Economia de Malàisia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Economia de Malàisia
Moneda Ringgit
Organitzacions comercials OMC, ASEAN, APEC, IOR-ARC
Estadístiques[1]
PIB rànquing 30è (2012)[2]
PIB (en PPP) 506,7 miliards (2012)
Taxa del PIB 5,6% (2012)
PIB per capita 17 200 (2012)
PIB per sector agricultura 11,4%, indústria 40,2%, serveis 48,3% (2012)
Inflació 1,7% (2012)
Població sota el llindar de pobresa 3,8% (2012)
Força laboral 12.900.000 (2012)
Ocupació laboral per sector agricultura 11%, indústria 36% serveis 53% (2012)
Taxa d'atur 3% (2012)
Indústries principals Península malaia: processament i fabricació de cautxú i oli de palmell, petroli i gas natural, fabricació lleugera, fàrmacs, tecnologia mèdica, electrònica, processament de fusta. Sabah: fusta, producció de petroli i gas. Sabah: processament de productes agricòlas, producció i refinatge de petroli, processament de fusta
Socis comercials[1]
Exportacions 247 miliards (2012)
Productes d'exportació semiconductors e equipaments electròniques, oli de palmell, petroli i gas natural liquefat, fusta i derivats, cautxú, tèxtil, productes químiques, panells solars
Socis principals   Singapur 13,6%, República Popular de la Xina 12,6%, Japó 11,8%, Estats Units 8,7%, Tailàndia 5,4%, Hong Kong 4,3%, Índia 4,2%, Austràlia 4,1% (2012)
Importacions 181,6 miliards (2012)
Productes d'importació electrònics, màquines, derivats de petroli, plàstic, vehicles, productes de ferro i acer, productes químiques
Socis principals República Popular de la Xina 15,1%, Singapur 13,3%, Japó 10,3%, Estats Units 8,1%, Tailàndia 6%, Indonèsia 5,1%, Corea del Sud 4,1% (2012)
Finances públiques[1]
Deute extern 99,93 miliards (2012)
Ingressos 67,31 miliards (2012)
Despeses 80,89 miliards (2012)
Nota: dades monetàries en dòlars (US$)

Malàisia, un país de renda mitjana, es va transformar des dels anys 1970 d'un simple productor de productes primaris en una economia multi-sectorial emergent. Després d'arribar al poder el 2003, el primer ministre Abdullah Ahmad Badawi va intentar portar l'economia més enllà de les cadenes productives que agregaven valor als productes primaris, atraient inversions en sectors d'alta tecnologia, tecnologia mèdica i producció de fàrmacs.[1] L'administració de Najib Razak continua els esforços amb la intenció de desenvolupar el mercat intern i deixar l'economia menys depenent de les exportacions.[1]

Com a país productor de petroli i gas natural, Malàisia va guanyar amb l'alça de preus de les fonts d'energia, malgrat l'augment dels preus de la nafta i gasoil haver forçat el govern a reduir els subsidis d'aquests productes.[1]

Ambient empresarial[modifica | modifica el codi]

Segons el Banc Mundial Malàisia és el 18r país més fàcil per fer negocis. La millora del posicionament del país va ser a causa de la major facilitat (1r) en l'obtenció de crèdit, la protecció dels inversors (4r millor) i transfronterera relacions comercials (29r millor). L'estudi cobreix una llista de 183 països.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 CIA. «The World Factbook». [Consulta: 9 de novembre de 2013].
  2. https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2001rank.html
  3. «Economy Rankings». The World Bank. [Consulta: 4 d'octubre de 2012].