Economia de l'Uruguai
| Economia de l'Uruguai | |
|---|---|
| Moneda | Peso uruguaià |
| Organitzacions comercials | OMC, Mercosur, Unasur |
| Estadístiques[1] | |
| PIB rànquing | 92è (2009)[2] |
| PIB (en PPP) | 44,52 miliards (2009) |
| Taxa del PIB | 1,7% (2009) |
| PIB per capita | 12.700 (2009) |
| PIB per sector | agricultura 9,5%, indústria 22,5%, comerç i serveis 68% (2009) |
| Inflació | 7,3% (2009) |
| Població sota el llindar de pobresa | 27,4% (2006) |
| Força laboral | 1.636.000 (2009) |
| Ocupació laboral per sector | agricultura 9 %, indústria 15 %, comerç i serveis 76% (2007) |
| Taxa d'atur | 7,9% (2009) |
| Indústries principals | aliments, màquines elèctriques, equipament de transport, derivats de petroli, tèxtills, productes químics, begudes |
| Socis comercials[1] | |
| Exportacions | 6,32 miliards (2009) |
| Socis principals | Brasil 18,7%, República Popular de Xina 8,5%, Argentina 7,3%, Alemanya 6,5%, Mèxic 4,9%, Països Baixos 4,5%, Rússia 4,4% (2008) |
| Importacions | 6.576 milions (2009) |
| Socis principals | Argentina 19,6%, Brasil 17,9%, República Popular de Xina 11%, Estats Units 9,7%, Paraguai 6,5%, Nigèria 4,5% (2008) |
| Finances públiques[1] | |
| Deute extern | 12,61 miliards (2009) |
| Ingressos | 8.841 milions (2009) |
| Despeses | 9.666 milions (2009) |
| Nota: dades monetàries en dòlars (US$) | |
L'economia de l'Uruguai està basada granment en les exportacions de productes agropecuaris, en una mà d'obra molt qualificada, i alts nivells de despeses socials. Després d'un creixement de 5% a l'any entre 1996 i 1998, l'economia va sofrir una recessió entre 1999 i 2002, després de les crisis econòmiques dels veïns i principals del Mercosur, Brasil i Argentina. Com a exemple, Argentina va retirar grans summes de dipòsits dels bancs uruguaians entre 2001 i 2002, la qual cosa va resultar en una especulació amb la moneda uruguaiana i un creixement de l'atur. El PIB en aquests dos anys va caure gairebé 20%, sent 2002 el pitjor any de la crisi[1]. Una renegociació del deute amb el sector privat en 2003 va restaurar la confiança pública. Gràcies a això, i la una arribada dels preus de les commodities exportades pel país, l'economia va tornar a créixer, arribant a aproximadament 8% a l'any entre el 2004 i el 2008. El 2009 el creixement va ser amb prou feines 1,7% però el país no va sofrir una recessió gràcies a eficients polítiques monetària i fiscal adoptades[1].
Característiques [modifica]
Els bestiars oví i boví són els més importants; carn, llana, cuir i altres subproductes van constituir sempre les principals exportacions. De menor rellevància per a l'economia són els cultius agrícoles, entre ells, el blat, el arròs i la soia.
Els recursos minerals són escassos, però la indústria ha crescut gràcies a les importacions de combustibles i matèries primeres. La principal indústria és l'alimentosa, seguida per la tèxtil i la química. Una indústria que ha crescut a la fi del segle XX i principis del XXI és la del programari, la que està efectuant reeixides exportacions no tradicionals.
La xarxa de carreteres és bona i el turisme creix ràpidament. El turisme i els serveis financers constitueixen importants recursos econòmics.
