Ducat i Principat de Benevent

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ducat de Benevent
italià: Ducato di Benevento

Vassall
(Regne dels Llombards)

Corona ferrea.png
570 – 1077 Blason sicile famille Hauteville.svg
Ubicació de Benevent
Capital Benevent
Idioma oficial llatí, longobard (fins al segle VII)
Religió Catolicisme (Paganisme i arrianisme fins al segle VII
Forma de govern monarquia absoluta
Duc
 • 570 Zotto
Període històric Alta edat mitjana
 • Establiment 570
 • Dissolució 1077

El Ducat de Benevent fou el territori longobard situat més al sud a la Itàlia medieval. Se centrava a la ciutat de Benevent. Fou a la pràctica un territori independent del Regne dels Llombards, excepte en els regnats de Grimoald fins a Liutprand.

El Ducat de Benevent[modifica | modifica el codi]

El ducat fou fundat el 576, tot i que per altres fonts els llombards hi podrien haver arribat arribaren al voltant del 590. El primer duc fou Zotto i tot i que evetualment rendí submissió als estats del nord, fou succeït pel seu nebot Arechis, i el càrrec esdevingué hereditari.

En els seus primers anys, el ducat s'expandí territorialment sobre les possessions de l'imperi Bizantí, capturant Capua i Crotona, tot i que no aconseguí fer-se amb Nàpols. El duc de Benevent, Grimoald, es féu el 662 amb el tron del regne llombard iniciat una breu dinastia beneventiana al regne. El 663 la ciutat fou sitiada pels bizantins de l'emperador Constanci II però fou defensada pel fill del rei, el duc Romuald I que a més aconseguí destruir la flota bizantina. L'any 680 ambdós firmaren un tractat de pau. El principal enemic aleshores fou el propi regne dels Llombards del nord. Liutprand intervingué sovint al ducat del sud per imposar els seus candidats a duc. L'any 758 el ducat fou breument capturat per Desideri d'Ístria, però la conquesta del regne llombard per part de Carlemany el 774 posà fi definitivament a aquestes disputes.

De ducat a principat[modifica | modifica el codi]

Arechis II intentà reclamar per a ell el títol de rei, però davant el perill que això suposes la intervenció dels francs al seu territori, optà per autoproclamar-se príncep l'any 787. El 788, el bizantins atacaren de nou Benevent però Grimoald III els refusà, amb l'ajuda dels francs, en haver acceptat la submissió "nominal" a aquests. Però quan el ducat vivia un dels millors moments, es dividí (839). El príncep Sicard fou assassinat i començà una guerra civil que portà al fill d'aquest a proclamar-se príncep de Salern, mentre l'assassí Radelchis s'auto-proclamà príncep de Benevent. A més, aprofitant la confusió, els líders locals de Capua s'autoproclamaren també prínceps de Capua.

La crisi s'agreujà amb l'aparició dels sarraïns que sovint feren incursions i saquejos a les costes del sud de la península Itàlica. L'any 915, amb la batalla de Garigliano els àrabs foren expulsats de la península per una coalició cristiana. A més, l'imperi Bizantí ho aprofità per reconquerir grans parts del sud d'Itàlia. La rellevància del principat era cada cop menor, arribant al punt que Atenulf I de Capua el conquerí (899), unint ambdós territoris durant quasi un segle. Introduí el principi dels co-governants, és a dir, el fet d'associar als propis fills en el govern del territori en el paper de co-prínceps. El duc Pandulf cap d'acer esdevingué príncep de Salern el 978, unificant així, per poc temps, tots els territoris longobards del sud. També aconseguí que Benevent fos nomenada arxidiòcesi. Poc abans de la seva mort (981) aconseguí que l'emperador Otó I li concedís, també, el títol de duc de Spoleto. Però aquest moment d'unitat durà poc. El territori fou dividit entre els fills del príncep. Landulf IV rebé Benevent-Capua i Pandulf II rebé Salern. A més, un nebot es rebel·là i prengué Benevent.

El 1022 l'emperador de l'Sacre Imperi Romanogermànic, Enric II conquerí Capua i Benevent temporalment. Des de l'any 1047 els normands també s'havien instal·lat al territori. El normand Robert Guiscard capturà la ciutat el 1053 i l'entregà a la sobirania papal. El Papa designà una sèrie de prínceps llombards com a governants abans de designar el propi Guiscard, que era que ostentava el poder, l'any 1078. El 1081 el ducat tornà a poder del Papa i no es nomenaren més ducs ni prínceps. L'any 1806, Napoleó, en conquerí el territori recuperà el títol en favor de Charles Maurice de Talleyrand, però ja no tingué cap mena de valor real.

Llista de Ducs i Prínceps de Benevent[modifica | modifica el codi]

Ducs de Benevent

  • 571–591 : Zotto
  • 591–641 : Arechis I
  • 641–646 : Aiulf I
  • 646–651 : Radoald
  • 651–662 : Grimoald I (rei del llombards entre 662 i 671)
  • 662–677 : Romoald I
  • 677–680 : Grimoald II
  • 680–706 : Gisulf I
  • 706–732 : Romoald II
  • 732–733 : Adelais
  • 733–740 : Gregori
  • 740–743 : Godescalc
  • 743–749 : Gisulf II
  • 749–758 : Liutprand
  • 758–774 : Arechis II

Prínceps de Benevent

  • 774–787 : Arechis II
  • 787–807 : Grimoald III
  • 807–817 : Grimoald IV
  • 817–832 : Sicó I
  • 832–839 : Sicard
  • 839–851 : Radelchis I
  • 851–854 : Radelgar
  • 854–878 : Adelchis
  • 878–881 : Waifer
  • 881–884 : Radelchis II (deposat)
  • 884–890 : Aiulf II
  • 890–891 : Orso
  • 891-895 : a l'Imperi Bizantí
  • 895–897 : Guiu (també duc de Spoleto com a Guiu IV)
  • 897 : Pere, Bisbe de Benevent (regent)
  • 897–900 : Radelchis II (restaurat)
  • 900–910 : Atenulf I
    • 901–910 : Landulf I (co-príncep)
  • 910–943 : Landulf I
    • 911–940 : Atenulf II (co-príncep)
    • 940–943 : Landulf II (co-príncep)
    • 933–943 : Atenulf III Carinola (co-príncep)
  • 943–961 : Landulf II el vermell
    • 943–961 : Pandulf I cap d'acer (co-príncep)
    • 959–961 : Landulf III (co-príncep)
  • 961–968 : Landulf III
  • 961–981 : Pandulf I cap d'acer (també duc d'Espoleto, Salern i Capua)
    • 968–981 : Landulf IV (co-príncep, també duc de Capua)
  • 981–1014 : Pandulf II
    • 987–1014 : Landulf V (co-príncep)
  • 1014–1033 : Landulf V
    • 1012–1033 : Pandulf III (co-príncep)
  • 1033–1050 : Pandulf III
    • 1038–1050 : Landulf VI (co-príncep)

Prínceps de Benevent sota sobirania papal

  • 1053–1054 : Rodolf, rector del Papa
  • 1054–1059 : Pandulf III (retorn)
  • 1054–1077 : Landulf VI, co-príncep des de 1038
  • 1056–1074 : Pandulf IV

Príncep de Benevent normand

  • 1078–1081 : Robert Guiscard

Príncep de Benevent sota Napoleó

  • 1806-1815 : Charles Maurice de Talleyrand

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ducat i Principat de Benevent

Coord.: 41° 08′ 00″ N, 14° 47′ 00″ E / 41.13333°N,14.78333°E / 41.13333; 14.78333