Dunaix ben Labrat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Dunaix ben Labrat o Dunaix ben Labrat ha-Leví (en hebreu דונש בן לברט הלוי Dunash ben Labrat ha-Levi, en àrab دناش بن لبراط Dunaš ben Labraṭ) (Bagdad, ca. 925-Còrdova, ca. 990). Gramàtic i poeta jueu andalusí.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut a Bagdad, Dunaix estudia a l'acadèmia de Sura, i fou deixeble del gaon Saadia ben Yosef al voltant de l'any 940, i després dóna classes a l'acadèmia. D'allí es trasllada a Fes, on continua estudiant i exerceix com a mestre. A l'entorn de 960 passa a Còrdova, be pel prestigi adquirit per la ciutat o bé per haver-hi estat invitat pel polític, mecenes i erudit Hasday ibn Xaprut, com a professor en l'escola per ell fundada.[1]

En aquest temps, vora l'any 960, escriu les Tēshuvot (Respostes), una crítica al Maḥberet o Lèxic de l'hebreu bíblic de Menahem ben Saruq, on qüestiona la interpretació dels arrels de les paraules, les accepcions i les concepcions teològiques,[2] i aconsegueix que Menahem perda el mecenatge de Hasday ibn Xaprut, i fins i tot, acaba a la presó.[3] A les seves refutacions el contestaren els deixebles de Ben Saruq amb les Tēshuvot Talmidey Mĕnaḥem, i a aquestes els contesta Yehudi ibn Sheshat, un deixeble seu, amb altres Tēshuvot.[4] Aquesta polèmica inaugura l'edat daurada de la filologia hebrea a l'Àndalus.[5]

Dunaix inicia, durant el seu període d'estudis a Sura, una nova versificació hebrea amb la introducció de la mètrica àrab.[6][5][7] Estigué casat amb una dona culta, possiblement la filla de Hasday ibn Xaprut, la qual escriu poemes hebreus amb mètrica àrab, com el seu marit, i fou la primera poetessa jueva des de temps bíblics, des de Míriam i Dèbora.[8][9]

Molts anys després, poc abans de la seva mort, escriu el Sefer Tiqqun Shegagot,[10] una crítica contra les idees gramaticals del seu mestre Saadia ben Yosef, amb un canvi profund respecte a les seves Tēshuvot en la terminologia gramatical. En aquest llibre agafa la formulació dels arrels hebreus de tres lletres, seguint a Judà ben David Hayyuj.[11]

Mor a Còrdova al voltant de l'any 990.

Obra[modifica | modifica el codi]

En tota la seva obra Dunaix intenta que l'hebreu recupere la posició com a idioma creatiu, com l'idioma exclusiu de la societat jueva.[12] Dunaix, creador de nombroses poesies religioses, se situa en el centre d'un nou corrent aparegut a l'occident musulmà, amb l'obertura a temes profans, en el seu cas estem en un estadi inicial, on ja apareixen temes com l'amor, el vi i la vida, i les lloances a personatges il·lustres.[13][14]

Gramàtica[modifica | modifica el codi]

  • Tēshuvot (Respostes). Crítica al Maḥberet o Lèxic de l'hebreu bíblic de Menahem ben Saruq.
  • Sefer Tiqqun Shegagot. Crítica a les idees gramaticals de Saadia ben Yosef.[10]

Poesia[modifica | modifica el codi]

Els poemes foren promptament oblidats, i sols uns pocs versos religiosos li foren atribuïts per aparèixer l'acròstic del seu nom.[5] En els darrers anys s'han anat recopilant.[15]

La seva poesia està basada en el timbre de les vocals, substituint la quantitat vocàlica pròpia dels poemes àrabs, ja que en hebreu aquest tret no existeix, i estableix una nova mètrica.[16]

Referències i notes[modifica | modifica el codi]

  1. Valle Rodriguez 1988: pp. 21-25.
  2. Valle Rodriguez 1988: p. 26.
  3. Valle Rodriguez 1977: p. 488.
  4. Valle Rodriguez 1988: pp. 112-118.
  5. 5,0 5,1 5,2 Toy
  6. Valle Rodriguez 1988: p. 38.
  7. Kolatch 2006: p. 332.
  8. Valle Rodriguez 1988: pp. 202-207.
  9. Rosen 2009.
  10. 10,0 10,1 Segons Saenz-Badillos 2001: p. 40, hi ha dubtes quant a la seva autoria.
  11. Valle Rodriguez 1988: pp. 27-28.
  12. Drory 1995: p. 8.
  13. Valle Rodriguez 1988: p. 33.
  14. Gonzalo Maeso 1960: pp. 446-447.
  15. Valle Rodriguez 1988.
  16. Wahnon Bensusan 2007: p. 93.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]