Economia de Zimbàbue
| Moneda | dòlar americà, rand, pula, lliura esterlina | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Organitzacions comercials | OMC | ||||||
| Estadístiques | |||||||
| PIB nominal | 17.845.821.400 $  (2017) | ||||||
| PIB (en PPP) | 6 909 milions (2012) | ||||||
| Rànquing PIB | 160è (2012) | ||||||
| Taxa del PIB | 5% (2012) | ||||||
| PIB per càpita | (2012) | ||||||
| PIB (PPP) per càpita | 2.433,718 dòlars Geary-Khamis (2017) | ||||||
| PIB per sector | agricultura 20,3%, indústria 25,1%, comerç i serveis 54,6% (2012) | ||||||
| Inflació | 8,3% (2012) | ||||||
| Taxa de creixement real | 0,5 % (2016) | ||||||
| Població sota el llindar de pobresa | 68% (2004) | ||||||
| Força laboral | 3.909.000 (2012) | ||||||
| Ocupació laboral per sector | agricultura 66%, industria 10%, servicis 24% (1996) | ||||||
| Taxa d'atur | 95% (2009) | ||||||
| Indústries principals | minería (carbó, or, platina, coure, níquel, estany, argila), acer; productes de fusta; ciment, productes químiques, fertilitzants, robes calçats, aliments i begudes | ||||||
| Socis comercials | |||||||
| |||||||
| |||||||
| Finances públiques | |||||||
| Deute extern | 6 975 milions (2012) | ||||||
| Ingressos | sense informació | ||||||
| Despeses | sense informació | ||||||
| Reserves totals | 292.621.249 $ (2017) | ||||||
| Nota: dades monetàries en dòlars (US$) | |||||||
L'economia de Zimbàbue era una de les més fortes de l'Àfrica, però es va deteriorar enormement a partir de la presa del poder de Robert Mugabe. En els últims anys l'atur ha arribat al 94%[1] i la inflació va arribar al 100.000%,[2] la major del món, seguit pel 40% de Birmània.
L'economia del país va tornar a créixer malgrat que la incertesa política va continuar. Després d'una dècada de recessió, entre el 1998 i el 2008 Zimbàbue va registrar un creixement de més del 9% a l'any entre el 2010 i el 2011, abans de caure al 5% el 2012,[3] en part a causa de les males collites i als baixos ingressos amb l'exportació de diamants.[3]
El país té reserves de cromita, carbó, amiant, coure, níquel, or, ferro i platí. No obstant això, els problemes polítics i la major taxa de Sida del món obstaculitzen el seu progrés. Les polítiques de Mugabe en matèria de reforma agrària han portat amb si agitacions internes, desplaçaments de la població, una inflació desorbitada i la incapacitat del país per proveir a la seva població.
Crisi[modifica]
El govern de Zimbàbue s'enfronta a una àmplia varietat de difícils problemes en la seva economia. Aquests problemes inclouen una notòria falta de divises, hiperinflació i escassetat de provisions i articles. La seva participació en la guerra del 1998 al 2002 en la República Democràtica del Congo, per exemple, va significar un retrocés de centenars de milions de dòlars de la seva economia.[4] El molt necessitat suport de l'FMI no va arribar, a causa que el govern de Zimbàbue va fracassar a aconseguir els objectius pressupostaris. La taxa d'inflació es va incrementar d'un 32% per any el 1998 al 586% a finals de 2005, mentre el tipus de canvi va baixar de 24 dòlars zimbabuesos per US$ a 85,000 per US$ en la mateixa època.
Fins al 2009 Zimbàbue va tenir la taxa d'inflació més alta de tots els països del món. El març de 2008 la inflació va aconseguir el 100.000% i, una taxa de canvi d'1 dòlar USA per 30.000.000 de dòlars zimbabuesos. En aquell any, el dòlar nord-americà, el rand sud-africà, la lliura esterlina i la pula de Botswana van ser adoptades com a moneda.
Les exportacions agrícoles, minerals i el turisme constitueixen la principal via d'entrada de divises estrangeres.[5] Zimbabue és el país que manté la relació comercial més important amb Sud-àfrica en el continent africà.[6]
La dinàmica decadent de l'economia nacional ha estat principalment atribuïda a la mala gestió i a la descomposició del govern de Mugabe i a l'expropiació de les terres de més de 4000 grangers blancs durant la controvertida redistribució de la terra de l'any 2000.[7][8][9][10]
La Zimbabwe Conservation Task Force va publicar un informe al juny de 2007 que estimava la mort d'un 60% de la biosfera salvatge del país des de 2000. L'informe també adverteix que la pèrdua de vida juntament amb la desforestació salvatge és potencialment perillosa per a la indústria turística.[11]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Economia de Zimbàbue |
- ↑ «Fundación Sur - El paro en Zimbabue alcanza el 94%». Fundación Sur, 29-01-2009. Arxivat de l'original el 2015-04-23. [Consulta: 24 febrer 2009].
- ↑ «Zimbabue compra por Internet para sortear una inflación del 100.000%». ELPAIS.com, 03-04-2008. [Consulta: 24 febrer 2009].
- ↑ 3,0 3,1 CIA. «The World Factbook». Arxivat de l'original el 2020-04-16. [Consulta: 29 juny 2013].
- ↑ Organised Violence and Torture in Zimbabwe in 1999 Arxivat 2010-06-02 a Wayback Machine., 1999, Zimbabwe Human Rights NGO Forum
- ↑ Country Profile - Zimbabwe Arxivat 2008-02-26 a Wayback Machine., Foreign Affairs and International Trade Canada: “Since the country is well endowed with natural resources such as minerals, arable land and wildlife, many opportunities lie in resource-based activities such as mining, agriculture and tourism, and their downstream industrial activities.”
- ↑ «Zimbabwe-South Africa economic relations Since 2000». Arxivat de l'original el 2008-01-01. [Consulta: 3 desembre 2007]. "Zimbabwe remains South Africa's most important trading partner in Africa"
- ↑ CNN. «Zimbabwe President Mugabe labels white farmers 'enemies'». Arxivat de l'original el 2008-12-11. [Consulta: 18 abril 2000].
- ↑ Robinson, Simon. A Tale of Two Countries Arxivat 2019-10-18 a Wayback Machine., Time Magazine, 18 de febrer de 2002
- ↑ Zimbabwe forbids white farmers to harvest, USA Today, 24 de juny de 2002
- ↑ White farmers under siege in Zimbabwe, BBC, 15 d'agost de 2002
- ↑ Nick Wadhams. «Zimbabwe's Wildlife Decimated by Economic Crisis». Nairobi: National Geographic News, 01-08-2007. [Consulta: 5 agost 2007].