Economia de Bolívia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Economia de Bolívia
Moneda Boliviano
Organitzacions comercials OMC, Mercosur (associat), Unasur
Estadístiques[1]
PIB rànquing 91è (2009)[2]
PIB (en PPP) 45,13 miliards (2009)
Taxa del PIB 91% (2009)
PIB per capita 2,8 (2009)
PIB per sector agricultura 11,3%, indústria %, comerç e serveis 51,8% (2008)
Inflació 4,3 (2009)
Població sota el llindar de pobresa 60% (2006)
Força laboral 4.536.000 (2009)
Ocupació laboral per sector agricultura 40%, indústria 17%, comerç e serveis 43% (2006)
Taxa d'atur 8,5% (2009)
Indústries principals mineria, fosa, petroli], aliments i begudes, tabac, artesania, roba
Socis comercials[1]
Exportacions 4 837 milions (2009)
Productes d'exportació gas natural, soja i derivats, petroli, minerals de zinc i estany
Socis principals Brasil 60,1%, Estats Units 8,3%, Japó 4,1% (2008)
Importacions 4 166 milions (2009)
Productes d'importació derivats de petroli, plàstics, paper, avions i peces, automòbils, insecticides,soja
Socis principals Brasil 29,4%, Argentina 15,7%, Estats Units 10,1%, Chile 9,1%, Perú 6,9%, República Popular de Xina 4,6% (2008)
Finances públiques[1]
Deute extern 5 349 milions (2009)
Ingressos 7 946 milions (2009)
Despeses 8 319 milions (2009)
Nota: dades monetàries en dòlars (US$)

Bolívia és un dels més pobres i menys desenvolupats països de Amèrica Llatina. Després d'una desastrosa crisi econòmica en el començament dels anys 1980, van ser fetes reformes econòmiques que van incentivar la inversió privada, van estimular el creixement econòmic i van disminuir la pobresa durant els anys 1990.[1]

El període 2003-2005 va ser caracteritzat per inestabilitat política, tensions racials, i violentes protestes contra plans econòmics - després abandonats - d'exportar les grans reserves de gas natural recentment descobertes als grans mercats del hemisferi nord. El 2005 el govern va aprovar una controvertida llei d'hidrocarburs que va augmentar significativament els royalties i va exigir que les empreses estrangeres, que operaven sota contractes de risc, lliuressin la seva producció a la companyia estatal a un preu fixat. Els alts preus dels hidrocarburs van produir un superàvit fiscal el 2008, però la recessió global el 2009 va reduir el creixement.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Economia de Bolívia