Eberhard III de Württemberg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Eberhard III de Württemberg (en alemany Eberhard III von Württemberg) va néixer a Stuttgart (Alemanya) el 16 de desembre de 1614 i va morir a la mateixa ciutat alemanya el 2 de juliol de 1674. Era fill del duc Joan Frederic I (1582-1628) i de Bàrbara Sofia de Brandenburg (1584-1636).

Eberhard va esdevenir duc de Württemberg el 1628 durant la Guerra dels Trenta Anys, en morir el seu pare, quan tenia només catorze anys. Aleshores, va ser posat sota la tutela de la seva mare i del seu oncle Lluís Frederic de Württemberg primer, i després de Juli Frederic de Württemberg. Arran de l'Edicte de Restitució promulgat per l'emperador Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic, el 6 de març de 1629, el ducat de Württemberg havia perdut prop d'un terç del seu territori. Totes les propietats de l'església que s'havien secularitzat després de la Pau de Passau de 1552 van haver de ser restituïdes.[1]

Com a tutor i regent del ducat Juli Frederic va participar en la Guerra dels Trenta Anys al costat dels suecs en la batalla de Lützen a finals de 1632. El seu objectiu era alliberar el territori del ducat ocupat per tropes enemigues i recuperar els béns que li havien estat usurpats. Malgrat l'èxit militar, hi hagué la sospita que podia estar actuant per un interès personal, de manera que li va ser retirada la tutela.

En ser declarat major d'edat, Eberhard es va convertir en cap de govern amb l'assistència del canceller Jakob Löffler el 8 de maig de 1633. Va entrar a formar part de la Lliga de Heilbronn, fundada pel canceller suec Axel Oxenstierna i va participar en la consolidació dels cercles protestants de Franconia de Suàbia i del Rin. Les seves tropes es trobaven a Württemberg quan va patir una severa derrota en la batalla de Nördlingen el 6 de setembre de 1634. Württemberg va ser saquejada i després cremada, i Eberhard va haver d'exiliar-se a Estrasburg. Després de llargues negociacions amb l'emperador Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic, retornà a Württemberg el 20 d'octubre de 1638.

Durant les negociacions que van concloure amb el Tractat de Westfàlia el 1648, l'ambaixador de Württemberg Johann Konrad Varnbüler va negociar un retorn del Ducat a les seves antigues fronteres. Württemberg s'havia despoblat durant la guerra per la pobresa, la fam i les epidèmies de pesta: la població s'havia reduït dels 350.000 habitants el 1618 als 120.000 el 1648. La reconstrucció de les estructures econòmiques i administratives del ducat, per tant, van ser la tasca més important de la postguerra.

Matrimoni i fills[modifica | modifica el codi]

El 26 de febrer de 1637 es va casar a Estrasburg amb la comtessa del Rin Anna Caterina de Salm-Kyrburg (1614-1655), filla del comte Joan Casimir (1577-1671) i de Dorotea de Solms-Laubach (1579-1631). El matrimoni va tenir catorze fills:

Havent enviudat, Eberhard es va tornar a casar amb Dorotea d'Oettingen (1636-1698), filla del comte Joaquim Ernest (1612-1658) i d'Anna Dorotea de Hohenlohe-Neuenstein (1621-1643). Amb aquest segon matimoni va tenir deu fills:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Kohlbaucsh. Historia de Alemania: Desde los tiempos más remotos hasta nuestros dias (en castellà). M. Álvarez, 1846, p.207. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Joachim Fischer: Herzog Eberhard III. (1628–1674). A: Robert Uhland (Hrsg.): 900 Jahre Haus Württemberg. Stuttgart 1984. S. 195–209.
  • Albrecht Ernst: Württembergische Politik aus dem Straßburger Exil. Herzog Eberhard III. während seiner Flucht im Dreißigjährigen Krieg (1634–1638). A: Geschichtsverein Leinfelden-Echterdingen (Hrsg.): 20 Jahre Geschichtsverein Leinfelden-Echterdingen e.V. Leinfelden-Echterdingen 2005. S. 187–210.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eberhard III de Württemberg Modifica l'enllaç a Wikidata