cueva el ducat, exposant:

« Senyor Enrique per la graçia de Déu, rei de Castella, de Leon, de Toledo, de Galiçia, de Seuilla, de Cordoua, de Murçia, de Jahen, de l'Algarbe, d'Algeçira, de Gibraltar, senyor de Viçcaya é de Molina... Per ende, conosçiendo el susdit é asi mesmo conosçiendo la molt grand fidelitat é lleialtat que jo sempre he fallat é vaig fallar en vos Senyor Beltran de la Cueva, mestra de l'ordre de la caballeria de Santiago, comte de Ledesma é del meu Consell, é l'amor é çinçero desig que sempre avedes mostrat é mostrades á el meu serviçio é á guarda de la meva persona é estat é dignitat real é al bé de la cosa pública dels meus regnos é la noblesa i eroycas virtuts de que Déu doctó la vostra persona, é que ets bon merescedor del que aquesta la meva carta contingut... fago vos el meu duc de la vostra vila d'Alburquerque; el qual l'esmentat nom de Duque vol deçir parcer del Rei é cabdillo de la seva gent... »
« Antonio Rodríguez Villa, Esbós biogràfic de Beltrán de la Cueva, I duc d'Alburquerque, Madrid, 1881, pàg. 164. »


Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Fernández De Bethencourt, Francisco: Història genealògica i heràldica de la Monarquia Espanyola, Casa Reial i Grans d'Espanya, Tom X, Madrid 1920.
  • Rodríguez Villa, Antonio: Esbós biogràfic de Beltrán de la Cueva, primer duc d'Alburquerque, Madrid, 1881.
  • Franc Silva, Alfonso: Estudis sobre el Senyor Beltrán de la Cueva i el Ducat d'Alburquerque, Càceres, 2002.


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ducat d'Alburquerque