Economia de l'Uzbekistan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Economia de l'Uzbekistan
Moneda Som uzbek
Organitzacions comercials OMC (observador), CEI, OCE
Estadístiques[1]
PIB rànquing 70è (2013)[2]
PIB (en PPP) 112,6 miliards (2013)
Taxa del PIB 7% (2013)
PIB per capita 3 800 (2013)
PIB per sector agricultura 19.1%, indústria 32.2%, serveis 48.7% (2013)
Inflació   10.1% (2013)
Població sota el llindar de pobresa 17% (2003)
Força laboral 16.990.000 (2013)
Ocupació laboral per sector agricultura 25.9%, indústria 13.2%, serveis 60.9% (2012)
Taxa d'atur 4.9% (gairebé 20% de subocupació) (2013)
Indústries principals tèxtills, processament d'aliments, construcció de màquinas, metal·lúrgia, or, petroli, gas natural, productes químiques
Socis comercials[1]
Exportacions 14.91 miliards (2013)
Productes d'exportació productes d'energia, cotó, or, fertil·lizants minerals, metalls ferrós i no ferrosos, textills, productes alimentaris, maquinària, automobiles
Socis principals   República Popular de Xina 21.2%, Kazakhstan 15.9%, Turquia 15.8%, Rússia 14.7%, Bangla Desh 9.5%, Kirguizistan 4% (2012)
Importacions 12.64 miliards (2013)
Productes d'importació Maquinària i equipament, aliments, substàncies químiques, metalls ferrós i no ferrosos
Socis principals Rússia 20.7%, República Popular de Xina 16.6%, Corea del Sud 16.4%, Kazakhstan 12.5%, Alemanya 4.6%, Turquia 4.2%, Ucraïna 4% (2012)
Finances públiques[1]
Deute extern 8 773 milions (2013)
Ingressos 17.84 miliards (2013)
Despeses 18.05 miliards (2013)
Nota: dades monetàries en dòlars (US$)
Edificis comercials a Tashkent.

L'Uzbekistan era una de les zones més pobres de l'antiga Unió Soviètica amb més de 60% de la seva població vivint en comunitats rurals densament poblades. En anys recents seva economia ha estat orientada des de la seva independència a una transició gradual a una economia de mercat. No obstant això, el progrés en reformes econòmics ha estat cautelos i ha registrat alguns assoliments. Encara no s'ha eliminat la bretxa entre el mercat negre i les taxes de canvi oficials. El comerç restrictiu del règim i les seves polítiques generalment intervencionistes segueixen tenint efectes en la seva economia. Entre les restriccions imperants es troba la capacitat de convertibilitat de la moneda i altres mesures governamentals per controlar l'activitat econòmica, incloent la implementació de severes restriccions a les importacions i tancaments esporàdics de les seves fronteres amb els veïns Kazakhstan, Kirguizistan i Tadjikistan, els quals han portat a organitzacions internacionals a suspendre o fer marxa enrere els crèdits projectes.

El Govern d'Uzbekistan, que treballa en estreta col·laboració amb el Fons Monetari Internacional, ha realitzat considerables progressos en la reducció de la inflació i el dèficit pressupostari. La moneda nacional (el som uzbek) es va fer convertible en 2003 com a part del programa d'estabilització dissenyat pel FMI, encara que segueixen existint algunes restriccions administratives. L'agricultura i la indústria contribueixen igualment en l'economia, representant cadascun aproximadament una quarta part del PIB.[3] Lo país és actualment el 2º major exportador de cotó del món[1] encara que la importància d'aquest producte ha declinat significativament des de la seva independència. Així mateix, Uzbekistan és un gran productor d'or, amb la major mina a cel obert d'or al món, posseeix dipòsits substancials de coure, minerals estratègics, i un gran productor de petroli i gas natural.

Referéncies[modifica | modifica el codi]