Ducat de Limburg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el ducat a l'est del principat de Lieja. Vegeu-ne altres significats a «Comtat de Limburg».

El Ducat de Limburg era un territori del Sacre Imperi Romanogermànic i una de les Disset Províncies.

Geografia[modifica | modifica el codi]

La plaça de la vila de Limburg
antiga cort interior del castell
Els cinc jutjats del ducat de Limburg

El territori es troba avui per a la part major a la província de Lieja de Bèlgica i es va dividir en cinc jutjats:

  1. Jutjat de Baelen
    Limburg, Baelen, Bilstain, Eupen, Gulke, Henri-Chapelle (Hendrik-Kapelle), Welkenraedt, Herbesthal i Membach.
  2. Jutjat de Herve
    Herve, Thimister-Clermont, Chaineux, Dison, Mortroux, Soiron i Charneux.
  3. Jutjat de Montzen
    Gemmenich, Homburg, Kelmis, Montzen, Moresnet, Sippenaeken i Teuven.
  4. Jutjat de Walhorn
    Eynatten, Hauset, Hergenrath, Raeren, Walhorn i Lontzen.
  5. Jutjat de Sprimont
    Aquest jutjat era un territori exclavat dins del principat de Lieja a Sprimont, Neupré, Esneux i parts d'Anthisnes.

S'ha de distingir el ducat de Limburg situada enllà del Mosa del punt de vist de Brabant dels tres països enllà del Mosa (Valkenburg, Dalhem i 's-Hertogenrade). Hi ha força confusió com que tots feien part de la mateixa unió personal.

Història[modifica | modifica el codi]

Jacob Aertsz Colom: El ducat de Limburg

La història del ducat va començar al segle XI, d'antuvi com un comtat, quan el duc de Luxemburg, Federic II va fer construir el castell al promontori de Limburg, que va donar el seu nom al ducat i a la ciutat.

La filla única de Federic, Judith, va casar el 1065 el comte d'Arlon, Walram-Udo, i aportà el comtat com dot. El seu fill, Enric I, nebot de l'emperador Enric IV, el títol de duc de la Lotaríngia inferior. Es va seguir una baralla entre els comtes de Lovaina i de Limburg per a saber qui tenia el dret de portar el títol. El 1128, l'emperador Lotari III l'atorgà a Walram II, fill d'Enric I. El 1139, el títol tornà al Brabant.

Quan Ermengard, filla única de Walram IV morí el 1283, una guerra de successió esclatà. Després de la batalla de Woeringen es va concloure un tractat de pau que atorga la sobirania del ducat en unió personal als ducs de Brabant. Des d'aleshores, el ducat va seguir la història de Brabant: passarà a la unió personal de les Disset Províncies borgonyons, després als Països Baixos espanyols, als Països Baixos austríacs fins borgonyons, fins a l'abolició de les antigues províncies després de l'annexió a França el 1793. Des d'aleshores, la part major del seu territori es va afegir al departament de l'Ourte.

Després del congrés de Viena i el Tractat de París (1815) la part oriental del ducat amb Eupen com a ciutat principal, fera part de Prússia, la resta passà al Regne Unit dels Països Baixos. La nova frontera era totalment arbitrària. Del seu costat de la frontera, Guillem I va mantenir les subdivisions administratives franceses, tot i canviar el nom del departament de l'Ourte en província de Lieja.

Després de la revolució belga del 1830 i el tractat de Londres de 1839, passà a Bèlgica, que va mantenir les subdivisions administratives francesos i la denominació de Guillem I. El 1919, després de la desfeta prussiana a la Primera Guerra Mundial, el cantó d'Eupen va ser afegit a Bèlgica.

Comtes de Limburg[modifica | modifica el codi]

Comtes de Lengau[modifica | modifica el codi]

  • 1046 - 1065 : Frederic de Luxemburg (1003 † 1065). Adquirit per matrimoni. Frederic el va cedir en dot a la seva filla Judit (Juta) que es va casar amb Walerà II comte d'Arlon

Comtes de Limburg[modifica | modifica el codi]

casat amb Judit de Luxemburg
casat amb Adelaida de Pottenstein (1061 † 1106)

Quan el 1101, l'emperador Enric IV el va nomenar duc de Baixa Lotaríngia va agafar el titol de duc i quan l'emperador Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic li va retirar el ducat el 1106 va conservar el títol ducal que amb el temps va esdevenir duc de Limburg.


Ducs de Limburg[modifica | modifica el codi]

casat vers 1110 amb Jutta de Gueldre (1087 † 1151), senyora de Wassenberg
Armes del Limburg i del Luxemburg
casat en primeres noces el 1136 amb Matilde de Saffenberg (1113 † 1145)
  • casat en segones noces el 1150 amb Laureta d'Alsàcia († 1175)
  • 1170 - 1221 : Enric III (1140 † 1221), fill.
casat amb Sofia de Sarrebruck (1150 † 1221)
casat en primeres noces amb Cunegunda de Lorena († 1214), filla de Ferry I, senyor de Bitche, i de Ludmilla de Polònia
casat en segones noces el maig de 1214 amb Ermesinde de Luxemburg, filla d'Enric IV el Cec, comte de Luxemburg i de Namur, i d'Agnès de Gueldre.
casat el 1218 amb Ermengarda († 1248), comtessa de Berg, filla d'Adolf III, comte de Berg i de Berta de Sayn
En aliar-se amb Enric IV, el seu nét Teodoric d'Altena-Isenberg va crear el comtat de Limburg, en reconquerir parts del territori de son pare annexionades pels comtes de la Mark
casat en primeres noces amb Judit de Clèveris, filla de Thierry V, comte de Clèveris, i d'Hedwigis de Mísnia
casat en segones noces el 1278 amb Cunegunda de Brandenburg, filla d'Otó III, marcgravi de Brandenburg, i de Beatriu de Bohèmia
casada el 1276 amb Renald I († 1326), duc de Gueldre que el 1283 va obtenir del emperador el dret a conservar Limburg de manera vitalícia, però fou expulsat i desposseït del Limburg per Joan I de Brabant després de la batalla de Worringen (1288)
  • 1288 - 1294 : Joan I de Brabant el Victoriós (1253 † 1294), fill (segon) d'Enric III de Brabant (1248-1261) i germà d'Enric IV de Brabant (1261-1267), comte de Brabant des de 1267. Conquesta Limburg (amb el comtat annexe de Dalhem) el 1288.
casat en primeres noces el 1269 amb Margarita de França (1255 † 1272), filla de Lluís el Sant, rei de França, i de Margarita de Provença,
casat en segones noces el 1273 amb Margarita de Flandes (1251 † 1285), filla de Guiu I de Dampierre, comte de Flandre i de Matilde de Béthune
casat el 1290 amb Margarita d'Anglaterra (1275 † 1333), filla d'Eduard I, rei d'Anglaterra, i d'Eleonor de Castella
casat el 1311 amb Maria d'Evreux († 1335), filla de Lluís de França, comte d'Évreux i de Margarita d'Artois.
casada el 1334 amb Guilem II d'Avesnes (1307 † 1345), comte de Hainaut i d'Holanda
casada en segones noces el 1352 amb Wenceslau I de Luxemburg (1337 † 1383).
A la mort de Wenceslau va designar hereva a la seva neboda Margarita de Flandes (1350 † 1405), comtessa de Flandes i al seu marit, Felip l'Intrèpid (1342 † 1404), duc de Borgonya que el 1404 van cedir els drets al seu segon fill Antoni, comte de Rethel.
  • 1406-1415 : Antoni (1384 † 1415), duc de Brabant i Limburg, comte de Rethel
casat en primeres noces el 1402 amb Joana de Luxembourg († 1407), filla de Walerà III de Luxemburg, comte de Saint-Pol i de Ligny, i de Maud d'Holanda
casat en segones noces el 1409 amb Elisabet de Goerlitz (1390 † 1451) duquessa promesa de Luxemburg
casat el 1418 amb Jacquelina de Baviera (1401 † 1436), comtessa d'Hainaut i d'Holanda.

El Brabant, Limburg, Hainaut, Holanda (amb Zelanda), Gueldre i altres territoris són incorporats al govern dels Països Baixos el 1543.

Notes[modifica | modifica el codi]

  • De 1839 a 1866 es va crear un nou ducat de Limburg, al territori de l'actual província del Limburg neerlandès per a compensar en Guillem I per a la pèrdua de la part occidental del Luxemburg. Guillem I n'era el sobirà i en rebé el títol. Era una província neerlandesa que al mateix temps era membre de la confederació germànica. La província (o el ducat) tenia representants al parlament de La Haia i al parlament de la confederació a Francfort. El 1866, en sortir de la confederació la província va perdre el títol de ducat. El 1867, Otto von Bismarck va exigir que tornés a la confederació i amenaçava breument d'atacar els Països Baixos.



Flag of the Low Countries.svg Les Disset Províncies del Ducat de Borgonya Banner of the Holy Roman Emperor (after 1400).svg

Artois Arms.svg Comtat d'ArtoisArms of Flanders.svg Flandes • Les castellanies de Lilla, Douai i OrchiesBlason de Tournai.svg Tournai i el TournaisisFlag of Mechlin.svg MechelenArms of Namur.svg NamurBlason fr Hainaut ancien.svg HainautFlag of Zeeland.svg ZelandaCounts of Holland Arms.svg HolandaCoat of arms of Brabant.svg BrabantMarquesat d'AnversLimburg New Arms.svg LimburgPaïsos enllà del MosaArms of Luxembourg.svg LuxemburgUtrecht gemeente wapen.svg UtrechtFrisian flag.svg FrísiaGelderland-Flag.svg GueldreCoat of arms of Zutphen.svg ZutphenGroningen coa.svg Groningen amb Wedde i WesterwoldeOverijssel wapen.svg Overijssel (amb Drenthe i Lingen)


vegeu també: Països Baixos (topònim)


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ducat de Limburg Modifica l'enllaç a Wikidata