Economia de l'Uzbekistan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Economia de l'Uzbekistan
Moneda Som uzbek
Organitzacions comercials OMC (observador), CEI, OCE
Estadístiques[1]
PIB rànquing 75è (2010)[2]
PIB (en PPP) 86,07 miliards (2010)
Taxa del PIB 8,2% (2010)
PIB per capita 3100 (2010)
PIB per sector agricultura 21,2%, indústria 32,3%, comerç e serveis 46,4% (2010)
Inflació 15% (2010)
Població sota el llindar de pobresa 26% (2008)
Força laboral 16 milions (2010)
Ocupació laboral per sector agricultura 44 %, indústria 20 %, comerç e serveis 36% (1995)
Taxa d'atur 1,1% (2010)
Indústries principals tèxtills, processament d'aliments, construcció de màquinas, metal·lúrgia, or, petroli, gas natural, substàncies químiques
Socis comercials[1]
Exportacions 13,13 miliards (2010)
Productes d'exportació Productes d'energia, cotó, or, mineral fertil·lizants, metalls ferrós i no ferrosos, textills, productes alimentaris, maquinària, automobiles
Socis principals Ucraïna 29,91%, Rússia 13,94%, Turquia 7,53%, Kazakhstan 7,26%, Bangla Desh 6,83%, República Popular de Xina 5,69%, Corea del Sud 4,19% (2009)
Importacions 9,44 miliards (2010)
Productes d'importació Maquinària i equipament, aliments, substàncies químiques, metalls ferrós i no ferrosos
Socis principals Rússia 23,72%, República Popular de Xina 20,36%, Corea del Sud 13,03%, Alemanya 6,09%, Ucraïna 5,39%, Kazakhstan 4,68% (2009)
Finances públiques[1]
Deute extern 4,236 miliards (2010)
Ingressos 6,584 miliards (2007)
Despeses 6,652 miliards (2007)
Nota: dades monetàries en dòlars (US$)

L'Uzbekistan era una de les zones més pobres de l'antiga Unió Soviètica amb més de 60% de la seva població vivint en comunitats rurals densament poblades. En anys recents seva economia ha estat orientada des de la seva independència a una transició gradual a una economia de mercat. No obstant això, el progrés en reformes econòmics ha estat cautelos i ha registrat alguns assoliments. Encara no s'ha eliminat la bretxa entre el mercat negre i les taxes de canvi oficials. El comerç restrictiu del règim i les seves polítiques generalment intervencionistes segueixen tenint efectes en la seva economia. Entre les restriccions imperants es troba la capacitat de convertibilitat de la moneda i altres mesures governamentals per controlar l'activitat econòmica, incloent la implementació de severes restriccions a les importacions i tancaments esporàdics de les seves fronteres amb els veïns Kazakhstan, Kirguizistan i Tadjikistan, els quals han portat a organitzacions internacionals a suspendre o fer marxa enrere els crèdits projectes.

El Govern d'Uzbekistan, que treballa en estreta col·laboració amb el Fons Monetari Internacional, ha realitzat considerables progressos en la reducció de la inflació i el dèficit pressupostari. La moneda nacional (el som uzbek) es va fer convertible en 2003 com a part del programa d'estabilització dissenyat pel FMI, encara que segueixen existint algunes restriccions administratives. L'agricultura i la indústria contribueixen igualment en l'economia, representant cadascun aproximadament una quarta part del PIB.[3] Lo país és actualment el 2º major exportador de cotó del món[1] encara que la importància d'aquest producte ha declinat significativament des de la seva independència. Així mateix, Uzbekistan és un gran productor d'or, amb la major mina a cel obert d'or al món, posseeix dipòsits substancials de coure, minerals estratègics, i un gran productor de petroli i gas natural.

Referéncies[modifica | modifica el codi]