Duel in the Sun

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Duel in the Sun
Duel in the Sun.jpg
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: King Vidor

Producció: David O. Selznick

Guió: Oliver H.P. Garrett
David O. Selznick
Niven Busch

Música: Dimitri Tiomkin

Fotografia: Lee Garmes
Ray Rennahan
Harold Rosson

Muntatge: John D. Faure
Charles Freeman
Hal Kern
William H. Ziegler

Protagonistes: Jennifer Jones
Joseph Cotten
Gregory Peck
Lionel Barrymore
Herbert Marshall

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1946
Gènere: Drama
Duració: 145 min

Companyies
Distribució: Selznick International Pictures
Pressupost: 8 milions de dòlars

Pàgina sobre “Duel in the Sun a IMDb

Valoracions
IMDb 7.0/10 stars
FilmAffinity 7.6/10 stars

Duel in the Sun és una pel·lícula de western en Technicolor de 1946 dirigida per King Vidor, produïda i escrita per David O. Selznick, que conta la història d'una xica mestissa (mig-nativa americana) que va a viure amb els seus familiars anglos, i acaba involucrant-se en un amor prohibit i ple de prejudicis. La pel·lícula està protagonitzada per Jennifer Jones, Joseph Cotten, Gregory Peck, Lillian Gish i Lionel Barrymore.

Argument[modifica | modifica el codi]

Texas, finals del segle XIX: un condemnat a mort fa jurar a la seva filla Pearl que romandrà casta i honesta. Quan comença a treballar al ranxo d'un ric senador atrau els desitjos dels dos fills a causa de la seva bellesa i el color de la pell (mestissa). El senador està boig per un fill, intolerant, audaç, valent i arrogant, que serà el favorit dels dos, Lewt prova d'acostar-se a la noia, i és rebutjat sempre. Mentrestant, la família s'està enfonsant i els dos germans tenen un xoc mortal que es resol amb una ferida greu del primogènit, que se salvarà. La noia, decidida a venjar-se, començarà una baralla furiosa amb Lewt, on tots dos moriran.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Crítica[modifica | modifica el codi]

Aquest western líric, de característiques poc usuals, amb personatges atiats per febrils passions que impregnen l'atmosfera fins a fer-la malaltissa, que actuen amb fanatisme bíblic, amb el fons d'abrasadors paisatges i cels premonitoris, i amb la força de passions amoroses que componen aquest bell film delirant que va esdevenir obra mestra per carambola: el ferri criteri de Selznick, les seves intromissions i canvis de director (amb els que sempre estava en conflicte) van tornar a funcionar, com va passar a Allò que el vent s’endugué. [1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Calderon, pàg. 176

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Calderón, Teo. Calderón & Villamandos. Movie Movie (en castellà). ISBN 84-605-6130-5. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]