Dziga Vèrtov

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Dziga Vèrtov (en rus, Дзига Вертов) és el pseudònim de Denis Abramovich Kaufman (Bialystok, actual Polònia, 2 de gener de 1896 - Moscou, 12 de febrer de 1954), director de cinema, guionista i muntador avantguardista soviètic, autor d'obres experimentals, com Cheloviek s Kinoapparatom (1929), que van revolucionar el gènere documental.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Denis Abramovich Kaufman va néixer el 1896 al si d'una família jueva a Bialystok, ciutat llavors pertanyent a la Rússia tsarista. Va estudiar música al conservatori de Bialystok fins que la seva família, fugint de l'avanç de l'exèrcit alemany durant la Primera Guerra Mundial, es va traslladar a Moscou el 1915.

Poc després, es van instal·lar a Sant Petersburg, on Kaufman va iniciar la carrera de Medicina i va començar a escriure, tant poesia com narracions satíriques i de ciència-ficció. Interessat pel futurisme rus, va adoptar el pseudònim de Dziga Vertov, que significa "gira, baldufa" en ucrainès.

El 1918, després de la revolució, el Comitè del Cinema de Moscou el va contractar per a treballar a Kino-Nedelia ("Cinema-Setmana", setmanari cinematogràfic de notícies d'actualitat soviètic), a Moscou. Va treballar muntant noticiaris cinematogràfics durant tres anys. Entre els seus companys estaven Lev Kuleshov, que per aquells anys estava portant a terme els seus famosos experiments de muntatge, i Edouard Tissé, futur càmera de Eisenstein.

La seva primera pel·lícula com director va ser L'aniversari de la Revolució (1919), seguida de La batalla de Tsartitsyn (1920), El tren Lenin (1921) i Història de la guerra civil (1922). En aquestes pel·lícules, Vertov va explorar les possibilitats del muntatge, ensamblant fragments de pel·lícula sense tenir en compte la seva continuïtat formal, temporal ni lògica, buscant sobretot un efecte poètic que pogués impactar als espectadors.

El 1919, Vertov i altres joves cineastes, entre els quals es trobava la seva futura dona Elisaveta Svilova, van crear un grup anomenat Kinoks (Cinema-Ull). Més tard se'ls uniria també el germà de Vertov, Mikhail Kaufman. Entre 1922 i 1923, Vertov i Svilova van publicar diversos manifestos en publicacions d'avantguarda, desenvolupant la seva teoria del Cinema-Ull.

Vertov i els altres membres del grup rebutgen del pla tots els elements del cinema convencional: des de l'escriptura prèvia d'un guió fins a la utilització d'actors professionals, passant pel rodatge en estudis, els decorats, la il·luminació, etc. El seu objectiu era captar la "veritat" cinematogràfica, muntant fragments d'actualitat de manera que permetessin conèixer una veritat més profunda que no pot ser percebuda per l'ull. Segons el propi Vertov, "fragments d'energia real que, mitjançant l'art del muntatge, es van acumulant fins a formar un tot global", permetent "veure i mostrar el món des del punt de vista de la revolució proletaria mundial".

El 1922, Vertov va començar la sèrie de noticiaris Kino-Pravda (Cinema-Veritat). En la sèrie Kino-Pravda, Vertov va filmar tot tipus de llocs públics, a vegades amb càmera oculta i sense demanar permís. El més famós noticiari va ser Leninskaya Kino-Pravda, que mostrava la reacció a la mort de Lenin el 1924.

Durant els anys 20 va rodar diverses pel·lícules, però destaca sobretot Cheloviek s Kinoapparatom (Человек с киноаппаратом, Cheloviek s kinoapparatom, 1929). Cheloviek s Kinoapparatom mostra un dia en la vida d'un operador soviètic, dedicat a filmar una ciutat soviètica des de l'alba fins a la nit. S'ha relacionat amb una modalitat de documentals urbans que va tenir èxit en l'època, les "simfonies de grans ciutats", exemplificades per pel·lícules com Berlín, simfonia d'una gran ciutat (1927), de Walter Ruttmann, o Pluja (1929) de Joris Ivens.

El que distingeix a l'obra de Vertov de les citades és la voluntat de realitzar una anàlisi marxista de les relacions socials mitjançant el muntatge. A més, Cheloviek s Kinoapparatom posa l'accent en el procés de producció i consum del cinema (rodatge, muntatge i contemplació). Després de la seva última obra d'importància, Tres cants a Lenin (Tri pesni o Lenin, 1934), Vertov va ser relegat pel sistema estalinista a la producció de noticiers convencionals. Vertov era germà de l'operador Mikhail Kaufman i del director de fotografia Boris Kaufman.

External links[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dziga Vèrtov