Economia de Guinea Bissau

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Economia de Guinea Bissau
Moneda Franc CFA de l'Àfrica Occidental
Organitzacions comercials OMC, Unió Africana
Estadístiques[1]
PIB rànquing 189è (2010)[2]
PIB (en PPP) 1 769 milions (2010)
Taxa del PIB 1,8% (2010)
PIB per capita 1100 (2010)
PIB per sector agricultura 62%, indústria 12%, comerç i serveis 26% (1999)
Inflació 3,8% (2010)
Població sota el llindar de pobresa sense informació
Força laboral 632.700 (2007)
Ocupació laboral per sector agricultura 82%, indústria, comerç i serveis 18 % (2000)
Taxa d'atur sense informació
Indústries principals processament de productes agrícoles, cervesa, begudes sense alcohol
Socis comercials[1]
Exportacions 133 milions (2006)
Productes d'exportació peix, carideu, drupa d'anacard, cacauet, cors de palmeres, xapes de fusta
Socis principals Índia 62,21%, Nigèria 31,28%, Portugal 1,48% (2009)
Importacions 200 milions (2006)
Productes d'importació aliments, màquines i equipaments de transport, derivats de petroli
Socis principals Portugal 17,33%, Senegal 13,66%, Països Baixos 9,27%, Índia 9,11%, Tailàndia 5,2%, Brasil 4,49% (2009)
Finances públiques[1]
Deute extern 941,5 milions (2000)
Ingressos sense informació
Despeses sense informació
Nota: dades monetàries en dòlars (US$)

Un dels països més pobres del món, l'economia legal de la Guinea Bissau depèn principalment de l'agropecuària i de la pesca, però el narcotràfic és probablement el tipus de comerç més rendible.[1] Les plantacions d'anacard van créixer considerablement en els últims anys. El país exporta peix i fruits del mar així com petites quantitats de maní, palmito (cor de la palmera) i fusta.[1]

L'arròs és el principal cultiu i aliment bàsic. No obstant això, els combats entre les tropes del govern recolzades per Senegal, i una junta militar van destruir molt de la infraestructura i van causar gran perjudici a l'economia en 1998. La guerra civil va portar a una reducció del 28% del producte interior brut aquell any, amb una recuperació parcial en el període 1999-2002.[1] La producció agrícola va caure alguna cosa entorn de 17% durant el conflicte, així com la producció de drupas d'anacard van caure fins a 30%. Empitjorant la situació, l'any 2000 el preu de la drupa d'anacard va caure 50% al mercat internacional, augmentant la dificultat començada amb devastació de la guerra civil.

Al desembre de 2003 el Banc Mundial, el FMI i la UNDP van ser forçats a intervenir per subministrar auxili pressupostari d'emergència en un total de US$ 107 milions per a l'any de 2004, la qual cosa va representar més del 80% del pressupost del país.[1] La combinació de perspectives econòmiques limitades, un govern central feble i dirigit per una facció i una posició geogràfica favorable van fer aquest país de l'Àfrica Occidental una escala del narcotràfic cap a l'Europa,[1] utilitzant especialment diverses illes deshabitades de l'Arxipèlag dels Bijagós. S'estima que passin pel país 1 miliard de dòlars en narcòtics per any.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]