La vocal semioberta anterior no arrodonida o e oberta és un so que es representa [ɛ] en l'AFI, és a dir, la lletra èpsilon minúscula de l'alfabet grec. En la notació romànica es representava [ę]. No apareix a gaires idiomes[cal citació], però sí en alguns dels més parlats[cal citació].
Per bé que aquest fonema és present en els dos grans blocs dialectals del català, la distribució no és la mateixa. Això s'explica per l'evolució del fonema des del seu mateix origen, una evolució complexa atesa l'evolució particular de les e llatines en català. En general, es pot dir que la e tancada del llatí vulgar evoluciona cap a neutra tònica en català oriental, però es manté tancada en català occidental. Aquesta neutra tònica s'ha mantengut com a arcaisme a la major part de les Balears, i ha evolucionat cap a e oberta a la resta de dialectes orientals. La e oberta del llatí vulgar, en canvi, presenta una evolució igual a tots els dialectes, cap a e tancada. Això vol dir que les e obertes dels dialectes occidentals són majoritàriament contextuals i tenen una ocurrència molt menor que no als orientals. En general, es pot dir que totes les obertes occidentals ho solen ser també als orientals, però no a la inversa. Als dialectes occidentals, sol aparèixer abans de [l] i de [r] (p. ex. tel i terra). També es pot afirmar que, en general, als dialectes occidentals i especialment en valencià, com també en mallorquí i menorquí, el grau d'obertura és major que no a la resta de dialectes, mentre que en eivissenc és feble la distinció entre l'oberta i la tancada, i en rossellonès són indistingibles, ja que s'han neutralitzat. En general, només pot aparèixer en posició tònica, però en algunes zones occidentals pot aparèixer en posició àtona. El fonema es grafia amb e o è. Com que la distribució és diferent en oriental i occidental, hi ha problemes amb la grafia dels accents. Mentre que en català nord-occidental es manté l'accentuació oberta del català central, encara que es pronunciï tancada, en valencià s'accentua tancada, formant duets en paraules com "cafè/café", "francès/francés" i "merèixer/meréixer".
.svg)
