Economia de Bolívia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Economia de Bolívia
Moneda Boliviano
Organitzacions comercials OMC, CAN, Unasur
Estadístiques[1]
PIB rànquing 92è (2013)[2]
PIB (en PPP) 58.34 miliards (2013)
Taxa del PIB 6.5% (2013)
PIB per capita 5 500 (2013)
PIB per sector agricultura 9.2%, indústria 38.5%, serveis 52.3%
Inflació 5.9% (2013)
Població sota el llindar de pobresa 48.6% (2010)
Força laboral 4.922.000 (2013)
Ocupació laboral per sector agricultura 32%, indústria 20%, serveis 48% (2013)
Taxa d'atur 7.4% (regions urbanes, 2013)
Indústries principals mineria, fundició, petroli, aliments i begudes, tabac, artesania, robes, joieria
Socis comercials[1]
Exportacions 12.56 miliards (2013)
Productes d'exportació gas natural, soja i derivats, petroli cru, zinc, estany
Socis principals Brasil 41.8%, Estats Units 18.4%, Argentina 7.3%, Peru 4.9% (2012)
Importacions 8 224 milions (2013)
Productes d'importació derivats de petroli, plàstics, paper, avions i peces, aliments processats, automòbils, insecticides
Socis principals Chile 21.3%, Brasil 20.3%, Argentina 10.9%, Estats Units 10.1%, Peru 6.5%, Venezuela 6.2%, República Popular de la Xina 4.9% (2012)
Finances públiques[1]
Deute extern 7 429 milions (2013)
Ingressos 14.55 miliards (2013)
Despeses 13.95 miliards (2013)
Nota: dades monetàries en dòlars (US$)
Mines de Potosí.

Bolívia és un dels més pobres i menys desenvolupats països d'Amèrica Llatina. Després d'una desastrosa crisi econòmica en el començament dels anys 1980, van ser fetes reformes econòmiques que van incentivar la inversió privada, van estimular el creixement econòmic i van disminuir la pobresa durant els anys 1990.[1]

El període 2003-2005 va ser caracteritzat per inestabilitat política, tensions racials, i violentes protestes contra plans econòmics - després abandonats - d'exportar les grans reserves de gas natural recentment descobertes als grans mercats del hemisferi nord. El 2005 el govern va aprovar una controvertida llei d'hidrocarburs que va augmentar significativament els royalties i va exigir que les empreses estrangeres, que operaven sota contractes de risc, lliuressin la seva producció a la companyia estatal a un preu fixat. Els alts preus dels hidrocarburs van produir un superàvit fiscal el 2008, però la recessió global el 2009 va reduir el creixement.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Economia de Bolívia