Ebre
De Viquipèdia
|
||||
|---|---|---|---|---|
 L'Ebre a Miravet |
||||
| Llargada | 910 km | |||
| Altitud del naixement | 1.000 m | |||
| Cabal mitjà | a Tortosa 614 m³/s | |||
| Àrea conca | 85.362 km² | |||
| Naixement | Fontibre, Cantàbria | |||
| Desembocadura | Mediterrani | |||
| Territoris de la conca | Cantàbria, Castella i Lleó, País Basc, La Rioja, Navarra, França, Aragó, Castella-La Manxa, País Valencià, Andorra i Catalunya[1] | |||
| Riu - Hidrologia - Rius del món | ||||
L'Ebre (llatí Iberus Flumen, potser derivat del basc ibar que vol dir riba, grec Έβρος, Ebros, "riu ample", àrab Ibruh) és el riu més cabalós de la Península Ibèrica, l'únic gran riu peninsular que aboca a la Mediterrània. Neix al vessant sud de la Serralada Cantàbrica, des d'on segueix una trajectòria ESE amb una longitud d'uns 910 km i 83.093 km² de conca fins a la Mediterrània, on desemboca formant un ample delta de 500 km².
Taula de continguts |
[edita] Naixement
Tradicionalment s'establia al manantial de Fontibre (del llatí Fontes Iberis, "fonts de l'Ebre"), a Cantàbria, a 880 m d'altitud. Actualment es fixa a les fonts del riu Híjar, a la serra de Peña Labra, a 1.980 m, ja que l'aigua que brolla a Fontibre és una surgència de l'Híjar.
[edita] Recorregut
Entre d'altres, l'Ebre passa per Miranda de Ebro, Haro, Logronyo, Calahorra, Alfaro, Tudela, Alagó, Saragossa, Casp, Mequinensa, Faió, Riba-roja d'Ebre, Flix, Ascó, Móra d'Ebre, Xerta, Aldover, Tortosa, Amposta, Sant Jaume d'Enveja i Deltebre.
L'Ebre va ser escenari d'una de les batalles més importants de la guerra civil espanyola.
[edita] Cabal
L'Ebre pateix les seves crescudes més freqüents a l'estació freda, d'octubre a març, tot i que a vegades s'allargen al tram final fins al maig; les d'estació freda solen estar lligades al règim pluvial oceànic, mentre que les primaverals son fruit de la fossa de les neus dels Pirineus. Els estiatges es produeixen a l'estiu: de juliol a octubre, a Miranda de Ebro i de finals d'agost i primers de setembre a Tortosa.
Les seves aigües s'aprofiten en nombrosos punts per al regadiu mitjançant canals com l'Imperial, el Tauste i, al tram final, els canals de la Dreta i l'Esquerra de l'Ebre, que neixen a l'assut de Xerta. El seu cabal es regula pels embassaments de Mequinensa i Riba-roja. Aquests embassaments produeixen actualment que el Delta pateixi un fenomen de regressió, ja que aturen els sediments que haurien d'arribar a la desembocadura.
Desemboca al mar Mediterrani a Deltebre, al Parc Natural del Delta de l'Ebre, que va ser creat l'any 1983 per la Generalitat de Catalunya, prop de Deltebre i Sant Jaume d'Enveja (Tarragona), formant un gran delta on l'Illa de Buda parteix el corrent en dos braços principals (gola Nord i de Migjorn). El Delta de l'Ebre és la zona humida més important de Catalunya i la seva superfície total és de 7.736 hectàrees.
Quin nom reben els revolts que dibuixa en el seu reorregut?
[edita] Conca
L'origen de la conca de l'Ebre va ser la formació dels Pirineus que va produir, en compensació, l'enfonsament de la vall de l'Ebre. Els principals massissos muntanyosos que la delimiten són els Pirineus, al nord, el Sistema Ibèric, al sud, i els Pics d'Europa al seu naixement. Recull les aigües dels rius del vessant meridional dels Pirineus (Arga, Aragó, Gállego, Cinca i Segre) i del vessant NE de la serralada Ibèrica (Jalón, Jiloca, Guadalop, Matarranya). La conca s'estén per part de les comunitats autònomes de Cantàbria, Castella i Lleó, País Basc, La Rioja, Navarra, Aragó, Castella-La Manxa, País Valencià i Catalunya. També comprén el principat d'Andorra (445 km²) i petites parts de França (502 km²).[2]
[edita] Afluents principals
[edita] Pel marge esquerre
|
[edita] Pel marge dret
|
[edita] Transvasaments
Actualment hi ha 8 transvasaments en funcionament que són els següents:
- Ebro-Besaya: és reversible, data de 1982, comunica l'embassament de l'Ebre amb la conca del Saja-Besaya al nord. La seva funció es garantir el subministrament a l'àrea industrial de Torrelavega.
- Alto de Tornos-Capçalera del Cerneja (Nela): escassa entitat, abasteix petites poblacions de la Conca del Nord de Santander, (Cantàbria).
- Cerneja-Ordunte: situat al riu Cerneja, transvasa cabals de l'embassament de Ordunte per abastir Bilbao, data de 1961.
- Zadorra-Arratia: situat a la capçalera del Zadorra, abasteix Bilbao a través del salt de Barazar.
- Alzania-Oria: situat a la capçalera del riu Alzania, afluent del riu Araquil, té escassa entitat, i es destina a la producció hidroeléctrica, data de 1927.
- Carol-Ariége: situat a França, aprofitament hidroelectricitat. Torna els cabals.
- Siurana-Riudecanyes: situat al riu Siurana, Tarragona, està destinat a usos agrícoles i urbans.
- Ebre-Camp de Tarragona: abastiment urbà i industrial de Tarragona, 55 hm3 el 1997.
L'únic transvasament que aporta aigua a l'Ebre és d'Araviana, que subministra aigua a Ólvega.
