Economia del Líban
| Economia de Líban | |
|---|---|
| Moneda | lliura libanesa |
| Organitzacions comercials | OMC, CCEAG i altres |
| Estadístiques[1] | |
| PIB rànquing | 87è (2010)[2] |
| PIB (en PPP) | 58,65 miliards (2010) |
| Taxa del PIB | 7,2% (2010) |
| PIB per capita | 14.200 (2010) |
| PIB per sector | agricultura 5,1%, indústria 15,9%, comerç i serveis 79% (2010) |
| Inflació | 3,7% (2010) |
| Població sota el llindar de pobresa | 28% (1999) |
| Força laboral | 1.481.000 (2010) |
| Ocupació laboral per sector | sense informació |
| Taxa d'atur | sense informació |
| Indústries principals | bancs, turisme, processament d'aliments, vi, joieria, ciment, tèxtil, productes químics i minerals, fusta i mòbils, refí de petroli, fabricació de metalls |
| Socis comercials[1] | |
| Exportacions | 5 187 milions (2010) |
| Productes d'exportació | joies, metalls de base, productes químics, béns de consum diversos, fruites i llegums, tabac, materials de construcció, màquines per a generació d'energia, fils tèxtils, paper |
| Socis principals | Suïssa 22%, Emirats Àrabs Units 10%, Iraq 8%, Aràbia Saudita 7% Síria 6% (2009) |
| Importacions | 17 970 milions (2010) |
| Productes d'importació | derivats de petroli, automòbils, productes medicinals, robes, carn i animals vius, béns de consum, paper, teixits per a producció de roba, tabac, màquines i equipaments elèctrics, productes químics |
| Socis principals | Estats Units 11%, França 10%, República Popular de Xina 9%, Itàlia 8%, Alemanya 8%, Turquia 4% (2009) |
| Finances públiques[1] | |
| Deute extern | 34,45 miliards (2010)[text imprecís] |
| Ingressos | 9 001 milions (2010) |
| Despeses | 10 950 milions (2010) |
| Nota: dades monetàries en dòlars (US$) | |
L'economia de Líban, bé així la seva qualitat de vida, ja va ser de les més pròsperes de tot el Orient Mitjà. No obstant això amb la Guerra Civil Libanesa entre 1975 i 1990, tota l'economia del país va ser afectada, la producció nacional va ser tallada per la meitat i el país va deixar de figurar com a centre financer regional.[1]
Amb el terme del conflicte intern i la recuperació de l'estabilitat política, el país es va mobilitzar en la reconstrucció. Per realitzar-la, Líban va rebre immediatament prop de US$ 15 mil milions de països com França i Alemanya i, actualment, també dels Estats Units. Amb la infraestructura reconstruïda, l'economia va tornar a créixer amb una de les més altes taxes del món, fent-se un pol de creixement a la regió. La capital, Beirut (cridada de "París de l'Orient") va tornar a guanyar destaqui en l'escenari regional, acollint diversos esdeveniments.
El país va tornar a ser cridat de "Suïssa de l'Orient" a causa de les activitats financeres allí realitzades. La reconstrucció de monuments i infraestructura ha atret el turisme que creix cada any.
Actualment, Líban va tornar a tenir un dels més elevats patrons de vida d'Orient Mitjà. Seva economia és basada en el lliure mercat i no hi ha restriccions del govern a les inversions estrangeres. No obstant això, el clima de les inversions sofreix amb suborns, corrupció, decisions arbitràries de concessions de llicències, alts imposts i taxes, legislació ultrapassada i poca protecció als drets de propietat intel·lectual[1]. Els serveis, principalment els bancs i el turisme, són importants fonts de riquesa[1].
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 The World Factbook. Consultat lo 3 de maig 2011
- ↑ https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2001rank.html
