Economia d'Indonèsia
| Economia d'Indonèsia | |
|---|---|
| Moneda | Rupia d'Indonèsia |
| Organitzacions comercials | Organització Mundial del Comerç, Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic, Cooperació Econòmica de l'Àsia-Pacífic |
| Estadístiques[1] | |
| PIB rànquing | 16è (2010)[2] |
| PIB (en PPP) | 1.033 miliards (2010) |
| Taxa del PIB | 6% (2010) |
| PIB per capita | 4.300 (2010) |
| PIB per sector | agricultura 16,5%, indústria 46,4%, comerç e serveis 37,1% (2010)[1] |
| Inflació | 5,1% (2010) |
| Població sota el llindar de pobresa | 13,33% (2010) |
| Força laboral | 116,5 milions (2010) |
| Ocupació laboral per sector | agricultura 38,3 %, indústria 12,8 %, comerç i serveis 48,9% (2010)[1] |
| Taxa d'atur | 7,1 (2010) |
| Indústries principals | petroli i gas natural, tèxtills, robes, calçats, mineria, ciment, fertilitzants químics, productes de fusta, cautxú, aliments, turisme |
| Socis comercials[1] | |
| Exportacions | 146,3 miliards (2010) |
| Productes d'exportació | petroli i gas natural, electrodomèstics elèctrics, productes de fusta, tèxtills, cautxú |
| Socis principals | Japó 17,28%, Singapur 11,29%, Estats Units 10,81%, República Popular de Xina 7,62%, Corea del Sud 5,53%, Índia 4,35%, Taiwan 4,11%, Malàisia 4,07% (2009) |
| Importacions | 111,1 miliards (2010) |
| Productes d'importació | Maquinària i equipament, substàncies químiques, combustibles, aliments |
| Socis principals | Singapur 24,96%, República Popular de Xina 12,52%, Japó 8,92%, Malàisia 5,88%, Corea del Sud 5,64%, Estats Units 4,88%, Tailàndia 4,45% (2009) |
| Finances públiques[1] | |
| Deute extern | 196,1 miliards (2010) |
| Ingressos | 119,5 miliards (2010) |
| Despeses | 132,9 miliards (2010) |
| Nota: dades monetàries en dòlars (US$) | |
Indonèsia ha resistit a la crisi financera global de manera relativament tranquil·la, a causa del motor principal del seu creixement econòmic ser el consum intern. La creixent inversió econòmica realitzada tant per inversors locals quant per estrangers, també ajuda a mantenir el sòlid creixement. Malgrat el creixement de l'economia haver caigut dels més del 6% el 2007 i 2008 pels 4,5% el 2009, en 2010 va tornar al nivell dels 6%[1].
El país és un dels primers països exportadors de petroli, estany i cautxú del món, la major part de la seva població continua vinculada a l'agricultura de subsistència, a la pesca i a l'explotació forestal. Els negocis o les empreses industrials en mans d'indonesis han estat tradicionalment pocs, i la producció se centrava en articles per a l'exportació. Al començament de la dècada de 1960, el govern, per corregir el balanç d'una economia colonial, va nacionalitzar les empreses estrangeres. Amb les polítiques d'estabilització governamentals i amb grans summes de diners procedents de les ajudes de l'exterior, l'economia indonèsia, que gairebé va caure en la fallida abans de 1966, va començar a mostrar símptomes d'una forta recuperació.
El 2011 el govern indonesi confronta els desafiaments de millorar la infraestructura del país i al mateix temps atendre les preocupacions de preservació del medi ambient, particularment de les selves del país[1].
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/id.html
- ↑ https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2001rank.html
  |
Açò és un esborrany sobre economia. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
