Economia de Togo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Economia de Togo
Moneda Franc CFA de l'Àfrica Occidental
Organitzacions comercials OMC, Unió Africana
Estadístiques[1]
PIB rànquing 161è (2012)[2]
PIB (en PPP) 7 024 milions (2012)
Taxa del PIB 5% (2012)
PIB per capita 1 100 (2012)
PIB per sector agricultura 45,7%, indústria 21,4%, serveis 33% (2012)
Inflació 2,8% (2012)
Població sota el llindar de pobresa 32% (1989)
Força laboral 2.595.000 (2007)
Ocupació laboral per sector agricultura 65%, indústria 5%, serveis 30% (1998)
Taxa d'atur sense informació
Indústries principals mineria de fosfat, processament agrícola, ciment, artesania, tèxtil, begudes
Socis comercials[1]
Exportacions 893,8 milions (2012)
Productes d'exportació reexportacions, cotó, fosfat, cafè, cacau
Socis principals República Popular de la Xina 10.7%, Burkina Faso 8.3%, Índia 8.3%, Benin 8.2%, Níger 6.3%, Alemanya 5.7%, Ghana 4.8%, Indonèsia 4.7% (2011)
Importacions 1 492 milions (2012)
Productes d'importació màquines i equipments, aliments, derivats de petroli
Socis principals República Popular de la Xina 32.5%, França 8.7%, Bèlgica 7.9%, Índia 6.2%, Estats Units 5.1%, Regne Unit 4.6% (2011)
Finances públiques[1]
Deute extern 1,64 miliards (2009)
Ingressos 729,6 milions (2012)
Despeses 872,2 milions (2012)
Nota: dades monetàries en dòlars (US$)
Mineria de fosfat a Togo.

La petita economia de Togo depèn de l'agricultura comercial i de subsistència, que empra el 65% de la seva força de treball. Cacau, cafè i cotó general el 40% dels ingressos d'exportació, sent el cotó el més important producte exportat. Així i tot és necessari importar alguns aliments bàsics.[1] Alguns productes destinades al consum intern són el blat de moro, la mandioca i el mill que permeten en aquests moments garantir un mínim alimentós als togolesos.

Togo és el 4è productor mundial de fosfat[1] que existeixen prop de 60 milions de t en reserves, extraient una mica més d'1 milió anual. Els majors problemes de les explotacions deriven de la falta d'inversions tecnològiques en els processos industrials i de captació del material i l'esgotament de les mines de més fàcil accés.

El comerç està circumscrit gairebé en exclusiva a Lomé que, a través del seu port, canalitza la majoria de les exportacions i importacions a Mali, Níger i Burkina Faso, així com les reexportacions de productes com cigarrets, perfums i vehicles de segona mà.

L'emissió de segells postals és també una important font d'ingrés per a la seva economia.

Togo arrossega un deute important pel procés de industrialització que va emprendre en els anys 70 del segle XX, sobretot en indústria manufacturera (tèxtil, etc). Això va coincidir amb les ajudes del Fons Monetari Internacional per a un ajust econòmic, al costat de préstecs del Banc Mundial, que van haver de ser renegociats en 1994 davant el fracàs de les polítiques de privatització i el descens del nivell d'ocupació i empobriment social. Aquesta situació, no obstant això, no ha millorat i el país es troba pendent de la condonació de tota o part del deute extern en 2005 de conformitat amb la política empresa per la Unió Europea i Estats Units.

Referències[modifica | modifica el codi]