Ducat de Milà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ducato di Milano(en italià)

Estat del Sacre Imperi Romanogermànic

Coat of arms of the House of Visconti (1277).svg
13951447 Vessillo della Repubblica Ambrosiana (1447-1450).jpg
Vessillo della Repubblica Ambrosiana (1447-1450).jpg
14501525 Estandarte Real de Felipe II.svg
Estandarte Real de Felipe II.svg
17141797 Flag of the Repubblica Transpadana.svg

de}}} {{{common_name}}}

Bandera

Extensió del Ducat de Milà vers el 1450 (en blau)
Capital Milà
Idioma oficial Llombard occidental, italià
Història: 1r Període
 • Establiment 1395
 • República Ambrosiana 1447
Govern Ducat
Duc de Milà
 • 1395–1402 Joan Galeàs Visconti
Història: 2n Període
 • Restabliment 1450
 • Domini francès 1499-1525
 • Batalla de Pavia 1525
Govern Ducat
Història: 3r Període
 • Tractat de Baden 1714
 • Tractat de Campo Formio 1797
Govern Ducat

El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica. Localitzat a la plana padana era creuat pels rius Po i Adda essent Milà la seva capital i destacant també les ciutats de Pavia, Melegnano, Alessandria, Novara, Guastalla, Agnadello i Fornuovo. Establert a partir del senyoriu de Milà el 1395 pervisqué, passant pel domini de diverses potències, majoritàriament el Sacre Imperi, fins a les Guerres Napoleòniques quan s'hi establí l'estat satèl·lit de la República Transpadana (1797).

Establiment[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Senyoriu de Milà i República Ambrosiana

El Ducat de Milà fou creat el 1395 per Joan Galeàs Visconti, gràcies a l'elevació del títol de senyor de Milà per part del rei Venceslau IV de Bohèmia a duc de Milà. Associat des del primer moment a la dinastia Visconti, quan aquesta es va extingir el 1447 es declarà la República Ambrosiana tot i les pretensions legítimes de Carles I d'Orleans. Aquest va ser incapaç de prendre possessió de la seva herència, i a la finalització de la república, ocorreguda l'any 1450, Francesc I Sforza va autoproclamar-se Duc de Milà en virtut del seu matrimoni amb Blanca Maria Visconti.

La presa de Constantinoble pels turcs el 1453 va marcar el principi de la decadència veneciana,[1] el que va propiciar un acord entre Milà i Venècia, que van acabar les Guerres de Llombardia amb la pau de Lodi en 1454,[2] a la qual després es van adherir Florència i Nàpols.

Domini francès[modifica | modifica el codi]

El 1498 el fill del duc d'Orleans es va convertir en rei de França amb el nom de Lluís XII i va pretendre fer efectives les reclamacions del seu pare sobre Milà, envaint-lo i expulsant a Lluís Sforza el 1499. Aquest domini francès va durar fins al 1513, quan forces suïsses van reposar al fill de Lluís, Maximilià Sforza, al tron. El 1515 els francesos, sota les ordres de Francesc I de França, van vèncer a la batalla de Marignano i capturaren Maximilià, fent efectiva una nova ocupació sobre el ducat. De nou van ser expulsats el 1521, aquesta vegada gràcies a les forces austríaques, i es va coronar al germà de Maximilià, Francesc II Sforza.

Després de la decisiva derrota francesa a la Batalla de Pavia el 1525, que va deixar a Carles I d'Espanya com a principal força a la península Itàlica, Francesc I es va unir a la Lliga de Conyac juntament amb França, Venècia, Florència i el papa Climent VII en contra de Carles. Això implicava l'expulsió de Milà de Francesc I per part de les tropes imperials, tot i que va mantenir el control d'altres ciutats del ducat. Finalment va cedir els seus drets al Milanesat en la Pau de Cambrai de 1529.

Domini hispànic[modifica | modifica el codi]

Després de la derrota de Francesc I de França a Pavia el 1525 on el capità Joan Aldana el va fer presoner portant-lo a Barcelona, l'emperador Carles V es va annexionar el ducat. Francesc I perquè l'emperador el deixés lliure va signar el Tractat de Madrid, cedint el Milanesat, retornant el Franc Comtat i la promesa de retornar el Ducat de Borgonya, però un cop passats els Pirineus va dir que no era vàlid perquè el va fer sota pressió. L'any 1540 l'emperador va investir al seu fill Felip II de Castella. Finalment, la Pau de Cateau-Cambrésis de 1559 va reconèixer la seva incorporació a la Monarquia Hispànica.

El ducat de Milà va romandre dins de la Monarquia Hispànica fins a la Guerra de Successió espanyola al segle XVIII. Després de la mort de Carles II va heretar les seves possessions Felip d'Anjou, al que es va oposar l'arxiduc Carles d'Àustria, que també tenia pretensions a la corona espanyola.

Domini imperial[modifica | modifica el codi]

El 26 de setembre de 1706 les tropes austríaques van ocupar Milà, que va passar a les mans de l'arxiduc. Aquesta situació de dominació austríaca es va confirmar en el Tractat d'Utrecht, sent definitivament ratificat com a possessió dels Habsburg austríacs pel Tractat de Baden l'any 1714.

Domini napoleònic[modifica | modifica el codi]

Així va romandre fins a la seva conquesta per part de Napoleó Bonaparte, durant les Guerres napoleòniques de 1796. El Ducat va ser cedit pel Tractat de Campo Formio a la naixent República Transpadana.

Unificació italiana[modifica | modifica el codi]

La restauració va significar el seu retorn a Àustria, encara que aviat fou de nou objectiu del nacionalisme italià, sent conquistat pel Regne de Sardenya-Piemont durant les guerres que van dur a la unificació del país.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Stinger, Charles L. The Renaissance in Rome (en anglès). Indiana University Press, 1998, p. 112. ISBN 0253334918. 
  2. de Cadenas y Vicent, Vicente. La República de Siena y su anexión a la corona de España (en castellà). Ediciones Hidalguia, 1985, p. 15. ISBN 8400059131. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ducat de Milà Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 45° 28′ 0″ N, 9° 10′ 0″ E / 45.46667°N,9.16667°E / 45.46667; 9.16667