indústria 7,4%, construcció civil 12,6%, transport i comunicacions 5%, comerç a l'engròs i al detall 12,5%, restaurants i hotels 12,7%, jocs d'atzar 14%, sector públic 6%, serveis financers 2,1%, altres serveis i l'agricultura 27,7% (2008)
Les activitats econòmiques principals de Macau són el turisme (que va créixer molt en quantitat, amb l'arribada de xinesos després de 1999) i l'explotació de casinos (font del 70% dels impostos). Després de l'obertura de l'exploració de casinos a la competència estrangera el 2001, el territori va atreure centenars de milions de dòlars en inversions estrangeres, tornant Macau el principal centre de joc del món.[1]
En oposició a Hong Kong, que és bastant industrialitzada i 50 vegades major en extensió territorial, Macau té com destaqui industrial solament el sector tèxtil. Malgrat haver estat aconseguida per la crisi asiàtica de 1998 i per la recessió mundial de 2001, la seva economia va créixer un 9,5% el 2002. Amb el terme del monopoli sobre els casinos, tres grans empreses van obtenir llicència per explotar el joc, comprometent-se a invertir US$ 2,2 mil milions.
(2017) 
