Duoda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dama Dhuoda.

Dhuoda va ser una dama d'estirp noble carolíngia (segle IX), hipotèticament filla de: Sanç I Llop, duc de Gascunya (775-816) i d'Asnarès d'Aragó (filla de Asnar I Galí, comte d'Aragó). Nascuda en una família de l'alta noblesa a principis del segle IX (c.810), la van casar l'any 824 amb Bernat de Gòtia, Duc de Septimània i cosí de Carlemany.

El fill de tots dos, Guillem de Septimània, va néixer el novembre del 826. Poc després-exactament quan i per què no se sap-Bernat va enviar la seva dona a Uzes, al sud-oest de França, on sembla haver passat la resta de la seva vida, separada del seu marit.

Va aprendre a viure sola, a governar els camps, a demanar préstecs a cristians i jueus per armar el seu marit. Al 841 va néixer Bernat, a qui el pare es va dur a la Cort el nen a corre-cuita, sense batejar.

Guillem estava a la cort de Carles el Calb, com a prova de la lleialtat de Bernat cap al rei.

Dhuoda, sola en el seu castell, li va escriure un manual d'educació al seu primogènit, l' Manual per al meu fill , entre l'any 841[1] o 842[2] i el 843, primer tractat pedagògic de la Edat Mitjana. Aquest tractat, avui de gran importància històrica més que literària, va ser una manera d'intentar mantenir el vincle amb el fill arrabassat. Constitueix un veritable tractat de teologia moral per seglars, i és important per ser la primera obra d'aquest gènere escrita per una dona.

En el tractat li explica els seus ideals religiosos i mundans, "... es tracta d'un notable retrat d'una dama digna i culta, colpejada, però no abatuda per les dificultats de la vida".

El manual exposa molt clarament el doble sistema de valors que Dhuoda desitjava presentar el seu fill: el servei a Déu, per descomptat, però també l'adequada defensa de l'ideal d'una existència noble en aquesta vida.

Dhuoda insisteix que ha d'actuar noblement, respectant els rangs i fent regal, però mostrant també cortesia amb tots, no només amb els seus iguals. Dhuoda està convençuda que aquesta conducta, quan es combina amb la devoció cristiana, li portarà tanta felicitat terrenal com la salvació eterna.

El seu llibre és un notable retrat de la pròpia Dhuoda amb tot el seu anhel humà d'una vida normal amb els seus fills, però amb una autèntica devoció religiosa i la dignitat i l'autocontrol que es podia esperar d'una dona de la seva nissaga.


Matrimoni i Descendència[modifica | modifica el codi]

Esposa de Bernat de Septimània, comtessa de Barcelona i Girona i duquessa de Septimània, amb qui va tenir una filla, Regelindis, i dos fills, Guillem de Septimània i Bernat,[3] anomenat com el seu progenitor.

Context històric[modifica | modifica el codi]

El segle IX —el segle en el qual va viure la comtessa Duoda— fou, a gairebé tota l'Europa fins aleshores habitada, un segle difícil i bastant violent. Els comtats del sud de la corona franca, incloent-hi els de la Marca Hispànica, eren territoris que patien els enfrontaments de la noblesa, per una banda amb la cort, per fer servir la seva influència al costat del rei, i per l'altra, amb els seus iguals, per dominar terres i habitants i per sostreure les màximes rendes possibles. Els membres masculins de la noblesa es dedicaven fonamentalment a l'«ofici de les armes», tret d'aquells que seguien la carrera eclesiàstica, i/o es dedicaven al món de les lletres. Alguns d'aquests, els més excel·lents d'entre ells, varen ser cridats per Carlemany per organitzar l'Escola Palatina i l'administració de l'imperi. Encara no se sap, a hores d'ara, si l'emperador va comptar amb l'ajut i consell d'algunes dones nobles, laiques o religioses, en les reformes que va promoure. Al segle IX va viure una dona, noble, la comtessa de Barcelona i duquessa de Septimània, Duoda. Ella és un bon exemple del valor simbòlic i material de la maternitat, i del sofriment i angoixa que pot patir una mare quan s’utilitza políticament la maternitat. Sembla que Duoda va néixer cap el 803, i va morir en una data imprecisa dels anys quaranta del mateix segle (posterior al 2 de febrer del 843).[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (Bondurand: 248)
  2. (El saber i les lletres: 77)
  3. (Le Manuel de Dhuoda: 52)
  4. Duoda, mare, escriptora, teòloga i comtessa del segle IX: el 'Manual' pel seu fill. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2008 [Consulta: 20 d'agost de 2013]. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Autors diversos, coordinació Pere Gabriel (1999) Història de la cultura catalana . Tom I. L'esplendor medieval. Segles XI-XV . Cap. «El saber i les lletres». Barcelona: Edicions 62. ISBN 84-297-4544-0
  • Dhuoda, publicat per Édouard Bondurand -1887 - (1978) Le Manuel de Dhuoda , Ginebra: Mégariotis reprints.
  • Duoda, comtessa de Barcelona, de Renada Laura Portet. Barcelona: Dalmau editors.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]