Economia de Fiji
| Economia de Fiji | |
|---|---|
| Moneda | dòlar fijià |
| Organitzacions comercials | OMC, Sparteca |
| Estadístiques[1] | |
| PIB rànquing | 168è (2009)[2] |
| PIB (en PPP) | 3 594 milions (2009) |
| Taxa del PIB | -1% (2009) |
| PIB per capita | 3.800 (2009) |
| PIB per sector | agricultura 8,9%, indústria 13,5%, comerç e serveis 77,6% (2004) |
| Inflació | 4,8 (2009) |
| Població sota el llindar de pobresa | 25,5% (1991) |
| Força laboral | 355 000 (2007) |
| Ocupació laboral per sector | agricultura 70 %, indústria, comerç e serveis 30 % (2001) |
| Taxa d'atur | 7,6% (1999) |
| Indústries principals | turisme, sucre, roba, copra, or, plata, fusta, petites indústries domèstiques |
| Socis comercials[1] | |
| Exportacions | 1 202 milions (2006) |
| Socis principals | Estats Units 15,7%, Regne Unit 12%, Austràlia 10,6%, Samoa 5,4%, Tonga 4,8%, Japó 4,2%, Nova Zelanda 4% (2008) |
| Importacions | 3 120 milions (2006) |
| Socis principals | Singapur 29,9%, Austràlia 20,1%, Nova Zelanda 15,2%, República Popular de Xina 5,3%, Índia 4,5% (2008) |
| Finances públiques[1] | |
| Deute extern | 127 milions (2004) |
| Ingressos | 1 363 milions (2009) |
| Despeses | 1 376 milions (2009) |
| Nota: dades monetàries en dòlars (US$) | |
Fiji, dotada de recorses forestales, minerales e de pesca, es una de las economias pus desvolopada del Pacific, e mai se possedisca un vast sector de subsistencia. Las exportacions de sucre, las remesas de los sieus ciutadans residents a l'estrangièr e una creissenta indústria de turisme - que recep 400 a 500 mil visitants per an - son las principalas fonts de devisas extèrnas[1].
El principal recurs agrícola de Fiji és la canya de sucre. Aquest conreu ha donat lloc a quatre grans indústries sucreres, tres de les quals a Viti Levu. La producció de sucre representa més d'un 50 % de les exportacions de Fiji. La indústria de sucre recebèt particularament accès especial a l'Unió Europea, mas li caldrà èsser afectada per la politica de l'UE de talh de subsidis al sucre. La produccion de sucre es responsabla per 1/3 de l'activitat industriala del país[1]. Altres conreus són els cocoters dels quals hom extreu copra i oli de coco, bananes, gingebre, palma oliera i una mica de tabac per a l'exportació, arròs, mandioca, moniatos, nyam, blat de moro, cacauets, fruites i verdures diverses, per al consum interior.
La indústria manufacturera disposa de poques matèries primeres (metalls preciosos, pedra de construcció, fusta, alguns conreus i productes ramaders). L'electricitat procedeix de centrals tèrmiques que consumeixen petroli importat.
La indústria del turisme foguèt afectada per un cop d'estat lo 2006 e la siá recuperacion es incerta. Lo 2007 l'arribada de visitantas queiguec 6%, en resultant de pèrdas d'aucupacions en lo sector, aital coma una casuda de 7% del PIB[1]. Hom obté un complement alimentari de la ramaderia i també de la pesca, la industrialització de la qual es modernitza. Hom extreu or a Vatukuola.
