Economia d'Islàndia
De Viquipèdia
| Economia d'Islàndia | |
|---|---|
| Moneda | Corona islandesa |
| Organitzacions comercials | OMC, AELC, OCDE |
| Estadístiques[1] | |
| PIB rànquing | 131è (2008)[2] |
| PIB (en PPP) | 12,15 miliards (2008) |
| Taxa del PIB | -3,5%% (2008) |
| PIB per capita | 39.900 (2008) |
| PIB per sector | primari 5% secundari 26,5% terciari 68,5% (2008) |
| Inflació | 13,4% (2008) |
| Població sota el llindar de pobresa | sense informació |
| Força laboral | 166.000 (2008) |
| Ocupació laboral per sector | primari 3% secundari 19% terciari 78% (2007) |
| Taxa d'atur | 9,4% (2009) |
| Indústries principals | |
| Socis comercials[1] | |
| Exportacions | 6.846 miliards (2008) |
| Socis principals | Països Baixos 21,3%, Alemanya 13,3%, Regne Unit 13,2%, República d'Irlanda 7,7%, Estats Units 7,3%, Espanya 4,6%, Japó 4,3% (2007) |
| Importacions | 6.543 miliards (2008) |
| Socis principals | Estats Units 13,7%, Alemanya 12,2%, Suècia 10,2%, Dinamarca 7,5%, Països Baixos 5,7%, Regne Unit 5,4%, Xina 5,1%, Noruega 4,6% (2007) |
| Finances públiques[1] | |
| Deute extern | 3.073 milions (2002) |
| Ingressos | 7.582 milions |
| Despeses | 7.159 milions (2008) |
| Nota: dades monetàries en dòlars (US$) | |
L' economia d'Islàndia fa referència a la macroeconomia i política econòmica d'Islàndia, a més de tot el que faci referència a l'econmia del país.
Abans de la crisi financera islandesa del 2008, Islàndia tenia alt creixement econòmic, una equilibrada distribució de riquesa i baixa desocupació[1]. Després de la crisi, les prioritats del govern van passar a ser l'estabilització de la corona islandesa, la contenció de l'inflació i del dèficit pressupostari, la reestructuració del sector financer i la diversificació de l'economia.
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Economia d'Islàndia |
