Economia de Malta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Economia de Malta
Moneda Euro
Organitzacions comercials OMC, Unió Europea
Estadístiques[1]
PIB rànquing 149è (2010)[2]
PIB (en PPP) 10,21 miliards (2010)
Taxa del PIB 2% (2010)
PIB per capita 25.100 (2010)
PIB per sector agricultura 1,7%, indústria 17,4%, comerç i serveis 80,9% (2007)
Inflació 1,7% (2010)
Població sota el llindar de pobresa sense informació
Força laboral 174.000 (2009)
Ocupació laboral per sector agricultura 1,6 %, indústria 22,8 %, comerç i serveis 75,6% (2009)
Taxa d'atur 7% (2009)
Indústries principals Turisme, electrònics, construcció i manutenció de vaixells, construcció civil, aliments i begudes, fàrmacs, sabates, robes, tabac, serveis d'aviació, serveis financers, serveis de tecnologia d'informació
Socis comercials[1]
Exportacions 2 954 milions (2010)
Productes d'exportació materials elèctrics, equips mecànics, peixos i crustacis s, productes farmacèutics, materials impresos
Socis principals Alemanya 13,3%, Singapur 12,5%, França 11,4%, Estats Units 9,4%, Hong Kong 6,5%, Regne Unit 5,9%, Itàlia 4,8% (2009)
Importacions 4 074 milions (2010)
Productes d'importació combustibles minerals i petroli, màquines elèctriques, màquines no elèctriques, avions i altres equipaments de transport, plàstics i altres béns semielaborats, aliments, begudes, tabac
Socis principals Itàlia 24,4%, Regne Unit 11,7%, Alemanya 9,3%, França 7,6%, República Popular de Xina 4,2% (2009)
Finances públiques[1]
Deute extern 41,02 miliards (2010)
Ingressos 3 136 milions (2010)
Despeses 3 405 milions (2010)
Nota: dades monetàries en dòlars (US$)

Malta solament produeix el 20% dels aliments que consumeix, té subministrament limitat d'aigua dolça i no posseeix fonts d'energia pròpies.[1] La posició geogràfica del país, entre la Unió Europea i Àfrica fa que sigui un port d'entrada d'immigració il·legal.[1]

El sector financer ha crescut en els últims anys, i va aconseguir escapar de la crisi econòmica del 2008-2009. Localment s'atribueix això a l'estabilitat del sector bancari del país i a la seva prudents pràctiques de maneig de riscos de préstecs.[1] La recessió econòmica mundial i l'alça de preus de aigua i electricitat van afectar l'economia del país, que és molt depenent del comerç exterior, de la indústria - especialment d'electrònics i fàrmacs - i del turisme, però el creixement va tornar quan l'economia mundial es va recuperar. Després d'una retracció d'1,2% el 2009 el país va créixer 2% el 2010.[1]

Per a l'entrada a la Unió Europea es van privatitzar algunes empreses que es trobaven sota el control de l'estat i es van liberalitzar els mercats. L'1 de gener de 2008 es va incorporar, al costat de Xipre, a la zona euro.

Referències[modifica | modifica el codi]