EL84

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
EL84
Selecció d'EL84 de fabricació actual.
Selecció d'EL84 de fabricació actual.
Classificació: Tètrode de feix dirigit
Nombre de terminals: 9
Base: B9A.
Usos més comuns: Amplificació d'àudio.
Característiques màximes de funcionament.
Voltatge filaments escalfadors: 6,3 V
Consum de corrent Fil. escalf: 760mA.
Voltatge màxim ànode ( Placa ): 300 V.
Voltatge màxim a l'ànode sense corrent: 550 V.
Potencia màxima d'ànode: 12 Watts.
Voltatge màxim reixa #2: 300 V.
Potencia màxima reixa #2: 2 Watts.
Potencia màxima de pic reixa #2: 4 Watts.
Voltatge negatiu màxim reixa #1: 100 V
Voltatge màxim reixa #1 quan corrent reixa #1 es 0,3 µAmp. -1,3 V.
Impedància màxima del circuit a reixa #1 bias-automàtic: 1 M Ohm.
Impedància màxima del circuit a reixa #1 bias-fixe: 0,3 M Ohm.
Voltatge màxim entre càtode i reixa: 100 V.

EL84, és una vàlvula electrònica de buit fabricada a Europa

Classificació per tensió de filament i funció[modifica | modifica el codi]

Pertany al grup E, el que significa que l'alimentació del filament és de 6,3 V i L, el que significa que és un pèntode de sortida. Té una altra versió, la XL84 (8BQ5), en la que la tensió del filament és de 8,5 V.

Característiques mitjana per a una vàlvula de sortida simple classe A.[modifica | modifica el codi]

  • Tensió de placa: 250 V.
  • Tensió de pantalla: 250 V
  • Tensió de graella 1 o de control: -7,3 V respecte del càtode.
  • Resistència interna de placa: 40.000 Ohms.
  • Transconductància: 11,3 mA/V.
  • Corrent de placa: 48 mA.
  • Corrent de pantalla o graella 2: 5,5 mA.
  • Factor d'amplificació entre grillas 1 i 2: 19,5
  • Corrent màxim de placa amb senyal d'àudio aplicada: 49,5 mA.
  • Corrent màxim de pantalla amb senyal d'àudio aplicada: 10,8 mA.
  • Senyal pic d'àudio a l'entrada: 6,1 V.
  • Potència de sortida, amb 5.200 ohms de càrrega de placa i 10% de distorsió harmònica total: 5,7 W

[1]

Usos[modifica | modifica el codi]

La EL84 pot produir molta potència amb molt poca distorsió harmònica, és per això que el seu ús principal és com a vàlvula de sortida en amplificadors d'àudio:

  • A l'etapa de potència en ràdios i televisors.
  • En amplificadors de classe A o de sortida simètrica (classes AB1 o AB2) de baixa i mitjana potència.
  • La EL84 va ser molt utilitzada en els amplificadors de guitarra de mitjana potència, com els fabricats per Watkins i especialment Vox. Actualment també l'utilitza Mesa Boogie i Fender.
  • En l'actualitat s'utilitza també en classe A per amplificadors d'alta fidelitat de qualitat.

Equivalències i reemplaçaments[modifica | modifica el codi]

El seu equivalent americà és la '6BQ5, i una altra versió és la 7189 de disseny per a aplicacions militars.

Història[modifica | modifica el codi]

Aquesta vàlvula es va fabricar el 1952 per evitar la necessitat d'utilitzar etapes de preamplificació, que fins llavors es requerien amb la EL41, millorant la sensibilitat d'entrada de la EL84. Després es va dissenyar la EL86, augmentant encara més el corrent d'ànode, baixant-ne la tensió i augmentant la transconductància a baixos valors de tensió d'ànode, però no va arribar a reemplaçar al tipus EL84, encara que va ser utilitzada en diverses ràdios europees i en combinats amb sortida sense transformador i altaveus especials de 800 ohms o de 1.000 ohms (Philips).[2] Més tard va aparèixer la ECL86 que és un tríode "C" i un pèntode "L" en la mateixa vàlvula. Pertany a les del tipus d'alimentació de 6,3 V "E".

Versions actuals[modifica | modifica el codi]

Alguns dels fabricants actuals són Sovtek, Svetlana, JJ Electronics.

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • «EL84» (en anglès). Mullard - G8LSD Valve Collection. [Consulta: 15 setembre 2013].
  • «EL84» (en anglès). radiomuseum.org. [Consulta: 15 setembre 2013].