Ducat de Bouillon

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el ducat medieval. Vegeu-ne altres significats a «Bouillon».
Sinopsi dels Estats
establerts des del 800 fins avui al territori del
Benelux
Imperi Carolingi
ca.800-843
Lotaríngia
843-855
Uns 20 Feus (comtats, ducats, principats, senyories…)
del rei de França: Flandes
o del Sacre Imperi (els altres territoris)
amb fronteres i aliances canviants
855-1384
Armoiries Principauté de Liège.svg
Principat de Lieja
+
Principat de Stavelot-Malmedy
+
Ducat de Bouillon
9851795
Flag of the Low Countries.svg
Països Baixos borgonyons
Arms of Luxembourg.svg
Ducat de Luxemburg
integrat el 1441

1384/14731482

Disset Províncies
14821556
Països Baixos espanyols 15811713 Prinsenvlag.svg
República de les Set Províncies Unides
15811795
Luxemburg: 1684-1697 francès
Països Baixos austríacs 17131790
Estats Units bèlgics 1790 1713-1795 austríac
Països Baixos austríacs 17901794
Flag of France.svg
Revolució Francesa 17951804
República batava
1795
1806
Flag of France.svg
Primer Imperi francès 18041815
Regne d'Holanda
18061810

Flag of the Netherlands.svg
Regne Unit dels Països Baixos
18151830
Flag of Luxembourg.svg
Luxemburg
Flag of Belgium (civil).svg
Regne de Bèlgica
des 1830
Regne dels Països Baixos
des 1830
(unió personal amb els Països Baixos fins a 1890)
vegeu / modifiqueu la plantilla

El Ducat de Bouillon fou una jurisdicció feudal de Lorena formada per la ciutat de Bouillon i les rodalies. Esdevingué comtat hereditari amb Godofreu I; Goteló I, que era duc de Lorena, va agafar a més el títol de duc de Bouillon; el 1076 va passar a Godofreu V, el famós croat Godofreu de Bouillon, fill de comte de Boulogne, que el 1095 va vendre el ducat al principat de Lieja per pagar les despeses de l'expedició a Terra Santa.

Va pertànyer als prínceps-bisbes de Lieja fins al 1482 quan Guillem de la Mark se'n va apoderar i la seva nissaga el va dominar fins al 1522 en què fou ocupat pels espanyols i retornat al príncep-bisbe. El 1552 un descendent de Guillem va recuperar el ducat i la família el va conservar-lo fins a la seva extinció el 1594 quan va passar per matrimoni a la casa de la Tour d'Auvergne.

El 1676 fou ocupada pels francesos que el 1678 la van cedir en feu al vescomte de Turena de la casa de la Tour d'Auvergne, que la van conservar fins a la revolució francesa. El 1794 es va proclamar la república i tot seguit fou annexionada a França que la va ocupar fins al 1815 quan fou entregada al Regne Unit dels Països Baixos. Després de l'escissió de Bèlgica el 1830 va quedar dins del territori d'aquest estat nou.

Llista de comptes i ducs[modifica | modifica el codi]

Primers comtes[modifica | modifica el codi]

  • Adeldred < 800
  • Renier 852-877
  • Rimir 877-945

Dinastia d'Ardennes-Verdún[modifica | modifica el codi]

Dinastia de Boulogne[modifica | modifica el codi]

Prínceps-Bisbes de Lieja[modifica | modifica el codi]

Dinastia de la Mark[modifica | modifica el codi]

Dinastia de la Tour d'Auvergne[modifica | modifica el codi]

  • Enric de la Tour d'Auvergne (consort 1591-1594) 1504-1623
  • Frederic Maurici Casimir 1623-1652
  • Godofreu Maurici 1652-1676 (nominal fins al 1721)
  • A França 1676-1794
    • Manel Teodosi 1678-1730 (vescomte de Turena)
    • Carles Godofreu 1730-1771
    • Godofreu Carles Enric 1771-1792
    • Jaume Leopold Carles Godofreu 1792-1794
  • República 1794-1795
  • Annexió a França 1795-1815
  • Al Regne Unit dels Països Baixos 1815-1830
  • A Bèlgica 1830


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ducat de Bouillon Modifica l'enllaç a Wikidata