Ducat d'Atenes
|
Estat vassall* |
||||
|
||||
|
Escut |
||||
 |
||||
| Capital | Atenes | |||
| Idioma oficial | (1204-1318) Francès (1318-1388) Català |
|||
| Altres idiomes | grec | |||
| Religió | Catòlica romana (oficial) Ortodoxa grega (popular) |
|||
| Forma de govern | Ducat hereditari | |||
| Duc | ||||
| • 1205-1225 | Otó de la Roche | |||
| • 1311-1312 | Roger Desllor | |||
| • 1455-1458 | Francesc II Acciaiuoli | |||
| Període històric | edat mitjana | |||
| • Establiment del Ducat | 1205 | |||
| • Domini de la Companyia Catalana d'Orient | 1318 | |||
| • Domini d'Acciaioli | 1388 | |||
| • Tributari de Morea | 1444 | |||
| • Conquesta otomana | 1458 | |||
| * Estat vassall del Regne de Tessalònica, el Principat d'Acaia, la Corona d'Aragó, la República de Venècia i el Despotat de Morea | ||||
.svg)
El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundat pels croats a Grècia després de la conquesta de l'imperi Bizantí durant la Quarta Croada.
Taula de continguts |
Història [modifica]
Després del declivi de l'època clàssica, i ja en l'edat mitjana, la ciutat d'Atenes va sofrir un greu procés de deterioració, agreujat a partir del segle XI per la seva posició geogràfica que l'allunyava de la influència llatina però no acabava de ser territori d'interès per a l'imperi Bizantí. Aquesta situació va provocar onades de saquejos, els més greus a mitjans segle XII pels normands.
En aquesta situació Bonifaci I de Montferrat va ocupar la ciutat sense grans esforços el 1204 i la hi va cedir a Otó de la Roche. Per a uns historiadors aquesta és la constitució del Ducat, per a uns altres el feu es constituïx formalment el 1260. Atenes fou originalment un estat vassall del regne de Tessalònica però aquesta fou capturada el 1224 per Teodor, el Bizantí, dèspota d'Epir, llavors Atenes passà a dependre del Principat d'Acaia. El ducat va ocupar la península de l'àtic i es va estendre parcialment a Macedònia, compartint una frontera indefinida amb Tessalònica i Epir. No tingué sota el seu domini les illes del Mar Egeu, que eren territoris venecians. Els edificis de l'Acròpolis a la ciutat d'Atenes van servir de Palau ducal.
Sigui com fos, el 1308 el duc Gautier V de Brienne, titular del ducat, recorregué a tropes almogàvers, que hi enviaren la Companyia Catalana d'Orient per a defensar la ciutat enfront de Joan II Ducas, derrocant-lo. Al no pagar a les tropes aragoneses les quantitats estipulades, aquestes es revolten i destituïxen De Brienne el 1311 en la Batalla del riu Cefís i proclamen nou senyor d'Atenes al rei Frederic II de Sicília. Entre el 1318 i 1319 la mateixa companyia d'almogàvers conquereix el sud de la Tessàlia i creà el Ducat de Neopàtria
Pere el Cerimoniós conquerí la ciutat el 1380 i la incorpora a la Corona d'Aragó.
El període de dominació aragonesa per a uns historiadors s'estableix en 8 anys i altres en 10. Dóna suport la primera tesi el fet que la família florentina Acciaiuoli o Acciajuoli el 1388 conquereix la ciutat i la perd a mans dels turcs otomans dirigits per Mehmet II el 1456, donant per finalitzat el període del Ducat.
Breument els venecians van establir un control sobre la ciutat el 1687 que tot just va durar uns mesos, retornant de nou a mans turques.
Ducs d'Atenes [modifica]
-
Escut del ducat sota la família de la Roche
-
Escut del ducat sota la família Brienne
-
Escut del ducat sota la família Acciaiuoli
_(selon_Gelre).svg)
Ducs francs [modifica]
- 1205 - 1225: Otó de la Roche
- 1225 - 1263: Guy I de la Roche
- 1263 - 1280: Joan I de la Roche
- 1280 - 1287: Guillem I de la Roche
- 1287 - 1308: Guy II de la Roche
- 1308 - 1311: Gautier V de Brienne
Ducs catalans i aragonesos [modifica]
- 1311 - 1312: Roger Desllor, cavaller rossellonès de l'entorn de Gautier de Brienne
- 1312 - 1317: Manfred de Sicília, fill del rei Frederic II de Sicília
- 1312 - 1317: Berenguer Estanyol, vicari de Manfred
- 1317 - 1338: Guillem II, fill del rei Frederic II de Sicília; i Alfons Frederic d'Aragó, senyor de Negrepont, germà bastard de Guillem.
- 1338 - 1348: Joan de Sicília, marquès de Randazzo, fill del rei Frederic II
- 1348 - 1355: Frederic I d'Atenes, marquès de Randazzo, fill de l'anterior
- 1355 - 1377: Frederic III, rei de Sicília, cosí de l'anterior
- 1375 - 1380: Lluís Frederic d'Aragó, comte de Salona i vicari de l'anterior
- 1377 - 1381: Maria de Sicília, reina de Sicília, filla de Frederic III.
- 1381 - 1388: Pere el Cerimoniós, rei d'Aragó
Llista de ducs de Neopàtria [modifica]
- 1319 - 1338: Alfons Frederic d'Aragó, senyor de Negrepont, fill natural de Frederic II de Sicília
- 1338 - 1348: Joan de Sicília, marquès de Randazzo, fill del rei Frederic II
- 1348 - 1355: Frederic I d'Atenes, marquès de Randazzo, fill de l'anterior
- 1355 - 1377: Frederic III, rei de Sicília, cosí de l'anterior
- 1377 - 1381: Maria de Sicília, reina de Sicília, filla de Frederic III.
- 1381 - 1390: Pere el Cerimoniós, rei d'Aragó.
El ducat d'Atenes i Neopàtria tingué diferents vicaris
-
- Mateu de Montcada i Sclafani [1]
- (1367-1370) Roger de Lloria, fill de Joan de Lloria i d'Amichi i nebot de l'almirall Roger de Llúria [2][1]
- Mateu de Peralta
- (1375-1380): Lluís Frederic d'Aragó, comte de Salona i vicari de Frederic III de Sicília; el 1379 oferí el ducat al rei Pere IV d'Aragó el Cerimoniós, el qual el confirmà com a vicari seu.
- Dalmau de Rocabertí
- Bernat de Cordella
Ducs florentins [modifica]
- 1388 - 1394: Neri I
- 1394 - 1395: Antoni I sota regència de Francesca Acciaiuoli
- 1395 - 1402: control venecià.
- 1402 - 1435: Antoni I
- 1435 - 1439: Neri II
- 1439 - 1441: Antoni II
- 1441 - 1451: Neri II.
- 1451 - 1454: Bartomeu Contarini, espòs de la vídua de Neri II, Chiara Zorzi
- 1451 - 1454: Francesc I
- 1455 - 1458: Francesc II, fill d'Antoni II.
- 1458 conquesta otomana
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ducat d'Atenes |
- ↑ 1,0 1,1 Rubió i Lluch, Antoni: Els Governs de Matheu de Moncada y Roger de Llúria en la Grècia catalana
- ↑ Enciclopèdia Catalana: Llinatge de Llòria
