Economia de Trinitat i Tobago
 |
Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent. |
| Moneda | Dòlar de Trinitat i Tobago | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Organitzacions comercials | OMC, Caricom | ||||||
| Estadístiques | |||||||
| PIB nominal | 22.104.775.828,46 $  (2017) | ||||||
| PIB (en PPP) | 27,14 miliards (2012) | ||||||
| Rànquing PIB | 115è (2012) | ||||||
| Taxa del PIB | 0,4% (2012) | ||||||
| PIB per càpita | 20 400 (2012) | ||||||
| PIB (PPP) per càpita | 31.644,685 dòlars Geary-Khamis (2017) | ||||||
| PIB per sector | agricultura 0,3%, indústria 57,8%, comerç i serveis 41,9% (2012) | ||||||
| Inflació | 9,2% (2012) | ||||||
| Taxa de creixement real | −5,1 % (2016) | ||||||
| Població sota el llindar de pobresa | 17% (2007) | ||||||
| Força laboral | 615.800 (2012) | ||||||
| Ocupació laboral per sector | agricultura 3,8%, indústria i extracció 12,8%, construcció 20,4%, serveis 62,9% (2007) | ||||||
| Taxa d'atur | 5,6% (2012) | ||||||
| Indústries principals | petroli i productes petrolífers, gas natural liquat (GNL), metanol, amoníac, urea, productes d'acer, begudes, processament d'aliments, ciment, tèxtils de cotó | ||||||
| Socis comercials | |||||||
| |||||||
| |||||||
| Finances públiques | |||||||
| Deute extern | 4 557 milions (2012) | ||||||
| Ingressos | 7 654 milions (2012) | ||||||
| Despeses | 7 933 milions (2012) | ||||||
| Reserves totals | 8.892.396.937 $ (2017) | ||||||
| Nota: dades monetàries en dòlars (US$) | |||||||
L'economia de Trinitat i Tobago durant l'any 2002, ha experimentat un índex de creixement del 3,2%. Això es deu a 9 anys consecutius de veritable creixement després de 8 anys de recessió. El govern del primer ministre Patrick Manning ha seguit la política macroeconòmica del govern anterior, tractant d'atreure les inversions al país. A llarg termini, sembla que va a produir-se un gran creixement, un creixement que anirà estretament lligat al desenvolupament dels hidrocarburs, la petroquímica, i el sector siderúrgic, que suposarà augments significatius en les exportacions de Trinitat i Tobago. A més, el país segueix els seus esforços en la diversificació de serveis, el turisme, la indústria i l'agricultura.
Així doncs, el gran índex de creixement de Trinitat i Tobago ha produït excedents que són exportats, encara sense deixar d'importar, ja que l'extensió industrial i l'augment de consum així ho requereixen. Per tant, la ràtio de deutes ha passat d'un 15,4% en 1997 a un 4,4% en 2002. L'atur disminueix lentament: ha passat d'un 12,1% en 2001 a un 10,4% en 2002.
El país va guanyar reputació de lloc excel·lent per a negocis internacionals, i ha tingut una de les més altes taxes de creixement de Llatinoamèrica.[1] Són extensos els camps petroliers, i el país compta amb tres plantes de refineria i petroquímica en l'oest; el petroli és el principal producte d'exportació; també en l'oest s'obté gas natural i asfalt; és notable el llac d'asfalt de 46 ha prop de La Brea, en el sud-oest de l'illa; a més s'extreu bauxita. Entre les Antilles Menors, Trinitat i l'holandesa Curaçao són les que han aconseguit major desenvolupament industrial, però en el cas de Trinitat la industrialització està associada a una notable producció agrícola, de la qual manca Curaçao.
Les xarxes de ferrocarrils (12,9 km) i carreteres (7.258 km en 1968) permeten el transport de les mercaderies de producció nacional cap a Port of Spain, el principal port d'altura, i de les mercaderies importades d'altres països. Donada la seva excel·lent situació geogràfica, Trinitat compta amb el servei de nombroses empreses de navegació marítima i de companyies de transport aeri.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Economia de Trinitat i Tobago |
- ↑ CIA. «The World Factbook». Arxivat de l'original el 2017-11-24. [Consulta: 18 juliol 2013].