Economia d'Hongria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Economia d'Hongria
Moneda Fòrint
Organitzacions comercials OMC, Unió Europea, OCDE
Estadístiques[1]
PIB rànquing 55è (2011)[2]
PIB (en PPP) 195,6 miliards (2011)
Taxa del PIB 1,7% (2011)
PIB per capita 19.600 (2011)
PIB per sector agricultura 4,1%, indústria 29,1%, comerç i serveis 66,7% (2011)
Inflació 3,9% (2011)
Població sota el llindar de pobresa 13,9% (2010)
Força laboral 4.261.000 (2011)
Ocupació laboral per sector agricultura 4,7 %, indústria 30,9 %, comerç i serveis 64,4% (2010)
Taxa d'atur 10,9% (2011)
Indústries principals mineria, metal·lúrgia, materials de construcció, aliments processats, tèxtils, productes químics (especialment productes farmacèutics), vehicles de motor
Socis comercials[1]
Exportacions 107,1 miliards (2011)
Socis principals Alemanya 25%, Romania 5,7%, Àustria 5,4%, Eslovàquia 5,4%, Itàlia 5%, França 4,8%, Regne Unit 4,6% (2010)
Importacions 101,5 miliards (2011)
Socis principals Alemanya 24,7%, Rússia 8,5%, República Popular de Xina 8,4%, Àustria 6,2%, Eslovàquia 4,9%, Polònia 4,7%, Països Baixos 4,4%, Itàlia 4,3% (2010)
Finances públiques[1]
Deute extern 185 miliards (2011)
Ingressos 74,03 miliards (2011)
Despeses 68,16 miliards (2011)
Nota: dades monetàries en dòlars (US$)

Hongria, en entrar a la Unió Europea esperava modernitzar la seva agricultura, estabilitzar la seva economia i assegurar-la en les crisis, modernitzar i ampliar les seves infraestructures i rebre ajudes econòmiques per al desenvolupament de les seves regions. Així com altres economies de l'Europa de l'Est, va fer una transició d'una economia centralitzada i planificada per una economia de mercat en els anys 1990. Avui el sector privat respon per 80% del producte interior brut del país.[1] Les inversions i la possessió d'empreses hongareses per estrangers acumulen més de 60 mil milions de dòlars des de 1989. Les mesures d'austeritat proposades pel FMI van reduir el dèficit pressupostari de més del 9% en 2006 per 3,3% del PIB en 2008.[1]

Dades històriques[modifica | modifica el codi]

L'economia hongaresa abans de la Segona Guerra Mundial va ser orientada principalment cap a agricultura i fabricació a petita escala. La posició estratègica d'Hongria a Europa i la seva manca alta relativa de recursos naturals també han dictat una confiança tradicional en el comerç exterior. A principis dels anys 1950, el govern comunista va obligar la industrialització ràpida després del model Estalinista estàndard en un esforç a animar una economia més autosuficient. L'activitat més econòmica va ser conduïda per empreses nacionals o cooperatives i granges estatals. En 1968, l'autosuficiència Estalinista va ser substituïda per "el Nou Mecanisme Econòmic," que va tornar a obrir Hongria al comerç exterior, va donar la llibertat limitada als funcionaments del mercat, i va permetre que un nombre limitat de petits negocis funcionés en el sector de serveis.[3]

Encara que Hongria gaudís d'una de les economies més liberals i econòmicament avançades de l'antic Bloc oriental, tant a agricultura com a indústria van començar a sofrir d'una manca d'inversió en els anys 1970, i la deute extern neta d'Hongria es va elevar considerablement — d'1 mil milions de dòlar en 1973 a 15 mil milions de dòlars en 1993 en gran part gràcies a subvencions de consumidor i companyies estatals poc rendibles. Davant l'estancament econòmic, Hongria va optar per intentar la liberalització addicional passant una llei sobre la formació de joint ventures, creant un impost sobre la renda, i afiliant-se al Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial. Cap a 1988, Hongria havia desenvolupat un sistema bancari de dos nivells i havia decretat la legislació corporativa significativa que va preparar el terreny per a les reformes orientades pel mercat ambicioses dels anys postcomunistes.[4]

El govern Antall de 1990-94 va començar reformes de mercat amb mesures d'alliberament comercials i de preus, un règim fiscal renovat, i un sistema bancari basat al mercat naixent. Com a resultat del col·lapse dels mercats de l'Est Europeu i de la no adaptació de les empreses estatals per competir amb empreses estrangeres, la producció industrial es va reduir un 50% entre 1989 i 1994.[4] El 1996 les mesures d'austeritat del ministre Lajos Bokros van produir una millora en la situació financera externa i fiscal interna, i van millorar la confiança del consumidor.[4]

En 1995 el fòrint es va tornar convertible per a totes les transaccions comptables, i l'any següent, amb l'admissió a l'OCDE, també per a totes les transaccions de capital.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Economia d'Hongria Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 The World Factbook. Consultat lo 3 de desembre de 2012
  2. https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2001rank.html
  3. globalEDGE. «Hungary Statistics». [Consulta: 3 de desembre de 2012].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 US State.gov. «Hungary (01/30/2012)».