Dysalotus oligoscolus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuDysalotus oligoscolus Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN60470373 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaChiasmodontidae
GènereDysalotus
EspècieDysalotus oligoscolus Modifica el valor a Wikidata
(Johnson & Cohen, 1974)[1][2][3][4][5]

Dysalotus oligoscolus és una espècie de peix de la família dels quiasmodòntids i de l'ordre dels perciformes.[6]

Etimologia[modifica]

Dysalotus prové del mot grec dysalotos, -os, -on (molt difícil d'atrapar).[7]

Descripció[modifica]

El cos, allargat, fa 22,6 cm de llargària màxima. 10-12 espines i 24-26 radis tous a les dues aletes dorsals i 1 espina i 24-27 a l'anal. 11-12 radis tous a les pectorals. Aletes pelvianes amb 1 espina i 5 radis tous. Absència d'aleta adiposa. Línia lateral no interrompuda.[8][9]

Alimentació[modifica]

El seu nivell tròfic és de 3.[10]

Hàbitat i distribució geogràfica[modifica]

És un peix marí, batipelàgic (a partir del 1.500 m de fondària),[8] oceanòdrom[11] i de clima tropical (33°N-49°S), el qual viu a les aigües tropicals i subtropicals dels oceans Atlàntic[12] (15° 45′ S, 06° 06′ W), Índic i Pacífic[13] (el Japó,[14] Austràlia[15][16][17] -Nova Gal·les del Sud i Tasmània-, Nova Zelanda[18][19] i Mèxic -Baixa Califòrnia-).[20][21][4][9][22]

Observacions[modifica]

És inofensiu per als humans[9] i el seu índex de vulnerabilitat és de baix a moderat (34 de 100).[23]

Referències[modifica]

  1. ↑ MacGilchrist A. C., 1905. Natural history notes from the R. I. M. S. 'Investigator', Capt. T. H. Heming, R. N. (retired), commanding.--Series III. Núm. 8. On a new genus of teleostean fish closely allied to Chiasmodus. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 7). Vol. 15 (núm. 87). 268-270.
  2. ↑ uBio (anglès)
  3. ↑ Johnson, R. K. & Cohen, D. M., 1974. Results of the research cruises of FRV "Walther Herwig" to South America. XXX. Revision of the chiasmodontid fish genera Dysalotus and Kali, with descriptions of two new species. Archiv für Fischereiwissenschaft. Vol. 25 (núm. 1/2): 13-46.
  4. ↑ 4,0 4,1 Catalogue of Life (anglès)
  5. ↑ uBio (anglès)
  6. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  7. ↑ Romero, P., 2002. An etymological dictionary of taxonomy. Madrid (Espanya).
  8. ↑ 8,0 8,1 Johnson, R. K. i M.J. Keene, 1990. Chiasmodontidae. Pàgs. 899-904. A: J. C. Quero, J. C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2. Pàg. 901.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 FishBase (anglès)
  10. ↑ Sea Around Us (anglès)
  11. ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  12. ↑ List of Deepwater Species for Atlantic Ocean - FishBase (anglès)
  13. ↑ List of Deepwater Species for Pacific Ocean - FishBase (anglès)
  14. ↑ Ban, K. i A. Fukui, 2012. First Japanese records of a deep-sea chiasmodontid fish, Dysalotus oligoscolus. Japanese Journal of Ichthyology. Vol. 59 (núm. 1): 45-48. (En japonès amb resum en anglès).
  15. ↑ Australian Faunal Directory (anglès)
  16. ↑ Yearsley, G. K., P. R. Last i G. B. Morris, 1997. Codes for Australian Aquatic Biota (CAAB): an upgraded and expanded species coding system for Australian fisheries databases. CSIRO Marine Laboratories, Report 224. CSIRO, Austràlia.
  17. ↑ Fishes of Australia Arxivat 2017-04-05 a Wayback Machine. (anglès)
  18. ↑ Paulin, C., A. Stewart, C. Roberts i P. McMillan, 1989. New Zealand fish: a complete guide. National Museum of New Zealand Miscellaneous Series No. 19. 279 p. Pàg. 263.
  19. ↑ List of Deep-water Fishes for New Zealand - FishBase (anglès)
  20. ↑ List of Deep-water Fishes for Mexico - FishBase (anglès)
  21. ↑ Prokofiev, A. M., 2011. Swallowerfishes (Chiasmodontidae) from the northwestern part of the Pacific Ocean and adjacent waters. Journal of Ichthyology. Vol. 51 (núm. 9): 695-716. «Enllaç».
  22. ↑ GBIF (anglès)
  23. ↑ Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.

Bibliografia[modifica]

  • Anònim, 1999. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu d'Història Natural de Londres. Londres, la Gran Bretanya.
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos de l'Institut fur Seefischerei (ISH). BIOLAB Forschungsinstitut, Hohenwestedt, Alemanya.
  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu de Zoologia de la Universitat de Copenhaguen. Museu Zoològic de la Universitat de Copenhaguen.
  • Johnson, R. K. i M. J. Keene, 1986. Chiasmodontidae. Pàgs. 731-734. A: M. M. Smith i P.C. Heemstra (eds.). Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín. Pàg. 732.
  • Krefft, G., 1978. Fischtypen in der Sammlung des Institutes fur Seefischerei, Hamburg. Mitteilungen aus dem Institut für Seefischerei Hamburg. Heft 25: 1-20.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan. 1.028 pàgines.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dysalotus_oligoscolus&oldid=32709322»