Ducat de Savoia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ducatus Sabaudiae (llatí)
Duché de Savoie (francès)
Ducato di Savoia (italià)

Estat del Sacre Imperi Romanogermànic

Blank.png
14161718 Flag of the Kingdom of Sardinia.svg
de}}}{{{common_name}}} de}}}{{{common_name}}}
Bandera Escut
Capital Chambéry (1416-1562)
Torí (1562-1718)
Idioma oficial llatí, francès, italià
Forma de govern Monarquia
Duc de Savoia
 • 1391–1440 Amadeu VIII
 • 1675–1732 Víctor Amadeu II
Història
 • El comtat de Savoia esdevé ducat 1416
 • Integració amb el Regne de Sardenya-Piemont 1718
Superfície 10.000 km²

El Ducat de Savoia (en llatí: Ducatus Sabaudiae; en francès: Duché de Savoie, en italià: Ducato di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic a la part septentrional de la península Itàlica, així com en zones de l'actual França, entre 1416 i 1714 i regit per la Dinastia Savoia. Aquest estat fou el successor del Comtat de Savoia i el predecessor del Regne de Sardenya-Piemont, al seu torn embrió del Regne d'Itàlia.

Situació geogràfica[modifica | modifica el codi]

El Ducat de Savoia s'estenia en una àmplia zona a cavall entre les actuals França i Itàlia. La capital, Chambéry, estava a l'actual departament francès de la Savoia, d'on era originària la família. Així mateix va englobar les terres de l'actual Alta Savoia a França i les zones italianes de la Vall d'Aosta i del Piemont, arribant a aconseguir una sortida al mar gràcies a l'adquisició el 1388 del Comtat de Niça. Al Piemont els límits del ducat estaven menys marcats, mantenint contínues guerres amb els Visconti i Anjou pel control del Marquesat de Montferrat i Saluzzo.

El 1418 Amadeu VIII aconseguí la sobirania total sobre les ciutats de Torí i Pinerolo, traslladant el centre de gravetat del propi ducat cap a la península Itàlica, traslladant el 1562 la capital a la ciutat de Torí.

Creació[modifica | modifica el codi]

Article principal: Comtat de Savoia

El 19 de febrer de 1416 l'emperador Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic concedí el títol de Ducat de Savoia a l'antic Comtat de Savoia, tenint així una autonomia política sense precedent en qualsevol territori del Sacre Imperi Romanogermànic. A partir d'aquells moments els successors d'Amadeu VIII, titular de la dinastia Savoia, utilitzaran, a més del títol de comte, el títol de duc de Savoia.

El 1536 fou ocupat per Francesc I de França, moment en el qual es mantingué la seva "independència formal" però en el qual es reordenà la seva política interna, concedint-li així un parlament amb seu a la ciutat de Chambéry. El 1559 l'ocupació cessà i el parlament es convertí en un senat. El 1601, arran d'un conflicte de tretze anys amb el Regne de França, Carles Manuel I de Savoia va donar als territoris de Bresse, Bugey, Valromey i Gex a Enric IV de França a canvi del marquesat de Saluzzo.

El 1630 es produí una nova ocupació francesa, obligant als ducs de Savoia a cedir la fortalesa de Pinerolo a França mitjançant la signatura del Tractat de Cherasco de 1631. Rebutjada una aliança amb França, el Ducat de Savoia fou ocupada novament entre 1690 i 1696, així com entre 1703 i 1713.

Conversió en reialme[modifica | modifica el codi]

En finalitzar la Guerra de Successió Espanyola, i amb la signatura del Tractat d'Utrecht l'any 1713, el Ducat de Savoia va recuperar les seves possessions originals i va rebre el Regne de Sicília, sent nomenat rei de Sicília Víctor Amadeu II de Savoia l'any 1713.[1]

El 1720, després de la Guerra de la Quàdruple Aliança, el duc va bescanviar el Regne de Sicília amb l'Imperi austríac a canvi del Regne de Sardenya, passant a conformar a partir d'aquell moment el nou Regne de Sardenya-Piemont.

Cessió a França[modifica | modifica el codi]

Entre 1792 i 1814 el Ducat fou ocupat per la França Revolucionària, i el 1860 com a conseqüència del suport francès a la unificació italiana la regió històrica de la Savoia fou cedida al Segon Imperi Francès de Napoleó III, creant els actuals departaments de Savoia i l'Alta Savoia.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Alcoberro, Agustí. «El primer conflicte global». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.20-23. ISSN: 1695-2014.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ducat de Savoia Modifica l'enllaç a Wikidata
Bandera l’Arpitània Les regions culturals i històriques d’Arpitània
Les antigues províncies franceses

Escut del Beaujolais Beaujolais Escut de Bresse Bresse Escut de Bugê Baugé exclòs el País de Gex Blason du Charolais Charolais Blason du Dôfenâ Delfinat Escut de Domba Dombes Escut comtes de Forêz Forez Escut de Franche-Comtât Franc Comtat Blason del Lionès Lionès Blason de Mâcon Mâconès Blason de la Savoia Savoia

Els cantons suïssos

Escut del cantó de Friburg Friburg Escut cantó de Ginebra Ginebra Escut del cantó du Jura Jura Escut del cantó de Nœchâtél Neuchâtel Blason du canton du Valês Valais Escut del canton de Vôd Vaud

Les regions italianes

Escut del Piemont Piemont inclou les Valls arpitanes Pulla inclou Cèles de Sant Vuite i Fayéte Blason de la Vâl d’Aoûta Vall d'Aosta