Dulus dominicus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Dulus dominicus
Dulus dominicus.JPG
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Passeriformes
Subordre: Passeri
Família: Dulidae
Sclater, 1862
Gènere: Dulus
Vieillot, 1816
Espècie: D. dominicus
Nom binomial
Dulus dominicus
(Linnaeus, 1766)

Dulus dominicus, és un petit ocell de l'ordre dels passeriformes. És l'única espècie del gènere Dulus i de la família dels dúlids (Dulidae).[1]No se n'han descrit subespècies. Es creu que està relacionat amb la família dels bombicíl·lids (Bombycillidae) i de vegades és classificat amb aquest grup.

Es considera l'ocell nacional de la República Dominicana.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Fan al voltant dels 20 cm de llargària.
  • Són de color marró oliva per sobre, i beix amb vetes marrons per baix.
  • Tenen la cua llarga, un fort bec groc i ulls rogencs.
  • No hi ha dimorfisme sexual.
  • Els immadurs tenen una taca fosca a la gola.[2]

Hàbitat i distribució[modifica | modifica el codi]

L'espècie és endèmica de La Hispaniola, incloent les adjacents Saona i La Gonâve. És un au comú i generalitzada a la seva àrea de distribució. Habita des del nivell del mar fins als 1500 metres d'altitud, on es poden trobar en sabanes amb palmeres o altres espais oberts amb arbres dispersos. S'ha adaptat bé als parcs urbans i jardins amb arbres.[2]

Hàbits[modifica | modifica el codi]

Són aus molt sociables, vivint en petites bandades formades per algunes parelles que dormen juntes. Són aus sorolloses, amb un gran repertori de vocalitzacions que utilitzin constantment com a part del seu comportament social.[2]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Es reprodueixen principalment entre març i juny. Els ocells construeixen grans nius comunals desordenats, a les branques en la copa de les palmeres. De tant en tant, en absència de palmeres, poden fer servir arbres o pals de telèfon. L'estructura pot ésser de fins a 2 m d'ample, i contenir fins a 30 nius, amb les seves pròpies entrades i cambres separades. Les femelles ponen 2-4 ous, gris porpra densament tacat.[2]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Aquests ocells s'alimenten de fruits i baies, així com de flors, especialment d'orquídies epífites.

Conservació[modifica | modifica el codi]

Aquest ocell és una espècie comuna dins del seu rang, de prop de 75.000 km ². La UICN el considera una espècie en Risc mínim.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dulus dominicus Modifica l'enllaç a Wikidata