Duro

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Duro sevillano)
Aquest article és sobre la moneda. Pel que fa al joc, vegeu joc del duro.
Duro encunyat a Girona el 1808, única emissió denominada en duros.
Un duro de 1975
Un duro de 1998
(emissió dedicada a Astúries)

El duro és el nom tradicional de l'antiga moneda espanyola de cinc pessetes, o del valor d'aquesta moneda. Originalment era una moneda grossa d'argent, que degut als canvis monetaris dels segles XIX a XX, successivament dugué les inscripcions 8 reials (d'argent), 20 reials (de billó), 2 escuts i 5 pessetes.[1]

Procedeix de l'antiga moneda anomenada peso fuerte o peso duro en castellà, de 20 rals. També existia el peso de 10 rals o peso a seques. En molts països d'Hispanoamèrica es va mantenir la paraula peso per a la seva moneda nacional.

En els últims anys de circulació de la pesseta, a causa del seu valor escàs, el duro va ser per a molts la moneda més petita que s'utilitzava a Espanya.

El canvi del duro a l'euro és de 33,2772 duros (166,386 pessetes) per 1 euro. Un duro equival aproximadament a tres cèntims d'euro.

Duro sevillano[modifica]

Van ser famosos els duros sevillanos, que estaven fets d'un aliatge d'argent de menor valor que l'aliatge dels de curs legal. Tenien la lletra 'F' d'Alfonso més curta i 22 ratlles en lloc de les 21 oficials, dins l'escut de les flors de llis del revers.[2][3][4][5] Els duros sevillanos van ser tan famosos que fins i tot van arribar a ser sinònim de falsedat. En català existeix l'expressió:[2]

« Ets més fals que un duro sevillano »

Vegeu també[modifica]

Ús social[modifica]

Popularment, alguns múltiples de 5 pessetes eren tant o més coneguts en duros que en pessetes: per exemple, les 100 pessetes eren conegudes com els 20 duros. No tan difós era anomenar les 500 pessetes com els 100 duros i les 5.000 com els 1.000 duros. Molts acords monetaris i moltes travesses, especialment aquells que es feien de paraula, es feien en duros i no en pessetes. Per exemple, durant molts anys les travesses als trinquets de pilota valenciana es feien sovint en duros i no en pessetes.

Referències[modifica]

  1. Bibiloni, Gabriel. «Monedes i paraules», 25-02-2002. [Consulta: 6 abril 2012].
  2. 2,0 2,1 Josep M. Sugranyes. Garbellada de Refranys: Aires de Sere En La Nostra Parla. Cossetània Edicions, 1 gener 1999, p. 12–. ISBN 978-84-89890-47-3 [Consulta: 19 abril 2012]. 
  3. duros sevillanos. sevillamisterios, 1992 [Consulta: 19 abril 2012]. 
  4. ABC. duros sevillanos. ABC, 1906 [Consulta: 19 abril 2012]. 
  5. Francisco Umbral. Del 98 a don Juan Carlos. Planeta, 1992. ISBN 978-84-320-7550-6 [Consulta: 19 abril 2012]. 

Enllaços externs[modifica]