Economia de Tonga

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Economia de Tonga
Moneda pa'anga
Organitzacions comercials OMC, Sparteca
Estadístiques[1]
PIB rànquing 210è (2009)[2]
PIB (en PPP) 551,7 milions (2009)
Taxa del PIB -0,5% (2009)
PIB per capita 4.600 (2009)
PIB per sector agricultura 25%, indústria 17%, comerç i serveis 57% (2006)
Inflació 5,9% (2009)
Població sota el llindar de pobresa 24% (2004)
Força laboral 39.960 (2009)
Ocupació laboral per sector agricultura 31,8%, indústria 30,6%, comerç i serveis 37,6% (2003)
Taxa d'atur 13% (2004)
Indústries principals turisme, construcció, pesca
Socis comercials[1]
Exportacions 22 milions (2006)
Socis principals Estats Units 28,2%, Japó 11,4%, Nova Zelanda 11,4%, Taiwan 9,5%, Fiji 6,8%, Samoa 5,7%, Austràlia 4,6%, Corea del Sud 4,2%, Hong Kong 4,1% (2008)
Importacions 139 milions (2006)
Socis principals Fiji 36,9%, Nova Zelanda 24%, Estats Units 9,3%, Austràlia 8,9%, República Popular de Xina 5% (2008)
Finances públiques[1]
Deute extern 80,7 milions (2004)
Ingressos 80,48 milions (2008)
Despeses 109,8 milions (2008)
Nota: dades monetàries en dòlars (US$)

Tonga té una economia petita i oberta, i una base d'exportació reduïda a pocs productes agrícoles. Els principals són la carabassa, vainilla i el ñame. Incloent-se també el peix, els productes primaris representen el 2/3 de les exportacions. El país importa una gran quantitat d'aliments, especialment de Nova Zelanda.[1]

El país depèn també de les remeses de diners de les comunitats tonganesos residents en l'exterior per equilibrar el seu dèficit comercial. El turisme representa la segona font d'ingressos del país: el 2006 39.000 persones van visitar el país.[1]

El govern estimula el desenvolupament del sector privat, incentivant especialment les inversions, mentre concentra les despeses públiques en salut i educació. Tonga té una infraestructura bàsica raonable i un servei social desenvolupat. L'elevada taxa d'atur entre els joves, el creixement de la inflació, les pressions per reformes democràtiques i el creixement de les despeses en serveis socials són els principals desafiaments del govern.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]