Economia del Líban

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Economia de Líban
Moneda lliura libanesa
Organitzacions comercials OMC, CCEAG i altres
Estadístiques[1]
PIB rànquing 87è (2010)[2]
PIB (en PPP) 58,65 miliards (2010)
Taxa del PIB 7,2% (2010)
PIB per capita 14.200 (2010)
PIB per sector agricultura 5,1%, indústria 15,9%, comerç i serveis 79% (2010)
Inflació 3,7% (2010)
Població sota el llindar de pobresa 28% (1999)
Força laboral 1.481.000 (2010)
Ocupació laboral per sector sense informació
Taxa d'atur sense informació
Indústries principals bancs, turisme, processament d'aliments, vi, joieria, ciment, tèxtil, productes químics i minerals, fusta i mòbils, refí de petroli, fabricació de metalls
Socis comercials[1]
Exportacions 5 187 milions (2010)
Productes d'exportació joies, metalls de base, productes químics, béns de consum diversos, fruites i llegums, tabac, materials de construcció, màquines per a generació d'energia, fils tèxtils, paper
Socis principals Suïssa 22%, Emirats Àrabs Units 10%, Iraq 8%, Aràbia Saudita 7% Síria 6% (2009)
Importacions 17 970 milions (2010)
Productes d'importació derivats de petroli, automòbils, productes medicinals, robes, carn i animals vius, béns de consum, paper, teixits per a producció de roba, tabac, màquines i equipaments elèctrics, productes químics
Socis principals Estats Units 11%, França 10%, República Popular de Xina 9%, Itàlia 8%, Alemanya 8%, Turquia 4% (2009)
Finances públiques[1]
Deute extern 34,45 miliards (2010)[text imprecís]
Ingressos 9 001 milions (2010)
Despeses 10 950 milions (2010)
Nota: dades monetàries en dòlars (US$)

L'economia de Líban, bé així la seva qualitat de vida, ja va ser de les més pròsperes de tot l'Orient Mitjà. No obstant això amb la Guerra Civil Libanesa entre 1975 i 1990, tota l'economia del país va ser afectada, la producció nacional va ser tallada per la meitat i el país va deixar de figurar com a centre financer regional.[1]

Amb el terme del conflicte intern i la recuperació de l'estabilitat política, el país es va mobilitzar en la reconstrucció. Per realitzar-la, Líban va rebre fons d'Aràbia Saudita,[3] la Unió Europea[4] i altres països del Golf Pèrsic.[5] Amb la infraestructura reconstruïda, l'economia va tornar a créixer amb una de les més altes taxes del món, fent-se un pol de creixement a la regió. La capital, Beirut (anomenada el "París de l'Orient") va tornar a guanyar destaqui en l'escenari regional, acollint diversos esdeveniments.

Gràfic de l'exportació de productes de Líban, en 28 categories.

El país va tornar a ser anomenat la "Suïssa d'Orient" a causa de les activitats financeres allí realitzades. La reconstrucció de monuments i infraestructura ha atret el turisme que creix cada any.

La seva economia està basada en el lliure mercat i no hi ha restriccions del govern a les inversions estrangeres. No obstant això, el clima de les inversions sofreix amb suborns, corrupció, decisions arbitràries de concessions de llicències, alts impostos i taxes, legislació ultrapassada i poca protecció als drets de propietat intel·lectual.[1] Els serveis, principalment els bancs i el turisme, són importants fonts de riquesa.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]