Dum diversas

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Dum diversas és una butlla papal que es va fer el 18 de juny de 1452 pel Papa Nicolau V que és coneguda per a autoritzar el comerç d'esclaus a l'Àfrica Occidental.[1] Aquesta autoritzava al rei Alfons V de Portugal a conquerir els sarraïns i els pagans i a consignar-los indefinitivament a l'esclavitud.[2] El Papa Calixt III va reiterà la butlla el 1456, així com ho tornaren a fer els papes Sixt IV (1514) i Lleó X (1514). Fou estesa a Amèrica pel Papa Alexandre VI (1493) amb Inter caeterea.[3][4][5][6]

Feta un any abans de la Caiguda de Constantinoble, el 1453, la butlla podia ser un intent de fer una nova croada contra l'Imperi Otomà.[4][7] Alguns historiadors han vist que aquestes butlles com un intent d'allargar el llegat teològic de les croades del Papa Urbà II per tal de justificar la colonització i l'expansionisme europeu.[4] Dum diversas fou essencialment l'acte papal més important relatiu a la colonització portuguesa i espanyola.[8]

Dum Diversas diu:

« "We grant you [Kings of Spain and Portugal] by these present documents, with our Apostolic Authority, full and free permission to invade, search out, capture, and subjugate the Saracens and pagans and any other unbelievers and enemies of Christ wherever they may be, as well as their kingdoms, duchies, counties, principalities, and other property [...] and to reduce their persons into perpetual slavery.[3] »

El 1537, el Papa Pau III va considerar injust esclavitzar els no-cristians en el Sublimus dei[9] però va sancionar l'esclavitut a Roma el 1545, l'esclavitud d'Enric VIII d'Anglaterra el 1547 i la l'obtenció d'esclaus musulmans el 1548.[10] El 1686, la Congregació de la doctrina de la Fe va limitar la butlla dient que els africans esclavitzats per guerres injustes havien d'ésser alliberats.[3]

Dum diversas, amb altres butlles com Romanus pontifex (1455), Ineffabilis et summi (1497), Dudum pro parte (1516) i Aequum reputamus (1534)[11][12] són una sèrie de butlles que limiten el poder de Portugal a favor d'Espanya, sobretot Dudem siquidem (1493).[13]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Love, David A. June 16, 2007. "The Color of Law On the Pope, Paternalism and Purifying the Savages." ZNet.
  2. Davenport, Frances Gardiner, and Paullin, Charles Oscar. 1917. European Treaties Bearing on the History of the United States and Its Dependencies to 1684. Carnegie Institution of Washington. p. 12. A large excerpt of the bull, in Latin, can be found in Davenport, p. 17, Doc. 1, note 37.
  3. 3,0 3,1 3,2 Hayes, Diana. 1998. "Reflections on Slavery." in Curran, Charles E. Change in Official Catholic Moral Teaching.
  4. 4,0 4,1 4,2 Sardar, Ziauddin, and Davies, Merryl Wyn. 2004. The No-Nonsense Guide to Islam. Verso. ISBN 1859844545. p. 94.
  5. Hart, Jonathan Locke. 2003. Comparing Empires: European colonialism from Portuguese expansion to the Spanish-American War. Palgrave Macmillan. ISBN 1403961883. p. 18.
  6. Bourne, Edward Gaylord. 1903. The Philippine Islands, 1493-1803. The A.H. Clark company. p. 136.
  7. Eaglestone, C.R. 1878. The siege of Constantinople, 1453. p. 7.
  8. Grewe, Wilhelm Georg. 2000. The Epochs of International Law. Walter de Gruyter. ISBN 3110153394. p. 230.
  9. [enllaç sense format] http://www.papalencyclicals.net/Paul03/p3subli.htm
  10. "The Catholic Church and Slavery", J. F Maxwell, 1975, Barry-Rose Publishers
  11. Desai, Guarav Gajanan, and Nair, Supriya. 2005. Postcolonialisms: An Anthology of Cultural Theory and Criticism. Rutgers University Press. ISBN 0813535522. p. 52.
  12. Mudimb̂ae, Valentin Yves, and Mudimbé, Vumbi Yoka. 1994. The Idea of Africa. Indiana University Press. ISBN 0253208726. p. 31.
  13. Hart, 2003, p. 19.