Eco de Reus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de publicacions periòdiquesEco de Reus

Modifica el valor a Wikidata
Tipusperiòdic Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Llenguacastellà Modifica el valor a Wikidata
Data d'inici16 abril 1814 Modifica el valor a Wikidata
Data de finalització14 maig 1814 Modifica el valor a Wikidata
FundadorJaume Josep Ardèvol i Cabrer Modifica el valor a Wikidata
Lloc de publicacióReus Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Ideologialiberalisme Modifica el valor a Wikidata

Eco de Reus va ser una publicació bisetmanal reusenca fundada per Jaume Ardèvol per defensar la Constitució de Càdis i la monarquia constitucional[1] que sortí del 16 d'abril al 14 de maig de 1814. Porta el lema: "Año 7o. de la regeneración española, y 3o. de la Constitución".

Història[modifica]

El 27 de març de 1814 el Periódico Político y Mercantil de la Villa de Reus, també dirigit per Ardèvol, anuncia que en sortirà un altre "muy en breve, cuyo primer objeto será hacer conocer al pueblo las discusiones y decretos del Soberano Congreso y la marcha del pueblo español acia [sic] la prosperidad nacional. Este periódico se denominará el Eco".[2] El 15 d'abril se'n publicà un prospecte en el qual es justificava la seva aparició al·legant la llibertat d'impremta i avisant que "en el Eco se publicarán artículos comunicados, y discursos relativos al bien general de la nación" i que defensaria per sobre de tot la Constitució.[3] La Constitució serà, com ja s'anunciava, el tema constant de la revista, des del seu primer número fins al darrer. El contingut dels articles explica en termes senzills el llenguatge polític i defensa la convicció que el Rei jurarà la Constitució i no retornarà a l'absolutisme, ja que si ho fes, "[podría] imponer entre el trono y el pueblo [...] una distancia inmensa, convirtiendo la autoridad paternal del rey en un tirano exacrable".[4]

Continguts[modifica]

Polemitzà sistemàticament amb El Centinela de la Patria en Reus, imprès a Tarragona, dirigit pel Pare Rius, franciscà, i pel dominic reusenc Tomàs Gatell, i que defensava les postures més reaccionàries de l'absolutisme. La finalitat de l'Eco era mantenir l'esperança en la pervivència de la Constitució i intentar influir en l'opinió pública de la necessitat de la llibertat per a poder garantir el progrés i la reconstrucció del país després de la guerra del francès. Els articles anaven sempre signats amb pseudònims: "El Labrador", "Un oficial del ejército"... o amb inicials: B.F. y J., D.S.A. Tenia diversos apartats: "Constitución", "Notícias nacionales", Noticias extrangeras", "Córtes" i publicava també poemes patriòtics. Segons l'historiador reusenc Andreu de Bofarull els redactors principals foren Jaume Ardèvol i mossèn Marraco, rector de Vila-seca.[5] També hi publicà Marià Fonts, segons el biògraf Josep Olesti, que va ser alcalde de Reus el 1820, a l'inici del Trienni liberal.[6]

Aspectes tècnics[modifica]

Publicat en mida foli a dues columnes, sortia dos cops per setmana i s'imprimia per Joaquim Artigas a la Imprenta de los Amigos de la Constitución. La capçalera era tipogràfica.

Localització[modifica]

Referències[modifica]

  1. Trill, Xavier. «Introducció». A: El Eco de Reus (1814) i El Centinela de la pátria en Reus (1814). Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1997, p. XI. 
  2. «Nueva publicación». Periódico Político y Mercantil de la Villa de Reus, Núm. 86, 27-III-1814, pàg. 348.
  3. «Prospecto». Prospecto del Eco de Reus, 15-III-1814, pàg. 1.
  4. A.B. «Quatro palabras sobre el estado de la opinión». Eco de Reus, Núm. 2, 19-IV-1814, pàg. 5.
  5. Bofarull, Andreu de. Anales históricos de Reus. Reus: Imprenta de Pedro Sabater, 1845, p. Vol. II p. 155. 
  6. Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 275. 
  7. «Eco de Reus». [Consulta: 20-I-2014].
  8. «Eco de Reus». Arxivat de l'original el 2014-02-20. [Consulta: 3-II-2014].

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]