Economia de Fiji

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Economia de Fiji
Moneda dòlar fijià
Organitzacions comercials OMC, Sparteca
Estadístiques[1]
PIB rànquing 168è (2009)[2]
PIB (en PPP) 3 594 milions (2009)
Taxa del PIB -1% (2009)
PIB per capita 3.800 (2009)
PIB per sector agricultura 8,9%, indústria 13,5%, comerç e serveis 77,6% (2004)
Inflació 4,8 (2009)
Població sota el llindar de pobresa 25,5% (1991)
Força laboral 355 000 (2007)
Ocupació laboral per sector agricultura 70 %, indústria, comerç e serveis 30 % (2001)
Taxa d'atur 7,6% (1999)
Indústries principals turisme, sucre, roba, copra, or, plata, fusta, petites indústries domèstiques
Socis comercials[1]
Exportacions 1 202 milions (2006)
Socis principals Estats Units 15,7%, Regne Unit 12%, Austràlia 10,6%, Samoa 5,4%, Tonga 4,8%, Japó 4,2%, Nova Zelanda 4% (2008)
Importacions 3 120 milions (2006)
Socis principals Singapur 29,9%, Austràlia 20,1%, Nova Zelanda 15,2%, República Popular de Xina 5,3%, Índia 4,5% (2008)
Finances públiques[1]
Deute extern 127 milions (2004)
Ingressos 1 363 milions (2009)
Despeses 1 376 milions (2009)
Nota: dades monetàries en dòlars (US$)

Fiji, dotada de recorses forestales, minerales e de pesca, es una de las economias pus desvolopada del Pacific, e mai se possedisca un vast sector de subsistencia. Las exportacions de sucre, las remesas de los sieus ciutadans residents a l'estrangièr e una creissenta indústria de turisme - que recep 400 a 500 mil visitants per an - son las principalas fonts de devisas extèrnas.[1]

El principal recurs agrícola de Fiji és la canya de sucre. Aquest conreu ha donat lloc a quatre grans indústries sucreres, tres de les quals a Viti Levu. La producció de sucre representa més d'un 50 % de les exportacions de Fiji. La indústria de sucre recebèt particularament accès especial a la Unió Europea, mas li caldrà èsser afectada per la politica de la UE de talh de subsidis al sucre. La produccion de sucre es responsabla per 1/3 de l'activitat industriala del país.[1] Altres conreus són els cocoters dels quals hom extreu copra i oli de coco, bananes, gingebre, palma oliera i una mica de tabac per a l'exportació, arròs, mandioca, moniatos, nyam, blat de moro, cacauets, fruites i verdures diverses, per al consum interior.

La indústria manufacturera disposa de poques matèries primeres (metalls preciosos, pedra de construcció, fusta, alguns conreus i productes ramaders). L'electricitat procedeix de centrals tèrmiques que consumeixen petroli importat.

La indústria del turisme foguèt afectada per un cop d'estat lo 2006 e la siá recuperacion és incerta. Lo 2007 l'arribada de visitantas queiguec 6%, en resultant de pèrdas d'aucupacions en lo sector, aital coma una casuda de 7% del PIB.[1] Hom obté un complement alimentari de la ramaderia i també de la pesca, la industrialització de la qual es modernitza. Hom extreu or a Vatukuola.

Referències[modifica | modifica el codi]