Economia de Guinea Bissau
| Economia de Guinea Bissau | |
|---|---|
| Moneda | Franc CFA de l'Àfrica Occidental |
| Organitzacions comercials | OMC, Unió Africana |
| Estadístiques[1] | |
| PIB rànquing | 189è (2010)[2] |
| PIB (en PPP) | 1 769 milions (2010) |
| Taxa del PIB | 1,8% (2010) |
| PIB per capita | 1100 (2010) |
| PIB per sector | agricultura 62%, indústria 12%, comerç i serveis 26% (1999) |
| Inflació | 3,8% (2010) |
| Població sota el llindar de pobresa | sense informació |
| Força laboral | 632.700 (2007) |
| Ocupació laboral per sector | agricultura 82%, indústria, comerç i serveis 18 % (2000) |
| Taxa d'atur | sense informació |
| Indústries principals | processament de productes agrícoles, cervesa, begudes sense alcohol |
| Socis comercials[1] | |
| Exportacions | 133 milions (2006) |
| Productes d'exportació | peix, carideu, drupa d'anacard, cacauet, cors de palmeres, xapes de fusta |
| Socis principals | Índia 62,21%, Nigèria 31,28%, Portugal 1,48% (2009) |
| Importacions | 200 milions (2006) |
| Productes d'importació | aliments, màquines i equipaments de transport, derivats de petroli |
| Socis principals | Portugal 17,33%, Senegal 13,66%, Països Baixos 9,27%, Índia 9,11%, Tailàndia 5,2%, Brasil 4,49% (2009) |
| Finances públiques[1] | |
| Deute extern | 941,5 milions (2000) |
| Ingressos | sense informació |
| Despeses | sense informació |
| Nota: dades monetàries en dòlars (US$) | |
Un dels països més pobres del món, l'economia legal de la Guinea Bissau depèn principalment de l'agropecuària i de la pesca, però el narcotràfic és probablement el tipus de comerç més rendible[1]. Les plantacions d'anacard van créixer considerablement en els últims anys. El país exporta peix i fruits del mar així com petites quantitats de maní, palmito (cor de la palmera) i fusta[1].
El arròs és el principal cultiu i aliment bàsic. No obstant això, els combats entre les tropes del govern recolzades per Senegal, i una junta militar van destruir molt de la infraestructura i van causar gran perjudici a l'economia en 1998. La guerra civil va portar a una reducció del 28% del producte interior brut aquell any, amb una recuperació parcial en el període 1999-2002[1]. La producció agrícola va caure alguna cosa entorn de 17% durant el conflicte, així com la producció de drupas d'anacard van caure fins a 30%. Empitjorant la situació, l'any 2000 el preu de la drupa d'anacard va caure 50% al mercat internacional, augmentant la dificultat començada amb devastació de la guerra civil.
Al desembre de 2003 el Banc Mundial, el FMI i la UNDP van ser forçats a intervenir per subministrar auxili pressupostari d'emergència en un total de US$ 107 milions per a l'any de 2004, la qual cosa va representar més del 80% del pressupost del país[1]. La combinació de perspectives econòmiques limitades, un govern central feble i dirigit per una facció i una posició geogràfica favorable van fer aquest país de la Àfrica Occidental una escala del narcotràfic cap a l'Europa[1], utilitzant especialment diverses illes deshabitades del Arxipèlag dels Bijagós. S'estima que passin pel país 1 miliard de dòlars en narcòtics per any.[3]
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 The World Factbook consultat el 14 de març 2011
- ↑ https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2001rank.html
- ↑ Droga retorna à Guiné-Bissau opais.co.mz, 8 de junho de 2010
