Eclíptica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
En aquesta imatge presa per la sonda lunar Clementine l'any 1994 es poden veure diversos cossos del sistema solar alineats sobre el pla de l'eclíptica. De dreta a esquerra: la Lluna iluminada des de darrere per la Terra (no es veu), el Sol sortint de darrere la Lluna i els planetes Saturn, Mart i Mercuri.

El pla de l'eclíptica és el pla geomètric que conté l'òrbita de la Terra. L'eclíptica és la intersecció del pla de l'eclíptica amb l'esfera celeste. També es pot definir com el camí aparent del Sol, al llarg d'un any, sobre el fons d'estrelles fixes respecte a un observador terrestre.

L'eclíptica és un cercle màxim que actualment forma un angle de 23° 27′ amb el pla de l'equador celeste, angle conegut amb el nom d'obliqüitat de l'eclíptica i fou mesurada per primera vegada per l'astrònom grec Eratòstenes en el segle III aC, que va obtenir un valor de 23° 51′ 19″, encara que alguns historiadors suggereixen que el càlcul d'aquest va ser de 24º, devent-se el refinament posterior a Claudi Ptolemeu.

Evidentment aquest camí aparent del Sol és el resultat del desplaçament de la Terra al voltant del Sol, de manera que l'eclíptica correspon en realitat el pla de l'òrbita terrestre. Com l'any té prop de 365,25 dies i al i tenir la circumferència 360º el Sol aparenta recórrer aproximadament un grau cada dia al llarg de l'eclíptica. Aquest moviment és d'oest a est i oposat al moviment est a oest de l'esfera celest.

En qualsevol època de l'any se'ns mostren durant la nit les estreles situades en el costat oposat al sol, ja que quan la Terra gira i es fa de dia, per efecte de la llum solar, les estreles situades en la seva mateixa direcció romanen ocultes a la nostra vista. Les constel·lacions, a mesura que la Terra gira al voltant del sol, van desplaçant-se en el cel nocturn al llarg de l'any, desapareixent de la nostra vista i tornant a aparèixer en la mateixa posició just un any després. Tal cosa succeeix, això no obstant, en les proximitats de l'eclíptica, ja que a mesura que allunyem la nostra mirada de tal pla, siga al sud o al nord (segons l'hemisferi en què ens trobem), el moviment de les estreles amb el pas dels dies i mesos és cada vegada menor, arribant a romandre virtualment immòbils al llarg de l'any en les proximitats dels pols celests com ho està l'Óssa Major visible en l'hemisferi nord, referència que ha permés als navegants durant segles allunyar-se de les perilloses costes durant la nit mantenint el rumb cap a port segur.

El terme eclíptica prové del fet que els eclipsis es poden produir precisament quan la Lluna creua l'eclíptica (els punts de creuament s'anomenen nodes). L'eclíptica està dividida convencionalment en 12 trams en què estan situades altres tantes constel·lacions que constituïxen el zodíac, de manera que cada mes el sol recorre un dels signes del zodíac, precisament aquell que no veiem durant la nit.

L'eclíptica talla a l'equador celeste en dos punts oposats denominats equinoccis. Quan el sol apareix pels equinoccis, la duració del dia i de la nit és aproximadament la mateixa en tota la Terra (12 hores). El punt de l'eclíptica més al nord respecte de l'equador celeste es denomina solstici d'estiu en el hemisferi nord i solstici d'hivern en l'hemisferi sud; i el punt més al sud rep les denominacions oposades. És precisament la falta de perpendicularitat entre l'eix de rotació propi de la Terra i el pla de l'eclíptica la responsable de les estacions.

L'òrbita de la Lluna està inclinada aproximadament 5º respecte de l'eclíptica. Si durant la lluna nova o lluna plena, aquesta creua l'eclíptica, es produïx un eclipsi, de sol o de lluna respectivament.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eclíptica Modifica l'enllaç a Wikidata