Esquerra Republicana del País Valencià

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: ERPV)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Esquerra Republicana del País Valencià
President Agustí Cerdà i Argent
Secretari general Núria Arnau
Fundació 1992, fundació
2000, refundació
Seu C/Erudit Orellana, 10-1
Ciutat de València
Publicació oficial País Valencià Sí
Joventuts Joventuts d'Esquerra Republicana del País Valencià
Ideologia Independentisme, Socialdemocràcia, Catalanisme
Afiliació nacional Esquerra Republicana de Catalunya
Afiliació europea Aliança Lliure Europea
Grup al Parlament Europeu Els Verds-Aliança Lliure Europea
Colors oficials Taronja, negre, groc i vermell
Lloc web
www.esquerra.cat/paisvalencia

Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) és la federació territorial del País Valencià d'Esquerra Republicana de Catalunya, estructura organitzativa que comparteix amb les federacions de les Illes Balears i la Catalunya Nord.[1] ERPV te una ideologia independentista i d'esquerres i propugna l'autodeterminació del País Valencià i la seua federació en un estat independent i republicà amb la resta de territoris de parla catalana, els Països Catalans. Recentment però, i en paraules del seu actual president, aquest proposa que eixa federació siga de tipus confederal.[2]

Taula de continguts

Història i antecedents [modifica]

Tot i que hi va existir una Esquerra Republicana del País Valencià fundada el 1933 en temps de la Segona República espanyola, l'actual ERPV naix amb aquestes sigles l'any 2000.

Els orígens els trobem en la a Federació Valenciana d'ERC que es crea l'any 1992,[3] quan els primers militants valencians s'acosten a Esquerra Republicana de Catalunya en assumir el partit republicà tesis independentistes i impulsar la seua implantació arreu dels Països Catalans. Aquests nous militants valencians realitzarien una Assemblea constituent el 12 de juliol de 1992, a la ciutat de València, i la presidència d'aquella primera federació l'assumiria Valerià Miralles i Ortolà, històric activista cultural i polític i ex-militant de la Unitat del Poble Valencià (UPV). Durant la permanència de Valerià Miralles en la presidència s'estructura i reforça la federació valenciana d'ERC però la seua presència electoral només es puntual en les eleccions municipals de 1995 -primeres on es presenta al País Valencià- als municipis de Xixona i Alacant. Des de la federació valenciana d'ERC s'intenta arribar a acords amb la Unitat del Poble Valencià i el Partit Valencià Nacionalista per a concórrer conjuntament[4] sense aconseguir-ho.

Posteriorment, en un congrés realitzat a la ciutat d'Alcoi, l'11 de febrer de 1996, Àngel Molina substituiria a Valerià Miralles en el càrrec,[5] és a partir d'aquell moment quan la presència electoral de la federació valenciana d'ERC es fa de manera continuada a totes les convocatòries electorals, tret de les autonòmiques on es segueix la política de l'anterior etapa. Àngel Molina deixaria la presidència el 14 de maig de 2000, en un congrés cel·lebrat a Castelló de la Plana, on seria rellevat de la presidència de la federació per Manel Collado, que seria president durant alguns mesos fins al congrés on el partit seria refundat.[6]

Paral·lelament, en 1998, un grup d'ex-militants del PSAN, encapçalats per Agustí Cerdà, impulsaren la creació d'un front popular que aixoplugara totes les opcions polítiques que defensaren la identitat i els interessos del País Valencià des de l'esquerra, crida a la que respon la federació valenciana d'ERC i ex-militants d'altres partits valencianistes com la Unitat del Poble Valencià (UPV), cas de Toni Cucarella. Finalment, la idea de plataforma àmplia quallaria en una nova organització, legalitzada amb el nom de Front pel País Valencià (FPV), la qual concorreria a les eleccions generals del 2000 en coalició amb ERC, traent un total de 3.083 vots (0'13%) al País Valencià.[7]

Refundació del partit [modifica]

El setembre de 2000, es produeix la refundació del partit[8] amb la fusió de la Federació Valenciana d'ERC i del Front pel País Valencià,[9] constituint Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), federació també d'ERC, amb Agustí Cerdà com a president. Des de la seua refundació, ERPV ha celebrat cinc congressos, sent el darrer el celebrat a València el gener de 2012, que va ratificar Agustí Cerdà com a president,[10] en el càrrec des de 2000, i que en les eleccions a les Corts Valencianes de 2011 va ser-ne el cap de llista per València.[11]

ERPV es va presentar per primera vegada a unes eleccions autonòmiques en 2003, aconseguint 7.609 vots (0'32%). En les eleccions municipals del mateix any, va presentar una quinzena de candidatures, aconseguint un total de 4.489 vots (0'19%) i 3 regidors (2 a Sueca i 1 a Barxeta). Des d'aquell moment i coincidint amb la desaparcició de la Unitat del Poble Valencià i la renúncia del Bloc Nacionalista Valencià al fusterianisme, ERPV s'ha presentat a totes les eleccions al País Valencià.

En les eleccions autonòmiques de 2007, ERPV va participar en les converses inicials per a constituir la coalició Compromís pel País Valencià, però no va reeixir al considerar ERPV que es restringia únicament a un pacte electoral puntual per a eixes elecccions i no a un pacte polític estable [12] , i Esquerra es va presentar en solitari i va traure 11.686 vots (0'49%). En les eleccions municipals celebrades el mateix 2007, va presentar 44 candidatures, aconseguint 10.594 vots (0'44%) i 5 regidors (Sueca, Simat de la Valldigna, la Vall de Laguar i Xixona -2-).[13]

El 28 de setembre de 2008, ERPV celebraria el seu 4t Congrés a Xixona (l'Alacantí). En aquell congrés es va presentar una única candidatura a la presidència de la federació, encapçalada per Agustí Cerdà i Argent que seria reelegit de manera majoritària pel 86'21% dels vots de la militància.[14] Un any després apareix un col·lectiu intern anomenat Renovament Republicà que va fer públic el seu manifest fundacional el 25 d'abril de 2009.[15][16] Aquest col·lectiu ha estat promogut pels militants Moisès Vizcaino de Castelló de la Ribera i Josep Tadeu d'Onil, que conformen un corrent intern d'oposició a la direcció d'ERPV, liderada per Agustí Cerdà.

A les eleccions municipals de l'any 2011 ERPV va augmentar el nombre de regidors respecte el 2007 i va doblar les xifres (alguns dels regidors entren mitjançant coalicions), tenint-ne a les localitats de Xixona, Sellent, Vinaròs, Simat de la Valldigna, Benifairó de les Valls, Faura i Crevillent. [17][18] A més a més, ERPV va traure a les eleccions autonòmiques 11.116 vots, baixant lleugerament les seues xifres respecte a les anteriors eleccions. [17][18]

Nous estatus i noves aliances [modifica]

Pancarta d'ERPV a la manifestació de la Diada del 25 d'Abril celebrada el 9 de maig de 2009 a la ciutat de València.

Després de les eleccions autonòmiques valencianes de 2011, ERPV afrontà el 5è Congrés el 28 de gener de 2012, amb la concurrència de dos candidats a la presidència de la federació, la candidatura oficial amb Agustí Cerdà al capdavant i una candidatura alternativa amb Joan Miquel-Tomàs, que comptà amb la presència de Moisès Vizcaino un dels signants del corrent Renovament Republicà aparegut uns anys abans. Agustí Cerdà s'imposà amb el 79'3% dels vots dels militants i fou reelegit president d'ERPV, davant del 15'1% de la candidatura alternativa i un 6'6% de vots en blanc. Entre els punts principals de la proposta del reelegit president estava el desenvolupar una campanya al voltant de la figura de Joan Fuster en l'any del 50 aniversari de l'edició de "Nosaltres els valencians" i del 20 aniversari de la seua mort, però sobretot reivindicar el seu llegat polític, referent de l'Esquerra Independentista del país, per seguir avançant en enfortir l'alternativa independentista al País Valencià. [19]

A partir d'aquella data i la seua proposta programàtica mirà d'acostant-se a altres organitzacions valencianes que compartien l'ideari independentista i d'esquerres. Sota el nom de Nosaltres, els fusterians [20] impulsà conjuntament amb el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN), Solidaritat Catalana per la Independència (SI) i el Moviment de Defensa de la Terra (MDT) una sèrie de conferències sobre la figura de Joan Fuster i Ortells que acabà constituint una plataforma conjunta d'acció política al carrer.

Paralel·lament ERPV celebrà a Benicarló el 17 de juny de 2012 un Congrés Extraordinari, on s'aprovà per unanimitat uns nous estatuts amb l'objectiu de reforçar l'estructura organitzativa d'ERPV, per tal d'acomodar les estructures d'ERPV també als nous estatus d'ERC que reforçaven la federació valenciana davant de la resta de federacions regionals i passava a considerar-se una federació territorial, jeràrquicament per sobre de les federacions regionals,[21] al mateix temps que reforçava lligams amb la resta d'organitzacions independentistes d'esquerres que culminà amb la formació d'un bloc propi amb pancarta conjunta a la manifestació del 9 d'Octubre d'eixe any i la convocatòria, conjunta també, de l'històric Aplec del Puig a la muntanyeta de la Patà.[22]

Resultats electorals [modifica]

Eleccions Vots  % de vots Escons Posició
Eleccions generals espanyoles de 2000 3.083 0,13% - 9
Eleccions municipals de 2003 4.489 0,18% 3 8
Eleccions autonòmiques de 2003 7.609 0,32% - 6
Eleccions generals espanyoles de 2004 13.294 0,50% - 7
Eleccions europees de 2004 15.703 0,90% - 5
Eleccions municipals de 2007 10.594 0,43% 5 8
Eleccions autonòmiques de 2007 11.686 0,49% - 6
Eleccions generals espanyoles de 2008 6.607 0,24% - 7
Eleccions europees de 2009 9.807 0,52% - 7
Eleccions municipals de 2011 7.983 0,33% 10 8
Eleccions autonòmiques de 2011 11.116 0,45% - 8
Eleccions generals espanyoles de 2011 7.509 0,28% - 8


Joventuts [modifica]

La secció jove del partit són les Joventuts d'Esquerra Republicana del País Valencià (JERPV).

Referències [modifica]

  1. ↑ Estatuts d'ERC, 2011.
  2. ↑ "Volem articular políticament els Països Catalans, tema tabú al que han renunciat altres."
  3. ↑ Cincuenta militantes para abrir camino, La Vanguardia 13/7/1992.
  4. ↑ ERC llama a UPV y PVN, en Valencia, a un pacto electoral, La Vanguardia 12/2/1993.
  5. ↑ La República, Febrer 1996
  6. ↑ Esquerra Nacional, Maig-Juny 2000.
  7. ↑ «Dades electorals detallades de les Eleccions Corts Generals 2000». Presidència de la Generalitat Valenciana. [Consulta: 31/3/2012].
  8. ↑ Entrevista a Agustí Cerdà a País Valencià, Sí número 4, abril de 2011. "Em faig militant d’Esquerra Republicana, que formava part del Front pel País Valencià, i l’any 2000 el Front i Esquerra es refongueren en Esquerra Republicana del País Valencià."
  9. ↑ «El Front pel Pais Valencia es fusionara amb ERC». Vilaweb, 10/7/2000. [Consulta: 4/4/2012].
  10. ↑ «La renovació de Junqueras s'atura al País Valencià». Nació Digital, 30/01/2012. [Consulta: 6/4/2012].
  11. ↑ «El País Valencià encara les eleccions amb la més que probable renovació de la majoria absoluta del PP». Nationalia, 16/05/2011. [Consulta: 1/4/2012].
  12. ↑ No queremos una UTE electoral; queremos un pacto político, Levante-EMV 28/9/2003
  13. ↑ «Esquerra obté 311 regidors més als Països Catalans i es consolida com a tercera força al Principat». Esquerra Nacional, juny 2007, p.4 [Consulta: 4 març 2012].
  14. ↑ IV Congrés d'ERPV, 3x4 info.
  15. ↑ El malestar intern a ERC s'estén al País Valencià, Avui
  16. ↑ Els crítics d'Esquerra al País Valencià impulsen un corrent intern, El Triangle
  17. ↑ 17,0 17,1 «Esquerra Republicana manté la posició». El Punt.
  18. ↑ 18,0 18,1 "Esquerra manté els resultats autonòmics del 2007 i dobla el nombre de regidors als ajuntaments valencians."
  19. ↑ ERPV relavida el lideratge d'Agustí Cerdà al capdavant del partit amb el 79'3% dels vots,web ERPV
  20. ↑ Nosaltres, els valencians es presenta dilluns a l'espai Vilaweb,Vilaweb
  21. ↑ Cerdà: 'Amb el nous estatuts d'ERPV ens enfortim per donar respostes a la ciutadania des de l'esquerra nacional dels Països Catalans', Web ERPV.
  22. ↑ El País Valencià prepara la Diada Nacional,Llibertat.cat

Vegeu també [modifica]

Enllaços externs [modifica]

Vegeu aquesta plantilla
Membres de l'Aliança Lliure Europea
Ålands Framtid  • Bayernpartei  • Bloque Nacionalista Galego  • Виножито  • Chunta Aragonesista  • Die Friesen  • Unser Land  • Enotna Lista  • Esquerra Republicana de Catalunya  • Eusko Alkartasuna  • Fryske Nasjonale Partij  • Libertà Emiliana  • Lietuvos Lenkų Liaudies Partija  • Łiga Vèneta Republica  • Liga de la Savouè  • Mebyon Kernow  • Moravané  • Nieuw-Vlaamse Alliantie  • OMO Ilinden Pirin  • Pro deutschsprachige Gemeinschaft  • Partido Andalucista  • Partit Occitan  • Partit Socialista de Mallorca - Entesa Nacionalista  • Partito Sardo d'Azione  • Partitu di a Nazione Corsa  • Plaid Cymru  • Ruch Autonomii Śląska  • Scottish National Party  • Serbska Ludowa Strana  • Slovenska Skupnost  • Sydslesvigsk Vælgerforening  • Unitat Catalana  • Unvaniezh Demokratel Breizh  • Süd-Tiroler Freiheit
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Esquerra_Republicana_del_País_Valencià&oldid=11847232»