Economia del Camerun

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Economia del Camerun
Moneda Franc CFA de l'Àfrica Central
Organitzacions comercials OMC, Unió Africana
Estadístiques[1]
PIB rànquing 93è (2010)[2]
PIB (en PPP) 44,65 miliards (2010)
Taxa del PIB 2,8% (2010)
PIB per capita 2.300 (2010)
PIB per sector agricultura 20%, indústria 30,9%, comerç e serveis 49,1% (2010)
Inflació 1,9% (2010)
Població sota el llindar de pobresa 48% (2000)
Força laboral 7 836 000 (2010)
Ocupació laboral per sector agricultura 70 %, indústria 13 %, comerç e serveis 17% (2001)
Taxa d'atur 30% (2001)
Indústries principals extracció i refino de petroli, extracció d'alumini, processament d'aliments, béns de consum lleu, tèxtills, fusta treballada, reparació d'embarcacions
Socis comercials[1]
Exportacions 4 371 milions (2010)
Productes d'exportació petroli brut i derivats, fusta treballada, cacau, alumini, cafè, cotó
Socis principals Països Baixos 13,99%, Espanya 12,25%, Itàlia 11,84%, República Popular de Xina 9,14%, Estats Units 6,16%, França 5,51%, Corea del Sud 4,66%, Bèlgica 4,33%, Regne Unit 4% (2009)
Importacions 4 869 milions (2010)
Productes d'importació màquines, equipaments elèctrics, equipament de transports, combustibles, aliments
Socis principals França 21,03%, Nigèria 10,79%, República Popular de Xina 10,25%, Bèlgica 6,62%, Estats Units 4,31% (2009)
Finances públiques[1]
Deute extern 3 344 milions (2010)
Ingressos 5 371 milions (2008)
Despeses 4 319 milions (2008)
Nota: dades monetàries en dòlars (US$)

El Camerun té un dels PIB per capita més alts de l'Àfrica Subsahariana, a causa de les condicions favorables a l'agricultura i a les seves reserves de petroli. Encara així, el país enfronta problemes similars als d'altres països subdesenvolupats, com el clima poc favorable a les inversions.[1] Els mercats més importants per als productes del país són Espanya, França, Itàlia i Corea del Sud. La moneda del país és el franc CFA de l'Àfrica Central.

Des de la dècada de 1990 el país va ingressar a diversos programes del Fons Monetari Internacional amb objectives d'estimular els negocis, millorar l'eficiència de l'agricultura i del comerç, així com capitalitzar els bancs. L'FMI pressiona per més reformes, incloent la transparència del pressupost, privatització, i programes per a la reducció de la pobresa.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]