La Vall d'Ebo
|
|||||
| Localització | |||||
|
|||||
| Municipi de la Marina Alta | |||||
 |
|||||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província d'Alacant Marina Alta Manc. El Xarpolar Manc. de S.S. i Turisme Circuit Cultural Comarcal de la Marina Alta Dénia |
||||
| Gentilici | Ebolí, ebolina | ||||
| Predom. ling. | Valencià | ||||
| Superfície | 32,40 km² | ||||
| Altitud | 394 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
286 hab. 8,83 hab/km² |
||||
| Coordenades | 38° 48′ 26.33″ N, 0° 09′ 25.37″ O / 38.8073139,-0.1570472Coord.: 38° 48′ 26.33″ N, 0° 09′ 25.37″ O / 38.8073139,-0.1570472 | ||||
| Organització Ajuntament • Batlle: |
5 PSPV i 2 INDEPENDENTS PER EBO Rafael Llodrá Masanet (PSPV) |
||||
| Codi postal | 03789 |
||||
| Festes majors | Primera setmana d'agost | ||||
| Fira tradicional | Fira del Bescanvi | ||||
| Web | |||||
La Vall d'Ebo, o simplement Ebo, és una població de la comarca de la Marina Alta, situada al País Valencià.
Taula de continguts |
Geografia [modifica]
La fita més interessant d'Ebo és el paisatge dels seus 32,4 km² de terme en què trobem el riu Ebo (o Gironà), el barranc de l'Infern [1], per a caminants; els Avencs i la cova del Rull [2], per a espeleòlegs; els tolls, piscines naturals que forma l'Ebo i les fonts del Monjo, d'En Gili, de la Serra, amb llavador del XVIII, que subministra l'aigua potable al poble.
S'accedeix a aquesta localitat per carretera, des d'Alacant, a través de la N-332, prenent després la CV-700 per accedir a Pego i enllaçar amb la CV-712.
El terme de la Vall d'Ebo limita amb els termes municipals de l'Atzúvia, Castell de Castells, Orba, Pego, Tollos, la Vall d'Alcalà, la Vall de Gallinera i la Vall de Laguar.
Història [modifica]
Són poques les dades històriques conegudes sobre aquest municipi en el que s'han trobat restes neolítiques, calcolítiques i del Bronze; encara es poden trobar a la vall restes de les alqueries que la componien i que, amb els seus topònims, delaten el seu origen islàmic: Bisbilan, Ben icid, Benicais, Serra, Benisuai, Millans, Cairola, Benesseit i La Solana. Ebo és l'única que va sobreviure a l'expulsió de 1609. Després d'unirse a la revolta d'Al-Azraq va ser repoblada, pel seu primer senyor, Bernat de Sarrià, amb cristians mallorquins.
Demografia [modifica]
El municipi té una població de 299 habitants (INE 2008). Un 13,26% del cens és de nacionalitat estrangera, majoritàriament procedents d'altres països de la Unió Europea.
| Evolució demogràfica de la Vall d'Ebo | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1857 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2006 | 2007 | 2008 | ||||
| Pobació | 628 | 746 | 774 | 796 | 779 | 825 | 800 | 745 | 560 | 458 | 390 | 354 | 355 | 309 | 297 | 299 | |||
Economia [modifica]
La seua economia ha estat tradicionalment agropecuària, la qual cosa explicaria la intensa desforestació del seu terme, els quals pobladors pretenien guanyar terreny per als pasturatges. La seua agricultura és la típica del secà: olivera, cereal, ametler i garrofer. També es conreen alguns frutals i hortalisses. La propietat de la terra es troba àmpliament distribuïda, encara que la pobresa de la mateixa explica la fort emigració que ha patit la localitat.
Política [modifica]
L'ajuntament està governat per 5 regidors del PSPV i 2 d'INDEPENDENTS PER EBO.
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Juan Monfort Pedor | PSPV-PSOE |
| 1983 - 1987 | Juan Frau Mengual | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | Juan Frau Mengual | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | Juan Frau Mengual | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 | Juan Frau Mengual | PSPV-PSOE |
| 1999 - 2003 | Juan Frau Mengual | PSPV-PSOE |
| 2003 - 2007 | Juan Frau Mengual | PSPV-PSOE |
| 2007 - 2011 | Rafael Llodrá Masanet | PSPV-PSOE |
| Des del 2011 | Rafael Llodrá Masanet | PSPV-PSOE |
Monuments i llocs d'interès [modifica]
- Església de Sant Miquel. Barroca, conserva una talla de la Mare de Déu dels Desemparats del segle XVII.
- Cova del Rull. situada al municipi, posseeix importants valors geològics. La cavitat està desenvolupada en conglomerats calcaris d'edat miocena (entre 23,5 i 5,3 milions d'anys d'antiguitat) i es localitza a la unitat geològica del Prebètic. Presenta abundants espeleotemes amb orígens i morfologies variades com són les estalagmites, estalactites, colades, banderes, etc.
- Museu Etnològic.
Altres [modifica]
L'últim diumenge d'abril s'hi celebra la Fira del Bescanvi. Les festes patronals se celebren durant la primera setmana d'agost.
Com a curiositat, direm que Cavanilles l'esmenta com a Evo.
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Vall d'Ebo |
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Ajuntament de La Vall d'Ebo.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
|
|||||
