Economia de l'Uruguai

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Economia de l'Uruguai
Moneda Peso uruguaià
Organitzacions comercials OMC, Mercosur, Unasur
Estadístiques[1]
PIB rànquing 92è (2009)[2]
PIB (en PPP) 44,52 miliards (2009)
Taxa del PIB 1,7% (2009)
PIB per capita 12.700 (2009)
PIB per sector agricultura 9,5%, indústria 22,5%, comerç i serveis 68% (2009)
Inflació 7,3% (2009)
Població sota el llindar de pobresa 27,4% (2006)
Força laboral 1.636.000 (2009)
Ocupació laboral per sector agricultura 9 %, indústria 15 %, comerç i serveis 76% (2007)
Taxa d'atur 7,9% (2009)
Indústries principals aliments, màquines elèctriques, equipament de transport, derivats de petroli, tèxtills, productes químics, begudes
Socis comercials[1]
Exportacions 6,32 miliards (2009)
Socis principals Brasil 18,7%, República Popular de Xina 8,5%, Argentina 7,3%, Alemanya 6,5%, Mèxic 4,9%, Països Baixos 4,5%, Rússia 4,4% (2008)
Importacions 6.576 milions (2009)
Socis principals Argentina 19,6%, Brasil 17,9%, República Popular de Xina 11%, Estats Units 9,7%, Paraguai 6,5%, Nigèria 4,5% (2008)
Finances públiques[1]
Deute extern 12,61 miliards (2009)
Ingressos 8.841 milions (2009)
Despeses 9.666 milions (2009)
Nota: dades monetàries en dòlars (US$)

L'economia de l'Uruguai està basada granment en les exportacions de productes agropecuaris, en una mà d'obra molt qualificada, i alts nivells de despeses socials. Després d'un creixement de 5% a l'any entre 1996 i 1998, l'economia va sofrir una recessió entre 1999 i 2002, després de les crisis econòmiques dels veïns i principals del Mercosur, Brasil i Argentina. Com a exemple, Argentina va retirar grans summes de dipòsits dels bancs uruguaians entre 2001 i 2002, la qual cosa va resultar en una especulació amb la moneda uruguaiana i un creixement de l'atur. El PIB en aquests dos anys va caure gairebé 20%, sent 2002 el pitjor any de la crisi[1]. Una renegociació del deute amb el sector privat en 2003 va restaurar la confiança pública. Gràcies a això, i la una arribada dels preus de les commodities exportades pel país, l'economia va tornar a créixer, arribant a aproximadament 8% a l'any entre el 2004 i el 2008. El 2009 el creixement va ser amb prou feines 1,7% però el país no va sofrir una recessió gràcies a eficients polítiques monetària i fiscal adoptades[1].

Característiques [modifica]

Els bestiars oví i boví són els més importants; carn, llana, cuir i altres subproductes van constituir sempre les principals exportacions. De menor rellevància per a l'economia són els cultius agrícoles, entre ells, el blat, el arròs i la soia.

Els recursos minerals són escassos, però la indústria ha crescut gràcies a les importacions de combustibles i matèries primeres. La principal indústria és l'alimentosa, seguida per la tèxtil i la química. Una indústria que ha crescut a la fi del segle XX i principis del XXI és la del programari, la que està efectuant reeixides exportacions no tradicionals.

La xarxa de carreteres és bona i el turisme creix ràpidament. El turisme i els serveis financers constitueixen importants recursos econòmics.

Referències [modifica]