Economia de Malta
| Economia de Malta | |
|---|---|
| Moneda | Euro |
| Organitzacions comercials | OMC, Unió Europea |
| Estadístiques[1] | |
| PIB rànquing | 149è (2010)[2] |
| PIB (en PPP) | 10,21 miliards (2010) |
| Taxa del PIB | 2% (2010) |
| PIB per capita | 25.100 (2010) |
| PIB per sector | agricultura 1,7%, indústria 17,4%, comerç i serveis 80,9% (2007) |
| Inflació | 1,7% (2010) |
| Població sota el llindar de pobresa | sense informació |
| Força laboral | 174.000 (2009) |
| Ocupació laboral per sector | agricultura 1,6 %, indústria 22,8 %, comerç i serveis 75,6% (2009) |
| Taxa d'atur | 7% (2009) |
| Indústries principals | Turisme, electrònics, construcció i manutenció de vaixells, construcció civil, aliments i begudes, fàrmacs, sabates, robes, tabac, serveis d'aviació, serveis financers, serveis de tecnologia d'informació |
| Socis comercials[1] | |
| Exportacions | 2 954 milions (2010) |
| Productes d'exportació | materials elèctrics, equips mecànics, peixos i crustacis s, productes farmacèutics, materials impresos |
| Socis principals | Alemanya 13,3%, Singapur 12,5%, França 11,4%, Estats Units 9,4%, Hong Kong 6,5%, Regne Unit 5,9%, Itàlia 4,8% (2009) |
| Importacions | 4 074 milions (2010) |
| Productes d'importació | combustibles minerals i petroli, màquines elèctriques, màquines no elèctriques, avions i altres equipaments de transport, plàstics i altres béns semielaborats, aliments, begudes, tabac |
| Socis principals | Itàlia 24,4%, Regne Unit 11,7%, Alemanya 9,3%, França 7,6%, República Popular de Xina 4,2% (2009) |
| Finances públiques[1] | |
| Deute extern | 41,02 miliards (2010) |
| Ingressos | 3 136 milions (2010) |
| Despeses | 3 405 milions (2010) |
| Nota: dades monetàries en dòlars (US$) | |
Malta solament produeix el 20% dels aliments que consumeix, té subministrament limitat d'aigua dolça i no posseeix fonts d'energia pròpies[1]. La posició geogràfica del país, entre l' Unió Europea i Àfrica fa que sigui un port d'entrada d'immigració il·legal[1].
El sector financer ha crescut en els últims anys, i va aconseguir escapar de la crisi econòmica del 2008-2009. Localment s'atribueix això a l'estabilitat del sector bancari del país i a la seva prudents pràctiques de maneig de riscos de préstecs[1]. La recessió econòmica mundial i l'alça de preus de aigua i electricitat van afectar l'economia del país, que és molt depenent del comerç exterior, de la indústria - especialment d'electrònics i fàrmacs - i del turisme, però el creixement va tornar quan l'economia mundial es va recuperar. Després d'una retracció d'1,2% el 2009 el país va créixer 2% el 2010[1].
Per a l'entrada a la Unió Europea es van privatitzar algunes empreses que es trobaven sota el control de l'estat i es van liberalitzar els mercats. L'1 de gener de 2008 es va incorporar, al costat de Xipre, a la zona euro.
