Economia d'Iran
| Economia d'Iran | |
|---|---|
| Moneda | Rial iranià |
| Organitzacions comercials | OMC, ECO, OPEP, GECF |
| Estadístiques[1] | |
| PIB rànquing | 16è (2009)[2] |
| PIB (en PPP) | 876 miliards (2009) |
| Taxa del PIB | 2,6% (2009) |
| PIB per capita | 12.900 (2009) |
| PIB per sector | agricultura 10,9%, indústria %, comerç i serveis 43,9% (2009) |
| Inflació | 10,8 (2009) |
| Població sota el llindar de pobresa | 18% (2007) |
| Força laboral | 25,02 milions (2009) |
| Ocupació laboral per sector | agricultura 25%, indústria 31%, comerç i serveis 45% (2007) |
| Taxa d'atur | 13,2 |
| Indústries principals | petroli, petroquímics, fertilitzants, soda càustica, tèxtils, ciment i altres materials de construcció, aliments (especialment sucre i olis vegetals), materials ferrosos i no-ferrosos, armas |
| Socis comercials[1] | |
| Exportacions | 70,16 miliards (2009) |
| Socis principals | República Popular de Xina 15%, Japó 14%, Índia 9,2%, Corea del Sud 6,4%, Turquia 6,4%, Italia 4,5% (2008) |
| Importacions | 57,16 miliards (2009) |
| Socis principals | Emirats Àrabs Units 18,8%, República Popular de Xina 12,6%, Alemanya 9,%, Corea del Sud 6,8%, Rússia 5,2%, Itàlia 5%, França 4,1% (2008) (2008) |
| Finances públiques[1] | |
| Deute extern | 21,77 miliards (2008) |
| Ingressos | 97,71 miliards (2009) |
| Despeses | 84,78 miliards (2009) |
| Nota: dades monetàries en dòlars (US$) | |
L'economia d'Iran és una economia de transició on un creixement de força laboral contínuament fort no porta aparellat un creixement econòmic real el que porta el nivell de desocupació a un nivell considerablement més alt que les estimacions oficials de 11%[1]. Segons els experts, el creixement econòmic anual per sobre del 5% és el que es necessitaria per mantenir el ritme de 900.000 nous treballadors cada any.
Aquesta economia està marcada per un sector públic ineficient, la dependència del sector petrolífer (que proporciona el 85% dels ingressos del govern) i polítiques estatals que creen grans distorsions[1]. L'explotació del petroli en el segle XX ha provocat que tant l'extracció del cru, el seu refinament i l'elaboració de productes derivats, sigui la principal font de riquesa del modern Iran. El golf Pèrsic conté els dos terços de les reserves mundials de petroli lleuger. Per a l'any 2005 s'estimava que era el cinquè país productor de petroli, amb uns 3.979.000 de barrils calculats per dia. L'Estat és el propietari d'aquests recursos petrolífers, per la qual cosa en part l'economia iraniana és planificada.
En gener de 2012, la Unió Europea va prendre la decisió de deixar d'importar petroli iranià a partir de l'estiu com a pressió contra el desenvolupament nuclear a Iran,[3] al que aquest país va respondre amb l'amenaça de tallar el subministrament de petroli a la UE de manera immediata.[4]
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Economia d'Iran |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/ir.html
- ↑ https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2001rank.html
- ↑ Vilaweb, La UE veta les importacions de petroli de l'Iran, 23 de gener de 2012.
- ↑ RTVE, El petróleo prende el conflicto por el programa nuclear iraní, 29 de gener de 2012. (castellà)
