Economia de Bèlgica
| Economia de Bèlgica | |
|---|---|
| Moneda | Euro |
| Organitzacions comercials | OMC, Unió Europea, OCDE |
| Estadístiques[1] | |
| PIB rànquing | 30è (2009)[2] |
| PIB (en PPP) | 381,4 miliards (2009) |
| Taxa del PIB | -3,4% (2009) |
| PIB per capita | 36.600 (2009) |
| PIB per sector | agricultura 0,8%, indústria 24,5%, comerç e serveis 74,7% (2009) |
| Inflació | 0% (2009) |
| Població sota el llindar de pobresa | 15,2% (2007) |
| Força laboral | 5,01 milions (2009) |
| Ocupació laboral per sector | agricultura 2%, indústria 35 %, comerç e serveis 73 % (2007) |
| Taxa d'atur | 8,3% (2009) |
| Indústries principals | productes d'enginyeria i de metall, muntatge de vehicles motoritzats, equipaments de transport, instruments científics, processament d'aliments i begudes, substàncies químiques, metalls bàsics, tèxtils, vidre, petroli |
| Socis comercials[1] | |
| Exportacions | 296,1 miliards (2009) |
| Socis principals | Alemanya 19,8%, França 17,4%, Països Baixos 12,2%, Regne Unit 7,2%, Estats Units 4,8%, Itàlia 4,7% (2008) |
| Importacions | 315 miliards (2009) |
| Socis principals | Països Baixos 19,4%, Alemanya 17,2%, França 11%, Regne Unit 5,7%, Estats Units 5,5%, República Popular de Xina 4,1% (2008) |
| Finances públiques[1] | |
| Deute extern | 1 354 miliards (2008) |
| Ingressos | 204,9 miliards (2009) |
| Despeses | 230,9 miliards (2009) |
| Nota: dades monetàries en dòlars (US$) | |
La moderna economia de mercat de la Bèlgica és beneficiada per la localització geogràfica privilegiada del país en la Europa, per una xarxa de transports bastant desenvolupada, i per una base industrial i comercial diversificada[1]. La indústria està concentrada principalment a la regió de Flandes, al nord.
Amb pocs recursos naturals, el país importa grans quantitats de matèries primeres i exporta principalment manufacturats. El resultat és una economia molt depenent dels mercats mundials.
Prop de 3/4 del comerç del país és fet amb altres països de la Unió Europea[1]. En 2009 l'economia del país va sofrir una retracció de 2,7%, el desocupació va créixer lleugerament i el dèficit pressupostari va empitjorar a causa de l'ajuda en gran escala al sector financer. Tres grans bancs van rebre aportacions de capital del govern[1]. El dèficit pressupostari va créixer per 4,8% del PIB en 2010, mentre el deute públic superava els 100% del PIB el mateix any[1].
L'economia belga de 1945 fins avui[modifica]
Quan la Segona Guerra Mundial va acabar, les economies de la immensa part d'Europa estaven destrossades: l'atur era molt important i la guerra havia portat la fam i la misèria a gran part del continent, incloent-hi Bèlgica.
Però malgrat tot, en poc més de 10 o 15 anys Bèlgica, i part d'Europa, ressuscitava gràcies als ajuts econòmics del pla Marshall.
Actualment, els belgues cobren anualment (de mitjana) més de $ 25.000, i disfruten de la 6a societat més benestar d'acord amb l'Índex de Desenvolupament Humà ("IDH").
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Economia de Bèlgica  |
