Economia del Iemen
| Economia de l'Iemen | |
|---|---|
| Moneda | rial iemenita |
| Organitzacions comercials | OMC, (observador), Lliga Àrab |
| Estadístiques[1] | |
| PIB rànquing | 85è (2010)[2] |
| PIB (en PPP) | 61,88 miliards (2010) |
| Taxa del PIB | 5,2% (2010) |
| PIB per capita | 2 600 (2010) |
| PIB per sector | agricultura 8,2%, indústria 38,8%, comerç i serveis 53% (2010) |
| Inflació | 12,2% (2010) |
| Població sota el llindar de pobresa | 45,2% (2003) |
| Força laboral | 6.832.000 (2010) |
| Ocupació laboral per sector | 3/4 de la població treballen en l'agricultura i ramaderia |
| Taxa d'atur | 35% (2003) |
| Indústries principals | producció i refino de petroli, producció en petita escala de tèxtils de cotó i articles de cuir, processament d'aliments, artesania, producció de petits articles de alumini, ciment, reparo de bucs comercials, gas natural |
| Socis comercials[1] | |
| Exportacions | 7 462 milions (2010) |
| Productes d'exportació | petroli brut, cafè, peix sec i salat, gas natural |
| Socis principals | República Popular de Xina 36%, Tailàndia 17,63%, Índia 13,54%, Àfrica del Sud 6,16%, Japó 5,49%, Emirats Àrabs Units 4,99% (2009) |
| Importacions | 8 350 milions (2010) |
| Productes d'importació | aliments i animals vius, máquines i equipaments, productes químics |
| Socis principals | República Popular de Xina 13,98%, Emirats Àrabs Units 12,3%, Índia 8,63%, Aràbia Saudita 5,8%, Estats Units 4,52%, Brasil 4,51%, Turquia 4,51%, Kuwait 4,33%, França 4,24% (2009) |
| Finances públiques[1] | |
| Deute extern | 7 147 milions (2010) |
| Ingressos | 7 581 milions (2010) |
| Despeses | 9 345 milions (2010) |
| Nota: dades monetàries en dòlars (US$) | |
Iemen és un país amb ingressos reduïts, que és altament depenent de l'exportació de petits jaciments de petroli, el qual és responsable per 25% del producte interior brut i 70% de les rendes governamentals[1]. És, no obstant això, el país més pobre del Orient Mitjà. L'agricultura és variada, però aprofita menys del 10% del territori i és afavorida per ser l'única regió de la Península Aràbiga amb pluges regulars. Amb prou feines un 1% de la superfície és irrigable, i l'economia segueix sent molt arcaica. Dins del sector agrícola convé citar els cultius de cereals - mill, sorgo, cafè, el blat, la melca, l'ordi i el blat de moro, els llegums, les patates, les oleaginoses (sèsam i cotó), les hortalisses, el cafè i el tabac. Hi ha conreus de vinya i arbres fruiters de clima temperat i tropical (palmera de dàtils).
El país ha intentat enfrontar els efectes de la declinació en la producció de petroli, diversificant l'economia a partir d'un programa de reformes iniciat en 2006, destinat a sectors no-petrolífers i a l'atracció d'inversions estrangeres.[1] En octubre de 2009 el país va exportar per primera vegada gas natural, com a primer resultat d'aquest programa de diversificació.
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 The World Factbook. Consultat lo 24 de maig 2011
- ↑ https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2001rank.html
